Ikram El Ouahabi: "Hi ha gent que diu: “per estar integrada has de ser com jo” i no sé què entén la gent per integració o adaptació"

AÏDA SÁNCHEZ ALONSO

Per què vas decidir posar-te el mocador?

Ikram: Vaig llegir l’alcorà en castellà a l’estiu. Jo normalment pel Ramadà, quan vaig a la mesquita me’l poso i després vaig decidir que no me’l trauria més. Simplement ha estat espiritual. Ha estat per la religió, m’he convençut i ja està.

…

I: La primera pregunta que em van fer els meus amics és: t’han obligat? Te l' has posat perquè tens un novio i t’ha obligat? Et casaràs? T’ha obligat el teu germà? Era boníssim. Simplement vaig entrar a l’habitació i me'l vaig posar. El meu germà em va dir “te'l poses?”. Li vaig dir que sí i em va dir “Ah, vale”. I ja està. Els meus pares estan divorciats i ell em va dir “Felicitats, si t’agrada posa-te'l”.

És un tema que havíeu parlat a casa?

I: La meva mare mai m’ha dit “tal dia te'l posaràs”, però m’he anat criant.

Fatia: Com a musulmana que sóc tinc l'obligació de criar la meva nena en la nostra religió: Sempre li deia que algun cop se l’hauria de posar. Però mai li vaig dir quan.

I: Si me’l vull posar és perquè jo ho sento. Quan estigui segura. Perquè si me’l poso una setmana i la setmana següent me’l trec, doncs no. No és un joc. La meva mare sempre em deia prefereixo que te’l posis tu per pròpia voluntat convençuda de posar-te'l que  anar a la cantonada i treure-te’l.

F: Jo mai l’he obligat, de veritat, ni jo ni el seu pare, va ser per voluntat pròpia.

Què significa per a tu portar el mocador?

És la meva identitat. Jo crec que no podria estar sense el mocador. Em sentiria que tothom m’està mirant, com si sortís despullada. Ja forma part de mi. Jo penso que tota dona és bonica, que és una joia. Per poder conservar-la i estar sempre bonica i brillant s’ha de tapar. No qualsevol ha de tenir el permís per poder veure-la i observar-la. Quina manera millor que tapar-la i conservar-la? Ho conservo per als meus germans o el meu marit quan em casi.

MI: Té un significat i per a cada persona és diferent, encara que més o menys és el mateix.

Tot i que hi ha dones musulmanes que no el porten.

I: I tant que sí! Només que jo vull manifestar la meva creença. Estic orgullosa i vull expressar-ho. Sí, sóc musulmana i ho ensenyo. Per exemple, en un examen jo he de demostrar el meu coneixement sobre el tema, no puc entregar l’examen i dir “ho sé tot, no t’he escrit res perquè ho tinc tot al cap”. Això és el mateix, una forma de manifestar que sóc musulmana.

F: És com per exemple les monges. Com ho demostren que són monges? Amb la vestimenta i la creu. Ja se’ls veu. Doncs amb una musulmana és el mateix.

Has notat algun canvi des que el portes?

I: Quan era petita el tracte era normal. Quan vaig arribar a l’adolescència fins a 4rt d’ESO tot era normal, encara no portava el hijab. Quan vaig començar 1r de Batxillerat vaig decidir posar-me’l, feia anys que ho rumiava, des de 3r d’ESO, però em feia enrere perquè pensava que els meus amics em deixarien de banda, no m’atrevia. Al final me’l vaig posar i vaig pensar que qui m’estima, m’estimarà igual. Me’l vaig posar a l’estiu i pel carrer els meus amics em veien i em saludaven normal i corrent, em deien que em quedava molt bé. Però quan vaig arribar a l’institut, les coses van començar a canviar, no volien parlar tant amb mi. Però aquest any, que estic a 2n, potser pel curs que és més dur no assimilen que una marroquina, encara que hagi nascut aquí, s’estigui traient el batxillerat i estigui traient bones notes. Penso que no s’ho creuen o que no volen acceptar-ho, no ho sé. Noto una diferència tant pels companys com pels professors. Els professors mateixos han dit coses que demostren que hi ha una discriminació.

Com per exemple?

Un dia anàvem d’excursió al MNAC, i a l’autobús una amiga va escoltar com un company li deia al professor “jo no sé si la Ikram i la Fàtima (una altra companya que també porta mocador) porten auriculars durant els exàmens com a xuleta”. Jo no m’ho vaig creure perquè a l’autobús hi havia molt de soroll. Però quan va arribar el següent examen el professor se’m va acostar davant de tota la classe abans de començar l’examen i em va dir que m’assegués en un lloc amb la Fàtima. Vam seure i ens va dir directament “ensenyeu-me les orelles” i li vaig dir que no li ensenyaria. Ens va dir que li deixéssim tocar-les, encara que preferia no fer-ho, li vam dir que no i que no tenia dret. Sospitava que alguna de nosaltres escoltava alguna informació durant els exàmens. Em vaig posar tan nerviosa que li vaig ensenyar i la meva amiga li va deixar tocar. Vam fer l’examen i li vaig dir que m’havia ofès molt i que no tenia dret a fer el que havia fet. Quan em va dir ensenya’m les orelles sentia que m’estava violant la meva identitat. 'endemà va venir el tutor, em va fer sortir fora de classe, va parlar amb mi i em va dir que no m’ho pregués com una ofensa, que tots sabien que jo no em feia xuletes. A mi el que m’estranya és perquè es disculpa el tutor i no el professor mateix. El tutor em va dir “si vols parlar amb ell, parla-hi” però jo crec que ha de ser el professor qui m’ha de dir alguna cosa. Una companya de classe, que està a Arran, li va dir al professor que no tenia dret a fer el que ens havia fet i que estava molt malament i el professor li va dir “si tu ho denuncies jo diré que tu ets una radical, que vols imposar les teves idees i que em faltes al respecte”. Em vaig quedar flipant. Jo amb el professor aquest ja no hi parlo. Escolto a classe, faig l’examen, trec la nota que sempre he tret i ja està. El problema amb aquest home és que només ens ha revisat a nosaltres, als altres no. En un dels últims exàmens que hem fet amb una altra professora ens ha revisat a tots i no ens vam sentir diferents.

Els altres professors o alumnes?

I: La veritat que bé, una relació normal. Jo porto tota la vida en aquest institut, el Pla de les Moreres a Vilanova, em coneixen bé. No entenc per què aquest professor ha fet tot això.

I has tingut cap altre problema?

I: A 2n de batxillerat es fa el treball de recerca i jo de tema vaig triar la violència de gènere a Igualada, com hi ha el Servei d’Intervenció Especialitzada (CIE) i Dones amb Empenta, pensava que tindria un material seriós. Vaig estar durant tres mesos treballant, he fet una entrevista amb una psicòloga, una advocada, dues víctimes, pensant que és difícil parlar amb víctimes. El dia de la presentació em van dir que estava molt bé i em van fer només una pregunta. En comptes de preguntar-me alguna cosa sobre el treball em van preguntar “tu creus que l’Islam pot fomentar la violència de gènere?”. Jo aquesta pregunta ja me l’esperava i me l’havia preparat. Esperava una bona nota, m’ho havia currat i m’agrada fer les coses bé però em van posar un 7. Jo sé de companys que l’han fet en una setmana i també han tret un 7. El treball que he fet durant tres mesos equival al mateix que un treball de dues setmanes. Vaig parlar amb la meva tutora, estava furiosa i li vaig dir que no era just. Els companys, en comptes de mostrar-se empàtics o comprensius, em deien que un 7 ja estava bé. Com si m’estiguessin xinxant. Jo no sabia què fer, però al final ho he deixat estar.

Per què creus que Igualada necessita un grup com Compartim ciutadania?

I: Tant a Igualada com a tot arreu. Els immigrants en si, no només els marroquins, senten aquella falta d’integració. Tot i que ens considerem integrats, com la meva mare o com jo, la integració ha de ser recíproca, ha de ser mútua. Tant per part dels autòctons o occidentals com per part nostra. Si nosaltres donem de la nostra part, ells també han de donar de la seva, ens han d’acceptar. Per això aquest és l’objectiu de Compartim Ciutadania, demostrar que nosaltres volem adaptar-nos, volem integrar-nos, participar en activitats de la ciutat. Per demostrar que sí, que de veritat som unes ciutadanes més, no som de segona ni de tercera. Som una més i ja està.

Creus que és fàcil sentir-se “integrat”?

I: No sé què entens tu per integració, però hi ha gent que diu: “per estar integrada has de ser com jo”. No sé què entén la gent per integració o adaptació. A mi un fet que em preocupa és que jo estic estudiant, seguiré estudiant i tindré el meu títol, però penso que potser em presentaré a ofertes de feina del que he estudiat i potser no m’agafaran per portar el mocador. Clar, això és discriminació. Perquè integrada estic. Parlo l’idioma, he estudiat, he lluitat tal com ha lluitat un altre, però després no puc. Això no ho podem permetre.

Et fa por el moment en què hagis de sortir al món laboral?

I: Em fa molta por.

F: S’està esforçant tant, tant i després què? Ella ho viu ara amb mi cada dia. Se m’està fent molt difícil trobar feina. Sempre he estat buscant i em criden per molts treballs temporals, però cosa de dos, tres, quatre dies i s’acaba.

I: Entre una dona que porti mocador i una que no...Però l’únic que estan fent és perjudicar. D’aquesta manera el país sempre quedarà endarrerit, sempre. Vas a Holanda i trobes dones treballant al supermercat amb mocador, aquí mai. Jo el que penso és que creuen que per portar el mocador el treball el faràs d’una manera diferent i és absurd totalment. Jo estic estudiant per mi, per tenir un bon treball i pel meu futur. Però també ho estic fent per demostrar i dir “escolta, que porto mocador i ho faig igual de bé”. Jo tinc esperança que algun dia això canviï.

Tu tens altres amigues que són musulmanes, elles com ho viuen?

De la mateixa manera. Quasi totes porten vel, algunes estudien carreres universitàries, algunes graus superiors o batxillerat. Totes sentim el mateix, totes. Coincidim en el mateix. Jo pensava que només era jo que ho pensava. Però m’he adonat que no era així.