Laura Rosel: “Procurem donar veu al màxim de punts de vista, perquè això ens permetrà dibuixar millor el retrat de l’actualitat”

Vas començar a la ràdio, concretament a una emissora local, Ràdio Sabadell, i després vas fer el salt cap a una emissora que començava a créixer, RAC1. Quin record tens d’aquesta etapa?

Ràdio Sabadell va ser una escola en tots els sentits; va ser el meu contacte amb el món laboral, tenia totes les ganes del món perquè acabava de sortir de la universitat i tenia moltes ganes de posar en pràctica tot el que m’havien ensenyat. I en una ràdio local pots fer de tot, pots fer de redactora, de tècnica, de conductora… Em va servir molt per aprendre. RAC1 va ser un salt molt important. Vaig entrar-hi quan va començar a fer l’esclat. Va ser molt emocionant viure com una ràdio que havia començat tan petita arribava a convertir-se en líder i a fer el sorpasso històric a Catalunya Ràdio. Vaig tenir la sort de reballar a l’ombra d’en Jordi Basté, que és el meu pare radiofònic, el meu pare periodístic i aprendre amb ell cada minut que vaig estar treballant a RAC1, que van ser sis anys.

Tant Ràdio Sabadell, com RAC1 tenen una cosa en comú, que em van posar a dins el cuquet de la ràdio i és una cosa que no se’n va mai, que per sempre més tindràs una vinculació i una tirada per la ràdio. Per mi, la ràdio, és el mitjà.

I arriba el dia que passes a la TV, primer presentant el ( al dia a 8TV i després al FAQs. Com t’adaptes a aquest nou mitjà, a un nou llenguatge?

T’has de reinventar totalment. L’etapa a 8TV m’obliga a aprendre de nou. És un llenguatge nou. La matèria primera és la mateixa, que és la informació i la comunicació, però la manera de treballar-la és totalment diferent. Quan entro en contacte amb la televisió trobo encara més valuosa la ràdio, perquè m’adono de tot el que pots fer només amb el so, potenciant, per tant, només un dels sentits. A la TV entren en joc tants altres estímuls, com són tots els que t’entren per la vista. Per això, la ràdio és molt més potent, té moltes més virtuts, molts més mèrits, perquè comuniques el mateix o més només amb l’oïda.

Situar-me a 8TV i després a FAQs va ser un aprenentatge a marxes forçades perquè al que ja sabia fer, que era interpretar l’actualitat i explicar-la, fer informació d’actualitat, hi havia d’afegir aquest aprenentatge de la imatge, amb tot el que comporta: les expressions de la cara, els gests, coses de tu que desconeixes i que també comuniquen i que has d’aprendre a controlar, dominar o potenciar.

A 8TV agafaves el relleu a una de les grans patums de la comunicació al nostre país, Josep Cuní; i al FAQs també et tocava agafar el relleu a en Ricard Ustrell, que havia arrencat el programa amb molt èxit. Com vas viure aquests reptes?

M’agrada que parlis d’agafar el relleu i no de substituir, perquè no he substituït ningú, n’agafo el relleu. En el cas del Cuní, va ser un repte enorme, perquè és un dels tòtems de la comunicació d’aquest país, una de les persones que més ha ensenyat a una generació de periodistes. El repte era molt gran, però ens vam diferenciar molt, érem molt honestos amb nosaltres mateixos, amb l’audiència i amb la cadena, sabíem que no podia fer el mateix que feia el Cuní, perquè només ho pot fer ell; anàvem a fer una altra cosa, rebaixant-nos la pressió perquè sabíem que els índexs d’audiència no serien els mateixos. Però el repte era honest i humil: anem a fer-ho el millor que podem i donem el millor de nosaltres mateixos. Som nous fent televisió i ho farem el millor possible.

En el cas de FAQs el relleu també va ser un repte molt gran perquè funcionava molt bé. Havia causat un impacte, molt curtet perquè el Ricard només hi va estar tres mesos, uns setze programes. Jo era una seguidora de FAQs. El dissabte em quedava davant la televisió i em deia què fan, com ho fan, jo vull fer això, això és la bomba! Hi estava molt enganxada! Quan em van proposar fer el FAQs vaig tremolar de dalt a baix. Em feia molt respecte. Era un programa que havia funcionat molt bé, havia ocasionat un gran impacte i em preguntava si jo seria capaç de fer-lo.

Un cop hi entres t’adones que el que has de fer és ser tu mateixa, deixar-te portar per l’equip, per la direcció del programa, i fer el millor que puguis la teva feina, confiar en tu, en el teu instint i endavant.

Fer un programa, innovador, trencador, sobre política, d’anàlisi, amb un to d’entreteniment, un dissabte a la nit i en horari prime time, era agosarat?

Sí, i tant, perquè no s’havia fet mai. Però, alhora, s’ha demostrat que era encertat. L’audiència, els espectadors catalans, estaven esperant un programa com el FAQs. Com si ho demanessin a crits, però no va ser fins que va arribar El Terrat i TV3, que van dissenyar aquest format, que s’ha demostrat que hi havia aquesta demanda per part del públic

La situació política i social que viu el país també ha influït en l’èxit del programa i la bona acollida de l’audiència?

Sí, el moment polític del país hi fa molt. Estem vivint un moment en què han passat tantes coses i tan grosses que necessitem el màxim de lectures i interpretacions o d’eines possibles per entendre què està passant. Això ja ho fan els mitjans, els programes de televisió, els periòdics, la ràdio, però potser a TV3 li faltava aquest punt d’interpretar-ho però no amb un to greu i avorrit, no pontificant, sinó des d’un punt de vista diferent, des de l’entreteniment.

Ha crescut l’interès per la política entre els catalans?

Sí, sense cap mena de dubte. Catalunya, els catalans, és un col·lectiu molt interessat en la política però en els últims anys aquest interès s’ha desbordat, s’ha disparat, perquè ens ha afectat a tots, pensem d’una manera o d’una altra, siguem d’un cantó o de l’altre, o siguem de dalt o de baix, tant és. Ens ha afectat a tots, en major o menor mesura, en la nostra vida quotidiana. Per tant, penso que sí, que hi ha una tirada forta per la política a Catalunya.

Com dèiem, FAQs és un programa d’anàlisi política però amb un to d’entreteniment, en el qual tenen cabuda la música i, fins i tot, l’humor. Recentment hem vist situacions en què s’han censurat i criticat d’una manera salvatge, sobretot a les xarxes, a humoristes. Es pot fer humor de tot?

Jo vull viure en un país, es digui com es digui, però on es pugui fer humor de tot. Al final, som més feliços quan podem riure, quan podem treure-li ferro a qualsevol cosa que ens passi a nosaltres, quan tens un problema o moment complicat, quan el pots afrontar amb un somriure, vinga va!, tirem endavant i actues diferent. En la comunicació, en la política, en l’actualitat, passa el mateix, jo vull poder riure de tot, perquè quan rius, quan fas humor d’un tema o d’un fet, que t’ha passat, que t’ha afectat, i veus diferent, ho afrontes diferent i ens ajuda a tots.

Ens estem acostumant a veure, a les tribunes parlamentàries i a programes de televisió de cadenes espanyoles, crits, soroll, insults i mala educació. Un escenari molt diferent del que veiem al FAQs…

Estem habituats a veure crits i soroll en programes de grans mitjans de comunicació d’àmbit estatal. En el panorama comunicatiu català, per sort, l’estil no és aquest, perquè l’audiència no vol això. Els que volen crits ja van als altres canals. Els que volen sang i soroll ja ho troben allà. Aquí no. I jo, com a conductora del programa, ho agraeixo i penso que l’espectador, a casa seva, també.

Quins són els principals reptes a l’hora de dissenyar un programa setmana darrera setmana, mantenint la qualitat i l’èxit d’audiències?

Ens hi posem dimarts, quan fem una autocrítica ferotge del programa anterior i comencem a plantejar les grans línies per on anirà el programa del dissabte següent. Mirem sorprendre cada setmana l’espectador, que cada setmana la gent tingui ganes que arribin les 10 de la nit i veure el FAQs, i que els puguem informar sobre l’actualitat, tot entretenint-los. Oferir una cosa diferent, que et faci quedar enganxat al sofà un dissabte fins a la una de la matinada, per això ho amanim amb entreteniment, amb humor, amb música. Que vagin passin coses en aquell plató que és tan xulo, tan innovador, que et permet jugar-hi molt.

Tu no només presentes el programa sinó que també fas entrevistes prèvies i el codirigeixes. Com a directora, quina importància té tenir un bon equip?

L’equip és molt important, sense l’equip que hi ha al darrera, al davant, a sobre i a sota meu, FAQs no existiria. És un gran programa, amb un gran resultat d’audiència, que funciona perquè té un gran equip. Des de la persona que s’ocupa de reservar un vol per anar a fer una entrevista fins al redactor que prepara el guió amb la documentació exhaustiva de la persona que anem a entrevistar, el càmera, l’operador... tothom és molt important. La clau és l’equip, l’engranatge.

I, en aquest equip, quin paper hi tenen les dones? Darrerament hi ha un important debat sobre el paper de la dona en el món del cinema o la televisió.

En el FAQs el paper de la dona és el mateix que el de l’home. Som dos directors, home i dona, i la presentadora és una dona. No hi ha diferències. A TV3 penso que tampoc. Els TN els presenten parelles d’home i dona, els matins són de la Lídia i les tardes de l’Helena, no hi veig mancances.

L’espectador té ara més referents femenins que abans?

Sí, per sort, absolutament. S’està donant més veu. Les redaccions estan formades majoritàriament per dones i això també hi fa molt en la selecció dels temes i en la manera d’abordar-los.

Quines són les claus de l’èxit de les bones audiències que teniu?

La clau de l’èxit és la qualitat del producte, la qualitat dels continguts que oferim i el fet que és un format nou i constantment innovador. Potser d’aquí a cinc anys si continuéssim fent el FAQs com el fem ara no tindríem aquestes audiències. Ja estaria vist, seria avorrit. Però si seguim evolucionant i cada dissabte intentem fer un programa nou, posant el llistó més amunt, intentant girar-ho tot encara més per sorprendre l’audiència, el repte és aquest. La clau de l’èxit és que constantment fem coses noves i diferents, i de qualitat.

Abans has comentat que comenceu la setmana fent una “autocrítica ferotge” del programa anterior. També rebeu crítiques de fora, sobretot a les xarxes, algunes també “ferotges”… Com te les prens?

Procurem no fer-ne gaire cas, perquè la línia entre la crítica i l’atac és molt fina. Nosaltres sabem molt bé què volem fer. Els principals crítics amb el programa som nosaltres i intentem aïllar-nos bastant del soroll que es genera a l’exterior, perquè les xarxes, com twitter, són molt perilloses en aquest sentit. Nosaltres anem a la nostra, hem d’estar molt convençuts del que fem, que ho estem, i quan no ho estem, ho corregim.

Moltes d’aquestes crítiques són perquè convideu persones amb un tarannà democràtic dubtós o que estan a la dreta de la dreta…

Si només escoltem els que pensen d’una manera ens quedem amb la meitat del quadre, de la foto. Procurem donar veu al màxim de punts de vista, al màxim d’opinions, al màxim de la paleta de colors, perquè això ens permetrà dibuixar millor el retrat de l’actualitat i del que estem vivint. Encara que això comporti que hàgim d’escoltar coses que a l’audiència li faci venir una mica de mal de ventre. Però és que aquestes coses que escolten, existeixen, estan al costat de casa i també tenen alguna cosa a dir. Per tant, també se’ls ha de donar veu, contextualitzant-ho, si cal donant arguments en contra o a favor que ajudin a analitzar si això té o no té pes, però s’ha de donar veu a tothom.

Algunes d’aquestes veus denuncien que TV3 no és una televisió plural, que està al servei del procés independentista i que, com l’escola, és una eina d’adoctrinament.

Sí, però això forma part de l’estratègia política de cada partit. La nostra feina és fer periodisme i no política.

Heu rebut pressions polítiques?

No, tampoc ho toleraríem.

També han criticat el públic que assisteix al directe

Sí, ha estat molt criticat, com si nosaltres o TV3 ens dediquéssim a coaccionar el públic. Jo convido tothom que tingui dubtes que demani hora per venir un dia de públic al FAQs i veurà que és totalment aleatori i transparent. I punt. No se selecciona el públic, no se li dóna cap indicació, al contrari, l’única indicació que se li dóna és que sigui respectuós amb totes les opinions.

Quines entrevistes que has fet t’han colpit més?

Em va agradar molt poder entrevistar Pep Guardiola, per tot l’equip va ser un moment molt especial; i a nivell personal em va copsar molt, va ser un cop intens, l’entrevista al Javier, el pare del Xavi, el nen de Rubí que va morir a l’atemptat de Barcelona. Aquella entrevista va ser un dels moments més forts que he viscut a la feina.

I quina entrevista t’agradaria fer?

Ara m’agradaria molt poder entrevistar Pedro Sánchez (riu), perquè encara no ha donat cap entrevista a cap mitjà català, perquè ara ja ha passat prou temps perquè se senti prou fort i prou segur per dir quina és la seva resposta per Catalunya.