TORNAR
PUBLICITAT

Maria Santfores: "Igualada té un potencial creatiu molt bèstia"

Entrevistem Maria Santfores, ex cantant d’U-Tòpics, que serà avui al Festival Galàctic d’Igualada

cultura
Dissabte, 9 juny 2018. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Cal Granotes acull aquest dissabte el segon festival Galàctic de Cançó i Poesia, que tindrà un apèndix diumenge amb una jam session. L'arrencada, avui a les 7 de la tarda, amb tres hores de música i poesia, amb pagament per taquilla inversa. A l'espai del Rec s'hi reuniran:  Cecili Ruedas, Joan Blau, Txell Sota, Pol Onyate, Ruben Gilgado i Quico Tretze amb poetes com Eva Carreras, Margarida Bernús, Gabriel Maria Pérez, Sílvia Bel Fransi, Josepa Ribera Vallès i Maria Santfores. Santfores, la cantant dels U-Tòpics -el grup anoienc de més ressò a principis dels 90- farà un interessant duet amb Quico Tretze. Parlem amb ella del seu univers interior, que no es limita a la seva faceta de vocalista, sinó a molts racons que ella mateixa segueix explorant.

Què pot esperar al públic del duo entre Quico Tretze i Maria Santfores, al festival Galàxia?

Per començar que volem que sigui una sorpresa. Una barreja de textos poètics i experimentació sonora. 

La seva vida creativa comprèn ja diverses dècades. Com es fa la creació avui en dia? Què es canta?

Venim a mostrar la poesia en formats diferents, històries amb essència poètica, o dit d'una altra manera, el Quico i jo intentarem demostrar allò poètic que hi ha en la vida quotidiana de les persones. Ell i jo hem fet una posada en comú, de manera que ell parlarà de la meva vida i jo de la seva. Habitualment ja faig de rapsoda per escriptors en uns quants certamens i en el que portarem a Cal Granotes hi haurà un grau més alt d'improvisació i ens agradaria veure on ens porta. No ens quedarem en el concepte més restringit de la poesia, en el que és la mètrica formal, sinó que volem anar més enllà dels seus límits. 

Per als profans. Com és el seu procés creatiu?

La poesia és un llenguatge bastant natural que tenim. No sé fins a quin punt és conscient o inconscient. A vegades he fet la lletra d'una cançó perquè s'ajusta a un ritme; però també he tingut lletres que he hagut d'encabir en una música. Són processos del que no n'ets ben bé conscient. Improvisar em manté viva i desperta. La improvisació ben feta és el que més s'assembla a la màgia, en pot sortir qualsevol cosa. 

El que escriu Maria Santfores acaba traduït sempre en música? I al Festival Galàxia veurem poesia o improvisació? 

No sempre el que escric a nivell poètic s'acaba adaptant a una cançó. I el que veiem en actuacions d'improvisació, com diu el nom, acostuma a venir del no-res. Pots partir d'uns esquemes, però la improvisació és quelcom que es fa en el seu curs. Neix i es desenvolupa sol. L'acció performàtica poètica, que en diem, té unes regles pròpies. 

Té més moviment ara Igualada que la ciutat de finals dels 80? I hi ha punts en comú entre la creació que es fa? El fet que l'Anoia hagi patit la recessió amb tanta duresa ha marcat el caràcter creatiu?

Igualada té un potencial creatiu molt bèstia. En totes les disciplines, siguin músics, poetes, escriptors o escriptores, actors o actrius. Que tinguin repercussió fora d'Igualada o que siguin coneguts fins i tot dins la pròpia ciutat ja és una altra cosa. Tenim una riquesa única. I no parlo que sigui el pessimisme la font de creació, perquè no pots agafar-lo sempre com a fil. Hi ha molta cosa que s'està fent, amb o sense pessimisme. Aquest teixit cultural, a més, s'ha de reforçar entre sí, ens hem de tenir en compte els uns als altres i no dependre de l'Ajuntament només. No conec tan bé a les generacions noves, però hi continuo veient una ciutat inquieta. 

El bressol dels U-Tòpics era el Rec. El recital d'avui és al Rec. El barri ha tornat a agafar vida els darrers anys. Serà un fenomen definitiu?

Penso que sí. És el futur barri de la cultura d'Igualada. A la zona de Xauxa ara ja s'hi fan moltíssimes coses. El Rec té encant i hi ha memòria i el que és important és que es fan coses interactuant amb la gent. Es pot convertir en un barri amb moltes possibilitats d'acció artística. Ara mateix tenim el Somiatruites que és un projecte espectacular.

I els U-Tòpics... els veurem de nou?

Molt difícil. Ens vam reinventar sense el Gès amb el grup Aspre, on hi érem tots. Però no és a l'agenda. Està en 'stand-by', però això no vol dir que deixem de fer coses cadascun dels que érem. 

 

 


1 Comentaris

M

Maria Santfores Salla Solà

Igualda

9 de juny 2018.14:11h

Respondre

Gràcies anoiadiari!! Només dir q la fotografia que es veu a l’artcle és del Josep Pallares.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic