TORNAR

Marisa Vila: "Segons les projeccions de natalitat, una quarta llar d’infants pública ara no seria viable"

Entrevistem Marisa Vila, regidora d’Ensenyament, Universitats i Joventut d’Igualada

cultura
Dimecres, 10 juliol 2019. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Marisa Vila, de 53 anys, actual regidora d'Ensenyament, Universitats i Joventut d'Igualada, s'endinsa per primera vegada en la política després d'haver dedicat tota la seva vida a l'ensenyament. Ens explica com ha estat per ella el procés d'adaptació i parlem amb ella sobre la disponibilitat de places a les llars d'infants públiques i també de com funciona la distribució d'alumnes nouvinguts als centres educatius de la ciutat. (Entrevista feta per Maria Moix i Francesc Vilaprinyó)

Com s'ha adaptat a ser regidora?

Hi ha molta feina i ganes de fer-la. És important tenir ganes de treballar i fer-ho amb vocació i il·lusió. M'estic situant...

En qüestió de pocs dies ha passat de ser professora a regidora, entre d'altres coses, d'ensenyament. Què suposa aquest canvi de rol? I com l'ha viscut?

He estat aquests darrers vuit anys a l'equip directiu del Pere Vives Vich i ja ho havia estat anteriorment com a coordinadora de batxillerat. A més, fins al novembre de 2018 estava fent la formació per ser directora d'un centre públic. Per tant, ocupar-me de part de la gestió m'ha fet ser també receptiva a les idees que vénen de fora. Ara, com a responsable de l'àrea d'ensenyament, vull portar més enllà de l'institut la meva implicació en l'educació, amb idees i projectes per a la ciutat. Amb la voluntat de poder aportar al projecte educatiu de la nostra ciutat. Tenim una ciutat molt rica en oferta educativa i això s'ha de posar en valor.

Hi ha la qüestió de les escoles bressol. Hi ha entitats que han aportat dades sobre que no totes les sol·licituds han pogut ser acceptades. Quines xifres té el govern?

La llar d'infants més sol·licitada és la Lluna, hi ha més demanda que oferta de places. La Lluna té una línia per als nivells 0, 1 i 2. Les altres dues, tant l'Espígol com la Rosella, dupliquen les línies excepte al nivell 0. I a Igualada tenim places disponibles, a les llars d'infants de l'Espígol i la Rosella, les famílies que no poden anar a la Lluna tenen l'opció de les places disponibles a les altres dues llars d'infants, que ara mateix queden vacants.

Les dades objectives són aquestes. No hi ha més de 20 alumnes sense plaça a alguna de les llars d'infants, com s'ha dit. El que sí que es podria estudiar seria com ampliar la Lluna, vist que és la llar que té més demanda. Però és un procés complicat; hem de tenir present que no és tan senzill ampliar una llar o crear-ne una de nova. S'ha de trobar el sòl en el lloc necessari i adequat, aconseguir les licitacions, fer la inversió necessària i que tingui perspectiva de futur.

Per tant, queden places als diferents nivells?

A nivell 0 n'hi ha tres a la Lluna, dues a la Rosella i dues a l'Espígol. A la Lluna, que és la més cèntrica, hi ha famílies que si no poden aconseguir matricular els seus infants en aquesta llar en concret, trien alguna escola bressol concertada a prop, en comptes de dur l'infant a una altra llar pública on queda plaça, sempre per una qüestió d'organització familiar.

Les inscripcions i la demanda de les llars d'infants públiques no seria major si estiguessin al centre d'Igualada?

Al centre d'Igualada no hi viuen tants infants. A les escoles del centre hi van alumnes de diferents zones de la ciutat perquè les famílies opten pel projecte educatiu; per exemple, hi ha pares que porten des de les Comes els seus fills a escoles del centre. Si es fes una llar d'infants al centre, és probable que n'haguéssim de tancar una altra per manca de demanda ja que quedarien places lliures. La projecció de la natalitat no va 'in crescendo', segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya. No seria viable ara mateix obrir una quarta llar d'infants: obligaria probablement a tancar línies d'altres llars . S'ha de valorar bé abans de fer nous projectes quina és la realitat i amb previsió de futur.

Parlant del centre d'Igualada. Hi ha una escola concertada que pot passar a ser pública, mitjançant el nou decret. En quin tràmit està?

Abans que existís aquest decret, ja hi havia escoles de diferents municipis del país que per la seva situació econòmica estaven estudiant solucions. De moment, l'escola, a la qual crec que es refereix, ho està estudiant. És un tràmit de canvi de titularitat que s'ha de gestionar amb el departament d'educació de la generalitat. A cada escola caldria adaptar la situació dels professors, que es converteixen en "personal a extingir", segons diu el decret, és a dir, que quan es jubilin, s'optarà a la plaça docent per oposicions, per ser un centre públic.

Hi ha també la polèmica dels alumnes nouvinguts. Alguns centres n'acullen més, cas del Gabriel Castellà, i hi ha denúncies que altres escoles mai assumeixen el 10% mínim.

A l'escola Gabriel Castellà potser queden vacants després de tancar la matrícula i hi ha altres escoles que tenen ràtios plenes. Quan hi ha matrícula viva, els alumnes es destinen on queden places. El repartiment es fa en funció d'on queden places, segons la ràtio. Els alumnes que arriben durant el curs van als centres on queden més places disponibles. Per resoldre aquesta situació caldria replantejar-se els criteris de repartiment d'alumnes a la ciutat i els barems i la manera d'arribar a les escoles amb transport públic, potser... Estic segura que mai serien criteris al gust de totes les famílies. El prisma té moltes cares. El que farem és vetllar per la igualtat d'oportunitats de tots els infants de la ciutat i garantir-los una plaça pública i una educació de qualitat a l'escola i més enllà de l'escola.

 


1 Comentaris

A

Amadeu

Igualada

10 de juliol 2019.07:38h

Respondre

Crec que la Marisa serà una gran regidora. No sempre tenim la sort que persones preparades i treballadores vulguin fer el salt a la política. Per tant, gràcies.
Només un apunt. Tot i que, la... Llegir més quota de les escoles bressol a Igualada és de les més baixes del país, continua sent una barrera per a moltes famílies. Si en comptes de plantejar el debat en termes de natalitat, ho féssim en termes de l’accés per a tothom, i en baixéssim preus, possiblement faltarien places. ...

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic