Montserrat Mateu: "Pactant amb el PP vam fer més política social que l'actual govern"

Què farà ara?

El compromís polític continuaré mantenint-lo, però des de fora.

Com va començar?

Em van venir a cercar el Jordi Aymamí i el Xavier Badia, el 1999, per formar part de l'Entesa per Igualada, com a independent. I hi he estat 16 anys.

I després va triar el germà pobre. Per què?

(riu) Els pobres tenen més qualitats. Per a mi no va ser mai pobre. Van ser els qui em van acompanyar més i hi vaig trobar més afinitats. No veia pas el germà pobre, hi veia més coherència.

L'Entesa va resistir amb deu regidors tres eleccions. I després es va desfer. 

Veníem d'un moment en què a Itàlia hi havia l'Olivo, hi havia un cicle favorable als fronts d'esquerres i a Igualada hi havia un cansament de les polítiques de CiU. La ciutat estava parada. Vam crear un punt d'il·lusió que va fer possible guanyar tres eleccions. La il·lusió no es pot mantenir sempre i es va acabar.

Però quan el Tripartit va començar a la Generalitat, si parlem de cicles, aquí ja es va produir el divorci Entesa-Esquerra. Com és?

La relació amb ERC no va ser mai fàcil. En el segon mandat, els acords van ser encara força sòlids amb Esquerra... però a partir del Tripartit, van tenir pressions internes molt fortes que a Igualada encara es van notar més. Aquí hi havia una necessitat d'allunyar-se del que els  passava a nivell de país. La relació sempre ha estat ambivalent. 

No va influir que l'acord a Igualada hagués de ser a dues bandes, i no a tres?

No ho crec. No es troben tants acords d'ICV-EUiA i Esquerra a altres punts.

En canvi, no es notava cap tipus de tensió amb el PSC. Tan parcel·lat estava el govern entre PSC i Iniciativa?

No, Jordi Aymamí donava molt de marge i ajudava a analitzar les decisions, però estava al teu costat quan la ciutadania més reaccionària ens atacava. Treball en equip amb un bon lideratge. Sí que vam tenir tensions amb l'aprovació dels pressupostos amb l'ajut als llibres de text. Però era evident que calia fer alguna cosa. Vam trobar maneres, i fins i tot ens vam atansar a la gratuïtat de llibres de text: es pagaven 25 o 30 euros, ara se'n poden pagar 200 o 300. Vam treballar colze a colze amb la Generalitat. Va ser dur, però el vam reconduir.

Però van haver de renunciar a principis, pactant amb el PP?

Vam fer més política social que la que fa l'actual govern. Hi ha hagut més marxes enrere aquest mandat. I el PP d'aquells anys no era el d'ara; al govern de l'estat, ensenyen la seva cara més veritable i condicionen també la política local. Vam fer equipaments cívics, llars d'infants, amb abstencions del PP i vots en contra d'Esquerra.

Bé, l'actual govern de la ciutat ha seguit polítiques de continuïtat en apartats com els serveis socials, on ara hi ha Joan Torras.

Però ja no era el moment de fer polítiques continuistes. Era moment d'arremangar-se i fer més feina per evitar l'exclusió. Ja li ho he dit a Torras, i sé que és molt difícil perquè la Generalitat ha tancat l'aixeta. Malgrat que l'esforç de l'Ajuntament és molt important, el 2008-2009 hi havia 200 beques menjador, ara n'hi ha unes 70. Hi hauria d'haver beques pera  tots els nens i nenes amb famílies que van al Banc de Queviures. Calia ara una opció més decidida, també en el tema dels desnonaments. La situació ha canviat tant, que el continuisme és una mala política.

Vostès, un partit d'esquerres, van recolzar polítiques d'empreses municipals. I malgrat que defensen el petit comerç, van recolzar la creació i la despesa de projectes com el World Trade Center. Per què?

Potser va ser un error. Però estàvem en una fase expansiva, ningú podia preveure com acabarien anant les coses.

Estem parlant del 2008-2009.

El 2009? Ara és molt fàcil frivolitzar, però cap economista pensava que tot aniria tan enrere. El 2009 es veia una reculada, però mai tan accentuada com ha estat. I els projectes venien de llarg. No ho vam saber preveure, però tampoc els economistes. 

Quin és el bagatge que enorgulleix més a ICV-EUiA al govern d'Igualada? Haver obert el Dolors Martí?

Moltes més coses. Escoles bressol públiques, renovar el Garcia Fossas i modificar la seva visió: corria perill de ser un gueto, amb una preinscripció de 7 o 8 infants. Ens va costar 3 o 4 anys i sang, suor i llàgrimes. Més coses com la inversió al Milà i Fontanals, repartir l'alumnat amb necessitats educatives especials, que ara torna a estar dispers, el programa d'igualtat de gènere -que el 1999 no existia-, i clar, el Dolors Martí. També quan vaig ser regidora va arribar l'Escola Oficial d'Idiomes. Vam obrir també l'Espai Cívic Centre.

Es diu Espai Cívic Centre perquè 'Centre Cívic Centre' quedaria molt redundant?

(riu) Costa, eh? La gent encara en diu els Antics Maristes. Estic orgullosa de moltes més coses, per exemple, l'Anella Verda. Però vam ser l'Entesa els qui vam obrir el carrer del Rec, amb moltes reticències per part dels propietaris.

Obrir aquell carrer va comportar malmetre adoberies històriques.

Per fer una truita has de trencar l'ou, deia Jordi Aymamí. Els propietaris van omplir el Saló de Sessions perquè no volien pagar les contribucions. Va ser un ple molt tens, recordo. Va caler fer l'endegament del riu Anoia. Ara fer-hi un camí per passejar és fàcil. Hi ha governs que destrossen l'obra feta.

Però la despesa del govern de l'Entesa no ha deixat una factura molt elevada a l'actual?

Una escola bressol costa de mantenir? Si només fem balanços del compte d'explotació sí, però hi ha balanços socials. Hi ha balanços que cal fer a llarg termini. Molts infants no tindran opció de sortir-se'n ,a nivell escolar. Ho veurem a 10 o 15 anys vista. És miopia política. Els costos no es poden calcular a curt termini. No pot ser que els serveis socials es calculin amb guanys, perquè la rendibilitat és social, a nivell educatiu, en molts altres aspectes. Les escoles bressol o els equipaments cívics no són rendibles, ni els teatres, ni els concerts. Si volem rendibilitat, excloem  molta població.

L'oposició critica  l'actual govern d'Igualada i l'acusa de fer seguidisme al Govern de la Generalitat, però l'Entesa no va perdre oportunitats enfrontant-se a governs del seu mateix color? En temes com la Ronda Sud.

Era complicat. Tenien molt clar cap on anaven les coses. Les prioritats que marcava la Generalitat com a país quedaven clares. Ara hi ha clientelisme i cadascú vol treure rendibilitat electoral a les accions de la Generalitat i esgarrapar cap a casa. Ens van donar suport en qüestions puntuals, però en altres es prioritzava recursos -sempre escassos- per a una visió global de país. Ara van a premiar un lideratge de CiU aquí a Igualada perquè tingui bons resultats. És bo, però no vivim aïllats. Pot ser beneficiós en clau local, però a la llarga serà difícil d'administrar. 

Jordi Aymamí va comentar, en perdre les eleccions el maig de 2011, que el desgast del Govern Montilla l'havia pagat també el PSC a Igualada. L'acció d'ICV-EUiA a la Generalitat, en casos com el conseller Saura i la repressió per la Llei Bolonya, la promoció de la filla del conseller Baltasar, la gestió de temes com els parcs eòlics a Orpí, no haurien d'haver merescut una resposta crítica dels ecosocialistes a nivell local?

No vam ser crítics, però tampoc teníem voluntat de ser-ho. Vam ser els únics que vam defensar el Tripartit. Va fer errades i van ser amplificades pels mitjans de comunicació, que ara estan subvencionats. Es va fer ressò d'errades i no d'avenços com la llei de l'habitatge, que sancionava pisos buits i feia aixecar les cambres de la propietat.

Però Salvador Milà va ser cessat per això.

Sí, hi ha dificultats. El balanç és positiu a nivell de país. Si el Castor no està a terres catalanes és per ICV-EUiA. El balanç és positiu. Errors a l'Entesa i al Tripartit, clar, perquè som humans. S'ha atacat molt  Saura, per polítiques de seguretat, però el que va ser terrible va ser el bienni de Felip Puig. Saura va fer posar càmeres a les comissaries. Que va entrar a l'universitat? Sí, errors n'hi va haver, però al costat hi va haver bones actuacions, però l'actual goverrn n'ha fet molt més, amb el suport dels grans poders.

La CUP emergeix. ICV-EUiA ha perdut pes perquè no ha sabut afrontar el debat nacional?

Tenim un ample espectre, des d'independentistes fins persones sense cap sensibilitat en aquest tema. No volem partir-nos per això. Ni decantar-nos. Al PSC li ha passat això. Els objectius nostres són uns altres i respectem les diferències. Per la CUP és més troncal.

Van estar en contra de cedir espais municipals, junt al PSC, per la consulta del 25 d'abril. Ara, a Igualada tots dos són independentistes. 

Han passat coses, durant aquests anys. La sentència de l'Estatut, del TC, la més gruixuda, que el retallava. 

Però ja estava retallat abans, el 2006.

Potser. Però el 2010, amb la sentència, veníem del recurs del PP i des de llavors se'ns van encendre els ànims. La crisi ha acabat de canviar les coses, i s'ha ajuntat la insatisfacció a favor de la independència, perquè sent independents pensem que ens aniria millor. Les coses varien, a una velocitat prodigiosa. Era un context determinat i no es pot transportar als nostres dies. La crisi econòmica, o l'estafa que vivim, ha generat molt descontentament, que aquí es tradueix en una nova manera. I més, amb un govern com el PP. 

Amb l'oferta que hi ha ara a nivell català, si no hi hagués ICV-EUiA, per qui es decantaria?

'Corazón partío'. No t'ho sabria dir. A Esquerra Republicana i PSC costa trobar-los postulats socials... Jo reconec al PSC una tasca feta en favor de l'estat del benestar que no puc criticar, malgrat que s'han desorientat; també, en grau menor, a ERC. Amb la CUP és fàcil enlluernar-se, tan virginals, com a esperança estan bé. A veure com els va en un govern. I a Pirates o Podemos passa el mateix. 

Ara Esquerra dóna suport a polítiques de CiU que cal combatre. Ara em costa diferenciar-los.

Si mira Syriza, que tant ha agradat a ICV-EUiA, li recorda  l'Entesa? Un grup d'esquerres que pacta amb la dreta (ANEL, Grecs Independents) perquè no té més opcions.

Segueixo poc la política internacional. No sé com els condiciona. No puc fer aquesta anàlisi. Ho tenen molt complicat. I si se'n surt tindrà mala premsa igualment.

Digui'm quelcom positiu de l'actual govern d'Igualada. No ha recuperat l'orgull igualadí?

Jo els felicito per l'Anella Verda. Hi ha hagut el Campus Universitari. I fan una bona política comunicativa, però sense bases sòlides. Hauran fet altres coses bones. Però lamento que no escoltin la PAH, que no sancionin els bancs, que fomentin les grans superfícies, el tancament d'escoles bressol, que no hi hagi tarifació social...

Amb qui es quedaria, si pogués triar, David Fernández o Joan Herrera?

Joan Herrera és molt treballador. Té rigor i fa molta feina. La CUP sé que fa feina de carrer, però s'ha d'estar a les institucions.

I Artur Mas o Mariano Rajoy?

Ni l'un ni l'altre.

Podemos o CUP?

Tots dos.

Marc Castells o Teo Romero?

Marc Castells.

I com a model, Veneçuela o Corea del Nord?

No ho conec prou. La Teresa Forcades deia que a Veneçuela, el Chávez va fer bones coses, però jo què sé (riu).

Marx o Bakunin?

Tampoc ho sabria dir. Ara potser cap dels dos.

Independència o federalisme?

El que decideixi la gent via referèndum.

PSUC o POUM?

Ara... són expressions d'un altre temps, que ja no existeix.

Un polític referent.

Triaré una política: Dolors Camats.