TORNAR

Joan Agramunt: "No és bo que als ajuntaments hi hagi majories absolutes"

Entrevistem a Joan Agramunt, alcaldable del PP a Igualada

politica
Dimecres, 4 març 2015. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Durant anys, ha acompanyat al seu amic Pere Calbó com a representant del PP a Igualada. Ara, les obligacions parlamentàries de Calbó fan que Joan Agramunt faci un pas endavant i encapçali la llista

Número u per primer cop. Com ho viu?

Tinc certa experiència però sí que és el primer cop que encapçalo la llista. El partit ha posat la seva confiança en mi i només puc mostrar agraïment. Ara, Pere Calbó té responsabilitat al Parlament, a la Comissió d'Interior, a la Mesa, i tindrà un paper important en els comicis econòmics. Jo sento il·lusió i responsabilitat.

Més càrrega d'hores com a portaveu, que haurà de compaginar amb el seu negoci.

Amb el Pere ja ho vam repartir, des de gener de 2012 sóc el portaveu municipal. La tasca no serà diferent i els que no som polítics professionals ens hem de combinar les hores del dia. Ser polivalents.

Pere Calbó serà a la llista?

En unes setmanes tindrem la candidatura ultimada. El Pere Calbó s'ha ofert i ha proposat de ser al tancament de la llista, com a lloc simbòlic. S'està definint. 

Com jutja al govern actual? I a Marc Castells?

Com a persona li tinc apreci. Hi ha hagut coses bones: la càtedra A3, el Campus Universitari... però moltes polítiques d'aparador, especialment en el tema de la independència.

Van ser una de les crosses del govern Aymamí. Ara, durant quatre anys, han estat a l'oposició més clarament.

Sempre vam voler millorar la governabilitat. Vam ser al govern del 95 al 99 i després donant suport puntual. És fàcil estar a l'oposició i enrocar-se. Nosaltres hem volgut ser proactius i hem presentat propostes, esmenes, suggeriments, com ordenança de via pública o terrasses... Molts cops se'ns ha acceptat aquestes propostes. Als ajuntaments la política és més planera, la ideologia es deixa més de banda i si quelcom és necessari pel poble, tothom hi estarà a favor. No és bo que hi hagi majories consolidades als municipis. Un alcalde amb majoria aritmètica podrà tirar endavant sempre el que vulgui i aquí he de dir que el govern d'Igualada, malgrat tot, ha acceptat algunes de les coses que proposàvem.

Fóra bo que els ajuntaments cerquessin sempre diàlegs i consensos. Un exercici sa en política i en especial en política local. En altres mandats s'havia de cercar molt més el pacte. Els ajuntaments haurien de tenir moltes més competències, penso. 

En parcel·les com l'urbanisme és bo que es depengui d'un ajuntament?

Queda tutelat per la Comissió territorial. Però és bo que puguin planificar amb els POUM. 

El color polític actual del govern ha fet més difícil la col·laboració?

Tant quan hi havia l'Entesa (PSC-ICV) com ara, amb la majoria nacionalista, hem volgut fer propostes i suggeriments. Coses que són d'interès general tindran el suport del PP. Se'ns han acceptat esmenes i això és bo, però que hi hagi majoria absoluta no fa tan fàcil que ens cerquin per dialogar.

Com viu un regidor del PP ara aquesta majoria sobiranista? Quina és la relació amb els altres regidors?

Sempre he tingut bona relació amb tots els regidors, sigui quin sigui el color. Estem a les antípodes d'ERC, però en els pobles és positiu aquesta proximitat, hi ha una cohesió més enllà del color polític. Cadascú defensa els seus interessos, però tinc bona relació amb hom de l'Ajuntament. 

El govern actual assenyala que l'Entesa va deixar una dura càrrega financera. Quina és l'opinió del PP, després del suport que van donar a Aymamí?

El PP aleshores només podia permetre la governabilitat mitjançant acords, perquè l'Ajuntament pogués funcionar. Vam aprovar pressupostos i ordenances. L'altre opció quina era? Que governessin els d'ara? Els ingressos indirectes el 2007-2011 ja baixaven per la crisi i el cert és que els darrers pressupostos del govern Aymamí ja eren inferiors, amb capítols d'inversions reduïts i més volum de retorn del deute. L'Entesa ja havia fet un tomb.

No només Igualada, Montbui i Vilanova viuen un moment molt difícil, amb molts aturats. Com plantegen una solució integral a la situació de la comarca?

Ha de ser global i a nivell municipal motivar i reactivar en la mesura que puguis. Hem tingut a nivell estatal i català els millors resultats d'atur des de fa anys, en canvi aquí som la segona comarca amb més desocupats. Recordo el que sempre hem dit, la millor política social és un lloc de feina. I això necessita de moltes mesures. I en primer lloc, tenir un pla urbanístic al dia.

Una proposta que comparteixen molts partits, ara.

Un pla general és la millor eina de planificació econòmica i social del municipi. No podem anar a base de vestits a mida, amb un document de l'any 1986. Ja portem més de 80 modificacions puntuals del POUM. Per això vam permetre a l'Entesa que tramités el POUM el 2009. Només el vam aturar quan vam veure com es desplegava, amb plans d'actuació municipal que no duien enlloc.

En aquella aturada no hi va tenir res a veure la visita d'Alicia Sánchez-Camacho, que es va reunir amb empresaris igualadins?

En absolut. Va ser una decisió nostra. No hi havia viabilitat econòmica d'aquests plans. CiU i ERC volien només una prórroga. I va ser dolorós parar el pla. Vam haver de rectificar i ser humils.

Des del 2010 hem tingut un Consell Assessor que hauria pogut anar marcant pautes del nou POUM, per evitar que la tramitació sigui més feixuga del que ja és. Tindríem més feina avançada durant els tres anys de paràlisi. I no s'ha fet res. No tindrem, així, un pla urbanístic definit fins a finals d'aquest nou mandat, el 2018 ó 2019. Aquests òrgans haurien agilitat el punt de partida. 

Plantegen canvis en les taxes municipals?

Cal una revisió cadastral a la baixa. Tindríem una reducció de l'IBI i en els impostos de transmissions patrimonials i a les herències.

És molt alta, ara la pressió?

Ara els valors ja estan per sobre dels valors de mercat en alguns casos. En l'IBI, volem subvencionar de manera genèrica d'un 25% als contribuents que no tinguin més de 12.000 euros anuals d'ingressos. I diversos graus de subvencions a les famílies.

Entenem que l'Ajuntament ha de ser auster, però s'ha pintat la situació com molt complexa... El desembre d'enguany tindrem una ràtio de 80% d'endeutament, fins i tot amb els organismes autònoms sumats. Hi ha marge pel retorn del deute. Moltes associacions de veïns amb molt pocs recursos se'n van sortint i se'ls ha de felicitar, sense que hagin rebut més diners.

Quina línia plantegen en relació al comerç?

Afavorir el petit comerç lluitant contra la competència deslleial. Volem mirar que totes les botigues estiguin en situació legal. I fer un pas més, ajustant les taxes de les escombraries comercials: ara mateix depèn de superfícies. Hi ha negocis que generen molt menys volum. Hi ha oficines i botigues que no tenen comestibles i que volen que es revisin els paràmetres perquè sigui més just i progressiu. Hi ha altres mesures necessàries, com incrementar la seguretat als nostres carrers. Calen més agents.

Això implica més despesa.

Però és bàsic. El 2010 teníem 68 agents, ara 59, només 46 dels quals ho tenen com a primera activitat. Es presten menys hores de servei. Hem vist com hi ha un repunt dels furts i robatoris. 

S'ha d'evolucionar cap a una sola administració a la Conca d'Òdena?

És positiu evitar duplicitats. França ha reduït en un terç el nombre de regions fa poc. La Mancomunitat permetia aplicar economies d'escala. Cadascú té les seves idiosincràsies i és difícil. Pots aconseguir més qualitat a menys preu, a nivell d'enllumenat, material, recollida d'escombraries. 

Però la Conca no s'ha posat d'acord ni en una política de captacions industrials fins ara.

Hem actuat tard i malament. Ara tenim més parcel·les, i més oferta que demanda. Va ser un error no portar el Consorci de la Zona Franca, però era potestat del govern d'Òdena. Era una aposta molt bona i generaria ocupació. Ara, per fi, s'oferta de manera conjunta el sòl industrial, però no vénen empreses a dia d'avui. S'ha de cuidar a totes les empreses i mirar-ne de fer venir més: amb llicències d'activitat a zero euros, cessions a deu anys de franc de terrenys... mil maneres. I hi han accions d'avantatges fiscals que s'haurien de fer a nivell de Mancomunitat. 

I el govern espanyol, no hauria d'actuar més diligentment en infrastructures com l'A-2?

Catalunya ha rebut més que l'any passat enguany. I quan els alcaldes fa uns dies van fer la petició pel ferm de l'A-2, l'estat ha respost. Nosaltres també vam parlar amb Foment perquè actués. Com a territori hem d'anar junts. Sí que és cert que si hi hagués hagut un polígon nou, hi hauria una variant nova. Calia actuar i s'ha actuat amb el paviment. 

Quantes vegades li han dit "si no fos del PP, el votaria"

A tothom que és del PP li han dit. Sóc català de pares, avis, besavis. Es vol vendre i desacreditar al partit. No m'agrada que donin carnets de catalanitat. Només volem fer incidència amb el que ens uneix amb Espanya. Ara cal unitat. Jo no posaria símbols que divideixin, jo governaria pels 40.000 habitants d'Igualada.

D'aquests 40.000, hi ha molts independentistes també, una majoria potser.

No ho sé. No es governa pels que voten, sinó pel conjunt dels administrats. La bandera és la senyera, l'estelada no té valor.

Quan va anar a la convenció del PP, va defensar el punt de vista dels catalans?

No l'entenc. Hi ha incomprensió per les dues parts. Quan Carod-Rovira va dir que no recolzava la candidatura de Madrid, això provoca reaccions. El govern del PP va sortir a recolzar el cava català. Tot és qüestió d'extensió territorial. Les balances fiscals de Catalunya assenyalen que Barcelona genera el 86% i rep el 67% de la resta de Catalunya. Està expropiada?

També pot estar expropiada Gràcia per Nou Barris.

Bé. Només dic que el discurs del separatisme no em serveix. Sóc català i espanyol.

I si ha de triar?

A qui t'estimes més, al teu pare o a la teva mare? Igualadí, català, anoienc també, i espanyol. No puc separar el que és inseparable.

El PP també aplica una política socioeconòmica que genera controvèrsia. Després de les reformes, no ha crescut la inestabilitat laboral i també el deute de l'Estat?

L'endeutament és un problema, però el dèficit s'ha reduït. Cert que hi ha un bilió d'euros, quasi bé. Alemanya té més deute, tot i que genera molta riquesa. Ara s'encara bé el tema de l'ocupació. Pensem que vam estar a molt poc de ser rescatats, hagués estat una catàstrofe, i això ha comportat que no es poguessin complir. Aznar va fer reformes similars a les que podríem haver aplicat, però havíem de complir amb la 'troika'. Ara es corregirà això. I mentre quedi un aturat, se seguirà treballant amb mesures. 

 

 

 

 


4 Comentaris

M

Maria

Igualada

4 de març 2015.21:59h

Respondre

El que no és bo es que hi hagi partits antidemocràtics com el vostre, on els ciutadans no us importen gens. Deixeu de enganyar a la gent!

j

josep

igualada

4 de març 2015.10:23h

Respondre

Aquet predica el que no creu , majoria als ajuntaments no, i al govern central tampoc Sr.Agramunt?

R

RO

4 de març 2015.09:39h

Respondre

I que en pensa de la majoria absoluta de seu partit al Congres dels Diputats? Alla si que est be?

j

jre

4 de març 2015.05:36h

Respondre

Els ajuntaments no i el gobern central si? Quins pebrots.!
Diu el *zorro* com que no les pot consegui diu que son verdes.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic