TORNAR

Patrícia Illa: “L’únic indicador que existeix sobre segregació escolar diu que som un dels municipis menys segregadors”

Parlem amb la Regidora de Dinamització Econòmica, Ensenyament i Universitats de l’Ajuntament d’Igualada

ensenyament
Divendres, 22 febrer 2019. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

De moment, segons la Regidora de Dinamització Econòmica, Ensenyament i Universitats Patrícia Illa, no es preveu la recuperació d’una escola bressol a la meitat est, incrementar les ajudes municipals per a les instal·lacions o que des del consistori s’obri una via de monitoratge per a les ajudes com les beques-menjador. Des de la regidoria es pren la temperatura a una piràmide poblacional en constant disminució, se segueix amb interès el debat per a la conciliació horària i s’assenyalen les vies tradicionals que ofereix l’administració per millorar els índex de persones sense cap estudi i assenyalen que treballen per eliminar possibles bosses de segregació en el repartiment de l’alumnat. Les futures accions de govern giraran entorn d’aquests aspectes i la dinamització de Campus Igualada-UdL.

ALBERT COMPTE RIBA

Des del tancament de La Ginesta el 2014 no hi ha escoles bressol públiques a la meitat est d’Igualada. Es plantegen  alguna acció per equilibrar-ho?

Des de l’Ajuntament sempre hem garantit i garantirem l’accés a una plaça pública per a totes aquelles famílies que volen preinscriure els seus fills a les llars d’infants municipals. A dia d’avui, la situació a Igualada, com a la resta del país, és que cada cop neixen menys infants i per tant, res ens fa pensar que hi hagi una necessitat urgent al respecte. No oblidem que a més, La Ginesta era la llar d’infants més antiga i que es va reconvertir en el centre de dia Montserrat, un equipament modern que responia a una important mancança de serveis per a la gent gran al barri Montserrat i tota la zona de Llevant

Patrícia Illa

Les inversions a escoles municipals a l’estiu són d’uns 100.000€. Ho consideren una quantitat suficient?

Anualment destinem 100.000 euros extraordinaris a inversions de millora. És a dir, aquests són uns recursos extra que sumem al manteniment i la resta d’inversions de modernització i millora de les instal·lacions que inclou el pressupost i que es fan de manera ordinària al llarg del curs. Aquest pla de xoc que duem a terme en època de vacances ha estat una aposta del govern municipal per millorar accessibilitat, espais interiors per a la innovació educativa, patis, envidraments i una àmplia diversitat d’aspectes de les nostres escoles.

Hi ha la proposta de diferents AMPAS de fer un horari lectiu de 09h a 14h. Com ho veuria?

Sabem que existeix aquest debat no només pel que fa a horari escolar, sinó també pel que fa a l’horari laboral per permetre millor conciliació familiar, que és el que busquem com a societat. Això sí, haurà de ser amb el consens social, polític i empresarial.

Hi ha algun plantejament per evitar la concentració d’alumnes provinents de contextos amb poca inclusió social i evitar així, situacions d’exclusió cròniques?

Bé, en aquest apartat últimament s’estan barrejant moltes dades i opinions sobre inclusió i exclusió, així com sobre segregació escolar, però que no signifiquen el mateix. En aquest sentit, cal dir que des de l’Ajuntament, conjuntament amb els agents educatius i socials, s’estan duent a terme diferents accions que van alineades amb el que demana el Síndic de Greuges de Catalunya i les accions que proposa una de les entitats capdavanteres en educació a Catalunya com la Fundació Bofill. A més, l’únic indicador que existeix a nivell de segregació escolar diu que som un dels municipis menys segregadors i que en els últims anys hem millorat les dades. Per tant cal seguir treballant com a ciutat en aquest camí.

S’ha plantejat alguna línia d’ajuts locals a les AMPAS per a la gestió de l’horari del migdia?

Bé, si em pregunta com a regidora la veritat és que entenc que l’horari de menjador hauria de ser horari escolar i no pas extraescolar, el que solucionaria molts dels problemes i preguntes que ens plantegem. Com de moment no és així, tenim una línia d’ajuts per a AMPAS obert a projectes singulars i inclusius, en què un suport al monitoratge podria quedar contemplat. Així mateix, estem tancant unes línies de formació per a monitors, sobretot pel que fa a l’atenció a alumnes amb necessitats educatives especials, que és una de les necessitats més immediates que tenen.

S’ha previst algun monitoratge en els futurs repartiments de les beques menjador?

Bé, aquesta pregunta li hauria de fer al Consell Comarcal que gestiona directament els contractes de menjador, com a intermediari del departament d’Educació de la Generalitat, així com les beques de menjador.

L’Institut Pere Vives Vich no sempre ha pogut acollir el total d’estudiants que hi han volgut cursar els estudis. Ha parlat amb la Generalitat per trobar-hi una solució?

La ciutat actualment té dos centres construïts d’educació secundària (ESO) i un en construcció, però ja operatiu, com és el Badia i Margarit. La qualitat de l’educació està en tots tres contrastada i, per tant, la nostra tasca és garantir que el departament d’ensenyament de la Generalitat ofereix sempre les places necessàries per garantir una plaça pública per a tots aquells que així ho desitgin.

Hi hauria l’opció de separar les línies ESO i Batxillerat en dos edificis diferents?

No és una opció que tinguem sobre la taula. De fet som més del parer que han d’estar units tant l’ESO i el Batxillerat com també fins i tot l’FP, per treballar els itineraris personals educatius dels alumnes d’inici a pràcticament final. D’aquesta manera, els alumnes poden trobar una vinculació amb el centre que segur que ajuda a garantir l’èxit escolar. Així ho avalen molts estudis i així ho tenim contrastat.

Igualada té un 10% de la població més gran de 16 anys sense cap estudi. Hi ha previstes vies de repesca d’adults que vulguin accedir a un primer o segon grau?

A dia d’avui tenim l’Escola d’Adults que garanteix un vincle i accés a continuar la formació per a totes aquelles persones adultes sense cap tipus d’estudi, amb diferents opcions i itineraris. Així mateix, des del departament de Dinamització Econòmica existeixen programes d’inserció molt enfocats al mercat laboral, per donar les oportunitats necessàries a totes aquelles persones que volen formar-se per millorar la seva situació. I també tenim un curs reglat de Pla de Transició al Treball que ens ajuda a oferir oportunitats perquè els joves que no es graduen d’ESO puguin tornar-se a enganxar als estudis de primer o segon grau de manera satisfactòria.

Tenint present el 58% d’igualadins i igualadines majors de 16 anys amb la titulació de segon grau i també, l’arrencada del Campus Igualada-UdL s’ha previst alguna línia d’estudis per a adults, ja sigui un curs preparatiu per a les PAU o bé, per accedir a segones carreres amb les especialitzacions universitàries actuals i futures que es proposen des del Campus Igualada-UdL?

Bé, estem treballant amb la Universitat de Lleida en moltes possibles vies però, ara mateix, tot seria especular. De moment, el que sí que tenim al nostre Campus Universitari són gairebé 500 estudiants, un treball conjunt amb altres agents perquè arribin cada cop més estudis diferencials a la nostra ciutat i una aspiració d’arribar a 1.000 estudiants universitaris en pocs anys, sent un referent com a ciutat del coneixement.


1 Comentaris

S

Sil

22 de febrer 2019.10:58h

Respondre

Vale, doncs ara passeja’t per les escoles i mira-ho un altre cop. Ves al Gabriel Castellà, al Mestral i pensa un rato.
Per cert, després passa per l’Ateneu.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic