Pep Valls: "M'agradaria pensar que a Igualada hi ha l'ADN d'una colla castellera"

Comencen els actes forts de l'aniversari. Com està la colla amb vint anys?

Mirant al passat tinc molt respecte per les persones que assumint responsabilitats han fet que els Moixiganguers visquin l'eufòria d'ara. No vull simplificar, però el vent ens va a favor i la nostra intenció és sumar i anar a més; però al futur cal procurar que aquesta línia sigui sostinguda, perquè hi ha colles que han crescut molt i després no ho han pogut mantenir. L'objectiu és posar les bases perquè això no passi.

Què aporten els Moixiganguers a la ciutat?

Preguntar això a un casteller...

A un casteller de mirada àmplia...

A mi m'han refermat uns valors que si sabéssim exportar a la resta d'activitats socials seria molt bo. El treball en equip, intentar que tothom comparteixi objectius, l'esforç... són valors que a la societat hauríem de saber implamentar més. Si els Moixiganguers som molt cooperatius, a la societat ens falta una mica.

Si Igualada no tingués colla castellera es notaria d'alguna manera?

Hi deu haver un ADN determinat entre ciutats amb colla castellera, segurament diferents en alguna cosa de les que no en tenen. Si hi ha gent que és capaç de fer castells, vol dir que tenen un nivell d'implicació alt, un objectiu comú... m'agradaria pensar que a la nostra ciutat també hi ha aquest ADN, tot i que no sé si és ben bé així.

Dilluns a Ràdio Igualada una noia dels Estats Units, amb una mirada neta, defensava que aquests valors hi són

Crec que als últims anys hem millorat en la voluntat d'apropar-nos a la ciutat; això està molt bé, ens fa més grans, el que està vivint la colla és fruit d'aquest treball.

És factible mantenir la línia ascendent?

Algunes colles grans (que no històriques, com Mataró) han seguit un camí il·lusionant. Una paraula clau és maduració. No es pot comparar per exemple Valls amb les noves colles, no és just. Aquestes colles han fet un procés de maduració centenari que fa que difícilment allò pugui anar enrere; nosaltres en canvi portem vint anys, que en castells és poc, i això personalment fa respecte. L'eufòria és molt "xula", tots la vivim molt bé, però un dia pot ser que això no sigui així, i haurem de saber-ho passar. 

Teniu un autobús personalitzat... alguna altra sorpresa?

L'important és que la gent se senti bé i contenta d'estar als Moixiganguers. Sorpreses? N'hi haurà, però encara falta una mica...

Heu començat molt forts, amb el quatre de vuit i la torre de set. Veurem un cinc de vuit aquest any?

Això és una pregunta per al Jordi (Moreno) i el Joan (Baliu), (cap de colla i segon cap de colla). A mi no m'agrada posar el carro davant dels bous; hi ha il·lusió, però cal saber créixer progressivament, com fem. També em va la marxa, eh! L'altre dia comentava al Joan Baliu de fer una prova de tres de nou... però m'agradaria que d'aquí a deu anys tot seguís així, perquè just després vam anar al local dels Castellers de Terrassa, una colla que antigament havia fet el tres de nou... Una anècdota, però cal tenir-ho present.

Ets una persona amb veu pròpia a Igualada i, no cal dir-ho, al món del disseny. T'han ajudat en alguna cosa els castells?

Sí, se'ns dubte. En la lluita de l'autoconstrucció han estat una peça important. M'han ajudat a modificar el meu centre, per dir-ho d'alguna manera. N'estic molt content. En general poden anar molt bé per a algú que tingui els valors descentrats.

Al món del disseny han donat per molt...

Encara que sembli una paradoxa, podrien donar per més. Per exemple a nivell d'empreses, no sempre hi ha esperit cooperatiu. Encara som persones individualistes que busquem l'èxit personal. Quan celebres els castells tothom és conscient que l'èxit és col·lectiu. A vegades a Igualada també ens falten ganes de col·laborar més entre uns i altres, sense la por de qui es penja la medalla. Són valors que permetrien cohesionar una societat nova. Això també es nota a la política: "sóc jo que he fet", "vota'm a mi...".

El món casteller ha tocat sostre?

A l'últim concurs, no d'una manera dramàtica, vaig pensar que potser sí. En una mateixa plaça es van veure tres tresos de deu, no sé si podem anar més amunt. De vegades donem molta importància al nostre espai-temps quan la mirada hauria de ser àmplia i veure tot el que ha passat altres anys. Aprofitem ara el bon moment per consolidar un graó més. Passa com en les crisis, si les caigudes no són tan pronunciades, alguna cosa haurem guanyat. Si baixem menys, ens costarà menys tornar a pujar.

Està bé que hi hagi tantes colles i a tants llocs?

No. Si a la zona del Bages hi ha tres o quatre colles, segur que juntes podrien viure sensacions millors. Entenc que portar els colors d'una ciutat faci orgull, però cal veure si a la llarga és sostenible. 

En algun moment has patit perquè a l'Anoia n'aparegui una altra?

No. Si passés, els donaria la meva opinió: respecto la voluntat de tirar-la endavant, però si sumem potser serà millor, no?. Tampoc sóc ningú per analitzar si un poble ha de tenir o no la seva colla.

Canviaries alguna cosa del món casteller?

No. Bé, no m'agraden els personalismes. Per exemple aquesta entrevista, no és que no m'hi senti còmode, entenc que tinc una responsabilitat, però no té molt sentit que expliqui jo una cosa d'un col·lectiu de dues-centes persones. Quan això passa, no ho veig bé. Pot ser ara amb mi, amb qualsevol colla, amb algun cap de colla, amb agun casteller de tronc... a vegades hauríem de saber mirar avall perquè hi ha un munt de gent que treballa per a tots. M'agradaria que les visibilitats en una colla estiguessin ben equilibrades.

Què passa perquè un heterogeni col·lectiu de dues-centes persones segueixi les ordres d'un jove de vint-i-pocs?

És curiós, sí. Però tot el que passa forma part d'un context particular. El Jordi i el Joan assumeixen el rol amb una maduresa bestial. Transmeten una coherència molt gran. Als últims anys hem tingut sort amb caps de colla que no han tingut por de la responsabilitat. Fer equip amb ells dos, com abans amb el Joan Vilaseca, m'ha aportat molt, sense pensar-m'ho abans.

Prenen decisions importants.

Partint d'aquí, però anant fora l'àmbit casteller, també crec que tenim mal jerarquitzats els conceptes d'educació i democràcia. Penso que les coses les ha d'acabar decidint algú i sempre s'han de poder dir. I ells ho decideixen i ho saben dir, ben dit, en la mesura justa. Això evidencia que el model de fer content a tothom, que s'ha vist molt a nivell de projectes de ciutat, entre gremis, empreses, etc. Està clar que no porta enlloc.