Pilarín Bayés: "Per sort, les meves il·lustracions no han passat de moda"

Quan va començar a dibuixar?

Vaig començar de petita quan, igual que qualsevol nen petit, dibuixava el que em passava pel cap, tant en paper com fent caminets i formes amb la forquilla, quan tenia el menjar sobre el plat. Crec que a tots els nens petits els agrada dibuixar però n'hi ha que, un dia, decideixen que no els agrada com ho fan i, aleshores, ho deixen de fer. En canvi, n'hi ha uns altres, que segueixen fent-ho, com jo. I no he parat mai, fins ara. Aquí estic!

En què s'inspirava a l'hora de dibuixar?

Jo crec que m'inspirava amb els coses que veia. Jo vivia a la plaça de la catedral, a Vic, i com que el que veia molt era processons i gent passejant, doncs dibuixava això, perquè és el que veia. 

I avui, les fonts d'inspiració són les mateixes?

Avui en dia és el mateix, el que veig m'inspira. Però crec que, sobretot, això esdevé un recurs. Per exemple, quan he de dibuixar una festa, em vindran al cap les coses viscudes vinculades amb això i, aleshores, ho plasmaré així al paper.

Molts adults, que un dia vam ser nens, la vam tenir com a referent en la il·lustració. I ara continua sent-ho per molts nens. Com se sent a l'adonar-se d'això?

Estic molt agraïda i molt contenta, perquè el cert és que les modes passen i són molt ràpides, i amb les il·lustracions hem aconseguit poder treballar continuadament durant 50 anys. La veritat és que el problema d'aquestes coses [del sector artístic] és que, el dia que menys t'ho esperes, ja no li interessa a ningú. Amb això he tingut molta sort, em sento afortunada.

Des de sempre, s'ha mostrat molt propera, de fet, ha fet encàrrecs per tot tipus d'associacions i entitats. Com és això de fer il·lustracions més personals?

La meva feina té una doble vessant. Per una banda, quan fas un llibre el fas per tothom, perquè arribi a tots els públics però, per l'altra, quan aquest llibre ha transcedit una mica, la gent et demana coses que siguin més personals, més íntimes. Jo sempre he volgut dedicar-me a complir les dues vessants, i fer-me propera i, amb aquesta proximitat, esdevenir reconeixible. 

Va viure la inauguració del parc dels Reis, al costat del Patge Faruk, el passat 4 de gener. Com va ser aquest dia?

Emocionant. Vaig quedar impressionada al veure els nens tan contents davant d'aquest personatge decisiu, respectuós i atractiu per tots ells. La vostra festa dels Reis és molt bonica, sobretot a la cara de tots els nens.

Com ha creat les il·lustracions del parc de l'Enxub, el parc dels Reis?

Ho vaig fer a partir de fotografies, per procurar ser exacta amb el vestuari dels patges, i així aconseguir que tots els nens se sentin identificats amb els dibuixos.

Però l'ha vist mai, la festa dels Reis d'Igualada?

Sí, i tant! La conec perquè hi he vingut alguna vegada, perquè tinc una neboda que està casada amb un noi igualadí.

Creu que la Festa dels Reis d'Igualada mereix ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO?

Trobo que sí, que estaria molt bé. Quan ho sigui, crec que serà el botó de mostra del que són els reis a Catalunya, una tradició grandíssima, estupenda, sobretot per la il·lusió i la màgia que senten els nens.

Penso que us ho donaran, perquè és just. Una festa com aquesta és un esdeveniment que marca la vida de la ciutat, que la gent se'l sent seu, i això és la vida. Un edifici o una construcció arquitectònica pot ser molt bonica, però crec que no pot generar el sentiment d'estima i de pertinença que genera una festa com la dels Reis.

Com són els Reis de Vic?

Són molt bonics! Jo crec que la dels Reis és una festa on té gràcia a tot arreu, per la màgia. Però reconeixo que a Igualada hi poseu un plus. Les escales, els vestits, les carrosses... tot és molt divertit, dinàmic i molt estètic.