Raquel Riba Rossy: "La Lola Vendetta és la veu del que no diem"

Tens més de 85.000 seguidors a Facebook i més de 22.000 a Instagram. Per algú que encara no la conegui, qui és la Lola Vendetta?

La Lola és la veu del que no diem, almenys és la veu del que jo no dic, i gràcies a les xarxes socials he vist que hi ha molta gent a qui  passa el mateix. Al final, tots estem fins als nassos de les mateixes coses o, millor dit, tots necessitem explotar cap a la mateixa banda, perquè tenim unes necessitats i unes incomoditats comunes. Gràcies a la Lola m’he adonat que els meus problemes són els mateixos que els de molta més gent.

La Lola és la veu del que no diem, almenys és la veu del que jo no dic, i gràcies a les xarxes socials he vist que hi ha molta gent a qui  passa el mateix

Anem al principi. Com i per què va néixer la Lola Vendetta?

A Belles Arts em van tallar molt les ales, però vaig fer servir la carrera per acabar d’aprendre la tècnica i, després, fer el que em donés la gana. Quan vaig acabar la carrera vaig fer cursos d’il·lustració a l’escola de la dona, i un d’ells em va servir per desbloquejar. La veritat és que havia anat al Montclar, que és sinònim de mentalitat quadriculada, antiga, que xocava molt amb la meva personalitat, i arran d’això tenia un bloqueig sobre què era correcte i ètic, fins que va arribar un moment en què vaig veure-hi clar: havia de tirar pel dret.

I la Lola Vendetta va néixer ara farà dos anys, quan jo en tenia 23. Estava vivint un conflicte emocional i un dia em vaig tancar a l’habitació a dibuixar per intentar expressar tot el que estava sentint i, sense voler, em va sortir aquest personatge. De seguida em vaig sentir molt reflectida en la Lola, al principi no tenia gaire definit el personatge, però al cap d’un any ja vaig anar veient cap on havia d’anar. Llavors vaig coincidir amb el César, i amb el seu coneixement d’estratègia digital els seguidors de la Lola van créixer de forma molt ràpida.

La Lola té uns trets distintius molt clars: feminista i sicària. Per què és així?

Vaig començar definint-la com a sicària perquè la idea era que la Lola pogués trencar, o matar, les persones tòxiques a qui moltes vegades som addictes. També perquè volia deixar clar que cadascú és responsable de la persona amb qui acaba, i que no s’hi val el “se dió, surgió”... perquè tu has de triar, i a vegades em sembla que les dones ens sentim amb poca potestat de poder triar la persona amb qui volem estar..

Justament moltes vegades sembla que la Lola digui a les dones: “tu ets la que manes”. Va per aquí?

Sí, totalment, crec que és important. El fet que la dona no sigui empoderada alenteix molt la feina. Crec que necessitem més feminisme, però en el bon sentit.

La Lola es carrega els límits, i m’ho passo bé carregant-me'ls, perquè justament crec que són els límits els que provoquen molts dels problemes que la Lola Vendetta critica.

El que intento és motivar la crítica. Si la dona té una opinió, una identitat, una trajectòria o uns objectius la Lola Vendetta haurà complert la seva missió

Quina feina s'alenteix, segons tu?

La de millorar la situació. Vull dir que el que intento és motivar la crítica. Si la dona té una opinió, una identitat, una trajectòria o uns objectius la Lola haurà complert la seva missió. Crec que la dona tendeix a empatitzar tant que s’oblida; perquè l’empatia és intrínseca a nosaltres i se’ns gira en contra a no ser que tinguem aquesta capacitat crítica de dir “per aquí no hi passo”.

Què denuncia la Lola? Què critica del sistema?

Critica una falta de responsabilitat tant des del punt vista dels homes com del de les dones. Perquè hi ha un punt de conformisme molt tòxic a la societat. Aquesta idea de “els homes són això”, “la societat és així”, etc, és una visió molt pobra, que no condueix enlloc. La Lola reivindica que això no passi.

I parlem de tu ara, Raquel. Què li aporta la Lola Vendetta a la Raquel?

Ara mateix m’encanta plasmar una idea o sentiment en una vinyeta, publicar-la i, de cop, començar a rebre missatges de persones que em diuen que la Lola els està ajudant molt. A mi el que ara em mou és això: la meva felicitat personal, que implica ego, i notar que estàs aportant un canvi, un clic, als altres.

Què fas en el teu dia a dia? Vius de la Lola Vendetta?

Sóc monitora de plàstica d’extraescolars, tres hores cada migdia. La resta d’hores les passo al taller, on convisc amb tres pintors més.

Ara mateix la Lola no m’aporta cap ingrés, però juntament amb el César i el Marc, que m’ajuden amb l’estratègia digital, estem pensant la fórmula per aconseguir-ho. El nostre objectiu és arribar al màxim de gent possible de la manera més eficaç, per això les vinyetes són en castellà i anglès.

Realment m’adono que podem arribar a canviar la societat, consciència a consciència, a través de la il·lustració, per això vull arribar a quanta més gent millor.

La Lola era un personatge tancat a la meva habitació que, gràcies a les xarxes socials, ha pogut arribar a tot el món

Què seria la Lola Vendetta sense les xarxes socials?

Res, perquè la Mafalda va ser una entre un milió. La Lola era un personatge tancat a la meva habitació que, gràcies a les xarxes, ha pogut arribar a tot el món. El país on hi ha més seguidors de la Lola Vendetta a facebook és Colòmbia, després Veneçuela, Espanya, Argentina i Xile.

A facebook ens ha passat una cosa curiosa: hem fet campanyes d'anuncis però ens censuren les vinyetes més potents perquè hi ha sang o pits. N'hem pogut promocionar algunes, però malauradament les del missatge més bèstia no podem.

T'han sortit propostes arran de l'èxit de la Lola?

Sí! Ara justament estem desenvolupant la primera idea de còmic de la Lola Vendetta. Voldria fer un recopilatori de vinyetes ja publicades, fer-ne de noves i unir-les d’alguna manera.

Què és per a tu la inspiració?

En realitat, crec que és tenir el cervell entrenat per captar coses, gestos, reaccions. Jo dormo plana plana, perquè em passo el dia observant. El que dirigia el curs de l'escola de la dona deia "la il·lustració no és una professió, és una manera de mirar el món", i hi estic totalment d'acord.

A banda d'això, crec que la Lola sorgeix de tot el que jo he anat mamant, és un còctel de Tarantino, Mafalda, la meva mare, etc.

Com t’agradaria que fos la Lola Vendetta d’aquí a un any?

Que hi hagi molts més seguidors i més gent treballant-hi. En definitiva, però, el que vull per a la Lola és el que vull per a mi.

Però pensant exclusivament en el personatge, m'agradaria que creixi i tracti més temes, com la maternitat, l'educació, el maltractament... són evolucions del personatge que no puc fer d'un dia per l'altre però m'agradaria que anés cap aquí.