Sara Carner: "Viure als EUA va fer que em llancés a crear la meva marca de perfums"

Ets la creadora d'una marca de perfums. Com s'arriba aquí?

El món de la perfumeria sempre m’ha apassionat, ja de petita col·leccionava ampolles de perfums. Al llarg de la meva trajectòria professional la idea de crear una col·lecció pròpia de perfums va anar agafant força. Vaig veure l'oportunitat en el sector “niche”, on els perfums són de caràcter exclusiu, on la qualitat dels ingredients i materials és fonamental i on no existia en el mercat una marca vinculada a Barcelona d’aquestes característiques. Tornant de Nova York vaig decidir iniciar el projecte; col·laborant amb perfumistes reconeguts a nivell internacional i treballant amb proveïdors i dissenyadors locals va néixer Carner Barcelona. Vam fer un disseny exterior minimalista i sobri, inspirat en la Barcelona cosmopolita i europea, i al mateix temps atemporal. La insígnia plata és una clicada d’ullet al modernisme de Gaudí. A nivell olfactiu, la marca es caracteritza per ser afustada, tots els perfums tenen fusta, de cedre, de guaiac, d’agar, etc. Els taps són de fusta, intentant visualitzar externament aquest element olfactiu que defineix la col·lecció.

Quants anys fa que et dediques a aquest món?

Fa 8 anys. Abans d’iniciar Carner Barcelona vaig treballar a Chanel i Shiseido (la part de perfums).

La trajectòria professional et va portar a traslladar-te a EUA? O vas crear la marca des d'EUA?

La primera vegada que vaig venir als Estats Units, fa 10 anys, vaig venir a estudiar un MBA a la Universitat de Columbia de Nova York. Abans del MBA havia treballat en finances i volia enfocar la meva carrera cap a un camí més creatiu. Durant l’MBA vaig centrar els estudis en brand management i emprenedoria. Després vaig treballar en la indústria cosmètica uns anys i vaig començar a definir el projecte Carner Barcelona, però no el vaig començar a executar fins que vaig tornar. Estudiar i treballar durant aquella època als Estats Units on hi ha una forta cultura del “think big” i d’emprenedoria, definitivament va influir en la meva decisió de llançar la meva pròpia col·lecció de perfums.

La segona vegada que he tornat als Estats Units, fa just mig any, ha estat per expandir la marca aquí, un mercat amb molt potencial per a marques niche.

Com es crea un perfum, quin procés segueixes?

En primer lloc defineixo el concepte que vull transmetre a través del perfum, els elements característics, les olors que se’n desprenen, els sentiment que genera, etc. Després treballo amb el perfumista per intentar canalitzar el concepte a través de notes olfactives. Per exemple, el D600, és un perfum inspirat en les olors de Barcelona i quan treballava amb el perfumista vam intentar trobar ingredients que parlessin de Barcelona; de sortida, notes especiades i cítriques buscant la sintonia amb Les Rambles i la Boqueria i de base, notes més sensuals i sofisticades intentant capturar el que transmeten el Passeig de Gràcia i la Diagonal.

A partir d’aquí és un procés de proves, d’anar definint el perfum fins a trobar l’essència que millor transmeti la idea que hi ha darrere del perfum.

Quines són les teves fonts d'inspiració?

Intento trobar inspiració en coses que tinguin significat per a mi, que d’alguna manera hagin influït en la meva vida. Per exemple, per al perfum Cuirs vaig inspirar-me en les olors de pell, tabac i fusta de les adoberies, olors que formen part de mi, que em transporten a la meva infantesa ja que el meu avi i el meu pare treballaven en aquesta indústria a Igualada.

En el perfum El Born, vaig intentar capturar les olors d’aquest barri tan autèntic i únic de Barcelona, buscant les olors més característiques entre els seus carrerons medievals; encens, cafè, xocolata, vi, licor..

En quins projectes actuals estàs treballant?

Ara mateix estem ultimant un nou perfum per treure’l a la venda a principis d’estiu.

I de futur?

En un futur m’agradaria ampliar la marca amb una línia home (espelmes, aromatitzadors, etc.) i una línia body (sabons, gels, cremes de cos), buscant sempre el protagonisme de l'olor.

Què consideres que aporta el perfum a les persones?

El perfum és un accessori que defineix l’estil i d’alguna manera la personalitat de cadascú. Un perfum parla molt de qui el porta, i moltes vegades, tot i que inconscientment, triem el perfum en funció de l’estat d’ànim, del moment del dia, de l’ocasió. Què aporta? A mi personalment cada perfum m’aporta alguna cosa diferent, alguns em fan sentir més sofisticada, altres més atrevida, altres més seriosa... Alguns també em poden fer sentir nostàlgica (si em recorden alguna cosa, un lloc o a algú important per a mi), d’altres animada i fresca, d’altres m’inspiren tendresa (els perfums de bebè, per exemple).

El perfum està considerat, en molts casos, un producte de luxe. Per què? Tu creus que és així o que hauria de canviar aquest "esquema"?

Al final un perfum no deixa de ser una part prescindible del nostre dia a dia, per a alguns més o menys important, però al cap i a la fi un accessori, i en aquest sentit pot ser considerat un luxe.

Però, per a mi, el vertader luxe és posar-te un perfum que ha estat elaborat amb els millors ingredients i materials, amb caràcter personal i selectiu, i que a més a més és capaç de transmetre’t una història o una sensació determinada.

Els teus perfums es venen a tot el món? Què significa per a tu això?

És molt gratificant veure que la marca, creada amb tanta passió i entusiasme, es ven en 35 països, en més de 200 punts de venda. Sobretot, veure que la gent valora els perfums, la seva qualitat i caràcter personal.

Això també fa que ara tinguem més pressió per no decebre el mercat i els clients, que n’esperen molt. Hem de ser capaços de sorprendre i mantenir o fins i tot millorar la qualitat d'allò que fem.

I a Catalunya, com es ven la teva marca de perfums?

A Catalunya la marca es ven molt bé, sobretot a Barcelona. Hi ha una part de clientela local però una part important de les vendes provenen dels turistes. Són turistes amb poder adquisitiu que es volen emportar un perfum de qualitat linkat a Barcelona.

Tens idea de tornar a Catalunya?

Sí, i tant. A Catalunya, tant el meu marit com jo, hi tenim la família i els amics. A més, hi ha pocs llocs on es visqui tan bé, pel clima, el menjar, la cultura...