Toni Palmés: "La Sita estaria orgullosa de l'equip que tenim"

Quants anys fa que ets part de l'equip de Sita Murt [l'empresa Esteve Aguilera SAU]?

Vaig entrar a l'empresa el setembre de l'any 2000 per treballar en temes de gestió de la producció. Amb el temps, però, vaig anar passant per diferents departaments: compres, logística, gestió, per l'àrea tècnica... He tingut diferents responsabilitats al llarg d’aquests anys per diferents departaments, fins que el setembre del 2013, em van proposar assumir la direcció general de la firma.

Un gran repte?

Sí, la veritat és que sí, però l'assumeixo amb molta energia, dedicació i ganes.

Realment, t'ha tocat assumir la direcció en un dels moments més difícils de l'empresa. Com ho vius, com ho afrontes?

Les empreses passen per molts moments, i suposo que justament Esteve Aguilera, amb 90 anys d'història, ha passat de tot. Però és cert que aquests últims anys han estat un dels moments més complicats, per la situació de l'empresa i també per l'entorn de crisi que ens ha afectat a tots. No ha estat gens fàcil, però és el moment que toca viure i l'única opció és tirar endavant.

Però tot problema és, en el fons, una oportunitat. I l’hem de saber aprofitar.

La meva feina, en el fons, és molt senzilla. Consisteix, per una banda, a crear les condicions que permetin expressar millor el talent que tenim a l'empresa, amb tota la seva força i, per l'altra, aconseguir fer arribar al màxim nombre de persones la manera que tenim d’entendre i viure la moda.

L'empresa no ha tingut mai cap altra mentalitat que tirar endavant, aquest era l'únic pensament que ens ha guiat.

Amb quina filosofia ho fas com a cap de l'empresa?

Intentant ser molt nosaltres mateixos i sent molt propers a la vegada, tant internament com externa. L'empresa no ha tingut mai cap altra mentalitat que tirar endavant, aquest era l'únic pensament que ens ha guiat.

Com tothom sap, la crisi arriba el 2007, però a nosaltres no ens va esclatar fins el 2010 i en endavant. El 2011 comencem a notar els efectes més forts i l'any 2011 es prenen mesures de reducció de despeses i de reestructuració interna per adaptar-nos a la complicada situació. Després, l'any 2013 ens reorientem estratègicament i s'apliquen més mesures, d'entre les quals destaquen el tancament de punts de venda.

Com va ser aquest procés? No és un 'tirar enrere'?

Ens va enganxar la crisi en plena expansió del canal de retail, que responia a l’aposta per reforçar la imatge com a marca.

Va ser aleshores quan va esclatar la crisi, amb una afectació especial al mercat espanyol. Ens vam trobar que depeníem molt de la facturació que es produïa a Espanya, arran de l'expansió de les botigues pròpies, sobretot al mercat espanyol. A nivell internacional, només havíem obert una botiga pròpia a París i la intenció era obrir-ne alguna més. Paral·lelament, vam engegar un projecte d'obertura de franquícies, com les de Xile, però vam aturar aquests projectes d'expansió perquè vam veure que no era el millor moment, les inversions eren complicades per manca de finançament.

Per aquest motiu vam reorientar l'estratègia, vam aturar l'obertura de franquícies i botigues pròpies, vam tornar a apostar pel canal multimarca i vam reduir punts de venda propis, fins a quedar-nos amb les més rendibles i estratègiques: les dues de Barcelona, la de Madrid, la de València, la de Palma de Mallorca i Reus. Pel que fa als outlets, vam seguir a La Roca Village i al d'Igualada.

Quants punts de venda vau eliminar?

Vam arribar a tenir-ne 21 i ara en tenim 8. Ens sentim molt còmodes amb aquesta mida,que ens permet tenir una bona base, proporcionada a la nostra mida. El canal de botigues pròpies ens permet tenir una connexió directa amb el client final i conèixer de primera mà les seves necessitats.

En general, ara ens trobem  que els deures estan fets, hem reorientat l'estratègia i les prioritats i ens sentim forts per afrontar els reptes diaris.

Vau presentar concurs de creditors al juny del 2013 i en vau sortir al novembre del 2014. En paral·lel, vau presentar un Expedient de Regulació Temporal (ERTE). Com és Esteve Aguilera després d'aquesta situació?

Ara en plantilla som unes 70 persones, les mateixes que érem abans del concurs. I, per què? A l'empresa un dels valors que sempre s'han tingut molt en compte és l'equip, les persones, l'ambient familiar. Per això, en plena crisi, vam intentar mantenir els llocs de treball i vam proposar als treballadors fer una reducció temporal d'horari; d'aquesta manera vam evitar haver de reduir la plantilla. Aquesta mesura es va pactar per dos anys, i finalitza d'aquí dos mesos.

Finalment, l'important és que hem pogut superar el procés concursal, amb un acord amb el 80% dels creditors, que ens permet encarar el futur deixant enrere els problemes més greus. Ara ja només hem de mirar endavant.

Encarats cap a on?

El nostre valor, per ara, és el de la proximitat. És la nostra manera de treballar i, per tant, l'apliquem a tots els projectes.

Per exemple, Estats Units és un dels nostres mercats des de fa temps.

Ara hem reorientat la nostra manera de ser-hi presents, cercant i prioritzant aquesta proximitat amb els clients. És un mercat molt exigent, madur, on la competència és molt dura, però hem aplicat un canvi de model d’estar-hi present cercant precisament aquesta proximitat que ens dóna avantatge. Això ens permet estar al dia de la realitat, amb responsables que ens mantenen en contacte directe amb el que està passant als punts de venda, amb el client final. Fins i tot en un mercat llunyà, la proximitat és el nostre objectiu i, a més, és possible.

Parlem de tu. Com és el dia a dia d'un director general?

Si he de destacar algun canvi respecte de la feina que havia fet els últims anys diria que són els quilòmetres, les reunions, visites i les entrevistes professionals. És una feina que es basa a haver de parlar molt, coordinar, seguir i tenir molt contacte amb tots els departament de l'empresa.

Crec que la proximitat és el que marca el present i el futur. Volem ser propers amb tothom, clients multimarca, client, proveïdors, etc. I això és el que procuro amb el meu dia a dia. El temps lliure que tinc el destino a la meva família. Des que assumeixo la direcció general de l'empresa, tinc menys temps per a altres coses, com el twitter, per exemple.

A nivell professional notem la seva absència, és inevitable, però el seu tarannà ha quedat imprès a l'empresa

Com ha estat la primera 080 Barcelona Fashion sense la Sita?

La desaparició de la Sita a l'empresa ens ha portat a unes setmanes molt especials. La passarel·la és un moment molt important, culmina la feina de molts mesos. Fer-la sense la Sita per primer cop, encara la fa més especial. La vida a vegades té sorpreses i a nosaltres ens ha tocat viure aquest contratemps de la Sita, que simplement no tocava... Com deia, tenim una comunió molt important amb tot l'equip i la desaparició de la Sita ens ha afectat a tots. Cadascú de nosaltres ho porta com pot o com sap, i ens ho guardem per a  la nostra intimitat.

A nivell professional notem la seva absència, és inevitable, però el seu tarannà ha quedat imprès a l'empresa, va crear dinàmiques i maneres de treballar molt importants, que es mantenen. Feia molts anys que havia creat un grup molt bonic de treball, sobretot a l'àrea de disseny. Això ha fet que professionalment l'empresa no hagi hagut de fer cap canvi en aquest sentit, però sí pel que fa a haver d'aprendre a viure sense ella. Però continuarem treballant, com sempre, però ara fins i tot amb més força.

Estem molt contents d'aquesta primera passarel·la sense ella, i estem segurs que la Sita deu estar orgullosa de l'equip i la feina feta.

Com està Igualada en el sector moda?

Igualada i la comarca sempre ha tingut una gran importància en el món de la moda i el tèxtil. La crisi ha desmuntat el sector, però a Igualada ja fa uns anys que se sent una vitalitat enorme. La ciutat porta uns anys molt activa i això es reflecteix en molts aspectes, com per exemple el món de la moda. Crec que entre tots els actors implicats, hem sabut mantenir la indústria, i que hi ha molta empenta. És obvi que no tornarem als temps que teníem, però treballem per seguir ben posicionats.

Tu sempre has estat d'ànima activa, sempre a punt per dedicar hores a organitzar mogudes.

Com et deia, ara no tinc tant temps, però és cert que viure a una ciutat com Igualada et permet mantenir el contacte amb els amics i companys d'activitats. Crec que tenim una ciutat desperta, activada, unida, potent, amb esdeveniments forts com la Mostra de Teatre, i les 15 fires més que es munten, el Rec.0, que ha passat a ser un fenomen, i ara tindrem el BSTIM. Això m'agrada molt, i com a empresa també, perquè ens sentim molt igualadins.

De fet, hem mantingut una part de la producció aquí, i aquests actes ens ajuden a seguir apostant per la proximitat.

On produïu?

Intentem fabricar al lloc que ho facin millor, per exemple Argentina, o l' Índia si fem pedreria o brodats. Però el concepte 'proximitat' ens marca molt i la major part de la producció passa a Catalunya i sobretot a Portugal. Més del 70% de la producció és feta a Europa.

Què t’agradaria que passés aquest 2015?

M’agradaria que es comencés a generar feina, i que la gent es recuperés econòmicament. A nivell local, espero que es segueixi amb aquesta energia i empenta. Ha arribat l’hora de recollir fruits sembrats, i de respirar...

Et refereixes també a la independència?

També. El consens pel fet de poder decidir el nostre futur és molt gran, tant a nivell social com polític i, aquest 2015 sembla que podrem decidir-lo finalment. Hem de creure molt en nosaltres mateixos. Estic segur que el que ens proposem, farem.