Xavier Boquete: "Cal una fórmula per garantir el transport escolar gratuït a tothom"

Queda un any de mandat, amb molts temes a l'agenda ara que s'ha consolidat el Govern. Un d'ells, la continuïtat de l'Anoia i si sorgirà definitivament una escissió a l'Alta Segarra.

Precisament el paper del Consell ha de ser estar per sobre d'aquests debats i gestionar amb eficiència les seves competències i recursos per donar servei a la població. Aquest mandat hem començat projectes claus que estan a la seva fase d'implementació, com el porta a porta, que ara es completarà a sis municipis justament de la part territorial que està en discussió. El Consell Comarcal no s'ha de posicionar en els debats territorials, sinó els municipis. No discutirem si fa falta o no. Cal garantir que el municipi més petit tingui els mateixos serveis que els més grans, és la nostra feina.

El porta a porta és probablement el projecte més ambiciós que s'ha fet a nivell de comarca. Estan satisfets pel funcionament?

Era un repte millorar la recollida, perquè estàvem a la cua, i a més teixir i estructurar la comarca. Va raonablement bé.

Un altre dels àmbits que gestiona el Consell Comarcal és el del transport escolar no obligatori. Un servei que a l'Anoia sud, a Masquefa o Piera, és especialment necessari i que és un maldecap econòmic. Es podrà trobar una solució definitiva?

Els serveis socials del Consell es donen a 32 dels 33 municipis i és un àmbit que malgrat la millora econòmica segueix tenint molta importància. Els municipis tenen problemàtiques molt diferents. Després, els serveis més importants que donem ja són els escolars. Hi havia els menjadors, que pel canvi d'horaris es van suprimir tots menys un; i també tot el tema del transport. En el transport obligatori no hi ha discussions, sí en el no obligatori. El "transport escolar obligatori" és el que trasllada els alumnes d'un municipi a l'altre, mentre que el "no obligatori" afecta , per exemple, a Piera de manera que els nois i noies de les 18 urbanitzacions que té s'han de traslladar als centres escolars del propi municipi i el seu transport no és gratuït. Ens trobem que els alumnes dels Hostalets, que és a molta menys distància dels instituts de Piera que algunes urbanitzacions de Piera, no han de pagar aquest transport, mentre que alumnes del mateix municipi sí. 

Fa anys que cerquem solucions a això. És un problema que afecta a cinc municipis: Piera, Masquefa, la Torre, Òdena i Cabrera d'Anoia. És un problema d'igualtat d'oportunitats per aquests 1.700 nens i nenes de pobles. A l'Àrea Metropolitana hi ha la T-16 que et faculta per tenir transport públic gratuït fins que fas 16 anys. Cal entendre que portar els estudiants als col·legis i instituts no és només un servei escolar, sinó una qüestió de connectivitat. El finançament d'aquest transport no pot ser només d'ensenyament, també d'altres àrees. Fa anys van fixar que es pagués 1,5 euros per usuari i dia. És un cas de discriminació: si ets dins del mateix municipi, pots haver de fer 12 quilòmetres, però has de pagar; si ets de fora del municipi, pots estar a un quilòmetre del centre, i és gratuït. Seria ideal que el sistema fos diferent, en base al quilometratge i amb criteris de renda. El que hi ha ara és una discriminació. 

En matèria territorial, hi havia la delegació de la Catalunya Central, de la que en depeníem, i ara neix la del Penedès, amb un nou delegat. Existeix ja e el Consell i la Diputació. No són massa capes administratives?

El problema no és tant quines capes hi ha, sinó la seva funció. No ens podem confondre, Catalunya Central existeix, però a nosaltres ens hi van posar però no ens sentíem d'allà. Ara no s'obre cap capa, es canvia d'ubicació i es resol un error històric. No teníem cap representació, cap delegació, cap presència. Amb la Vegueria Penedès s'esmenen alguns dels errors que hi havia fins ara i tenir més influència. Cal augmentar la presència de l'Anoia. Com a masquefins, per exemple, som un territori pont entre l'àrea metropolitana i l'interior, i des del Penedès podem reivindicar-nos més.

Sense independència, sembla difícil que hi puguin haver vegueries. Aleshores, no caldria que es resolgués primer l'aspecte de la sobirania?

Cal que estiguem representats dins les estructures que hi ha a dia d'avui. Amb la Catalunya Central, no ho estàvem. Fem un paper pragmàtic, com a Consell també. Mirem d'implementar unes estructures pròpies i ara hi ha un procés d''impasse'.

La població coneix bé les funcions del Consell Comarcal?

Hem de garantir els serveis, però no ser els protagonistes dels serveis. Hem de reequilibrar els serveis i acostar-los als municipis. El contacte final és entre el veí i el seu ajuntament, nosaltres ens esforcem per donar el màxim de mitjans a l'Ajuntament. 

Ha compaginat ser batlle de Masquefa amb la presidència del Consell. S'ha consolidat un sentiment de pertinença a la comarca, a l'Anoia sud?

És difícil. Pensem que hi ha una desconnexió molt gran. Mirem-ho al revés, quanta gent d'Igualada ha anat els darrers deu anys a Masquefa? La connexió d'Igualada amb Barcelona ja no passa per Masquefa, com a l'època del Camí Ral. També cal recordar que l'hospital de Masquefa és a Martorell. No hi ha un arrelament a l'Anoia, però potser sí que el fet de la vegueria Penedès ens dóna una altra dimensió. En el cas del nucli de La Beguda, partida entre tres municipis i comarques, sí que la creació del Penedès encarrila una mica aquest tema.