Divendres, 4/2/2011
663 lectures

"Me voy a morir de tanto amor"

Durant el part, Betty Draper té un somni estrany on se li apareix el seu pare recentment mort. De fons sonen les notes de la cançó “Me voy a morir de tanto amor”. Les mateixes que sonen de fons en la primera relació sexual entre Lucía y Lorenzo, el dia que es coneixen al bar on ella l'intercepta davant de la màquina de tabac, i que rep el nom de la frase que exclama Lucía en el moment de l'orgasme. En una escena neix el petit Eugene Drapper i en l'altre l'amor.

El film “Lúcia y el sexo” (2000) del director Julio Medem, que va ser el film que va fer descobrir Paz Vega, va comptar amb una banda sonora d'excepció composta pel compositor donostiarra Alberto Iglesias. Si bé és veritat que la major part d'aquesta música anava destinada a acompanyar les escenes que sortia el mar on el compositor va recórrer a músiques estàtiques, fosques i atonals utilitzant sintetitzadors per recrear unes atmosferes adequades als fotogrames de llum sobreexposada (tècniques que el compositor ja havia utilitzat en els seus treballs anteriors); la banda sonora de la pel·lícula va destacar, sobretot, per la polarització a dos motius temàtics lírics o leitmotivs a mode de vals destinats cada un a acompanyar als dos protagonistes, Lorenzo y Lucía, respectivament.

El primer, “Lorenzo” escrit per a piano, recull un caràcter marcadament melancòlic que reflecteix plenament el tarannà de l'escriptor interpretat per Tristán Ulloa. Mentre que el segon, és la melodia extrovertida i oberta de “Me voy a morir de tanto amor”. Una música embriagadora talment com la optimista Lucia. Uns motius temàtics que van apareixent al llarg del complex puzzle d'emocions que ens descriu Medem i que acompanyen els protagonistes fins al final d'aquest viatge ple de regust oníric. El mateix regust que trobem a Mad Men en l'escena del naixement d'Eugene Drapper.

La partitura de la banda sonora de la pel·lícula va signada pel compositor Alberto Iglesias (San Sebastian, 1955), que ha escrit la música de diverses pell·ícules de directors com Pedro Almódovar, Bigas Luna o John Malkovich a part d'altres encàrrecs fora del cercle cinematogràfic. Ha guanyat diversos premis Goya i va ser nominat als òscars pels seus treballs en les pel·lícules “The constant Gardener” (Fernando Meirelles,2005) i “The Kite Runner” (Marc Forster, 2007).

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.