Divendres, 6/2/2015
734 lectures

"Primera Serenata"

Johannes Brahms va tardar 14 anys a completar els esbossos que tenia per escriure la seva primera simfonia, i no va ser fins que el compositor d'Hamburg tenia 43 anys que va acabar definitivament la seva gran primera obra orquestral. La llarga gestació de la simfonia va poder ser deguda a dos factors: per una banda l'acusat sentit autocrític de Brahms, que el va portar a destruir la major part de les seues primeres obres, i per altra banda la pressió generada per l'expectativa dels amics del compositor i del públic en general que Brahms continués l'herència de Beethoven, produint una simfonia de d'extrema dignitat i profunditat intel·lectual—una expectativa que Brahms sentia que no era capaç de satisfer tenint en compte la monumental reputació de Beethoven.

Tot i aquesta demora en la producció d'obres simfòniques, Johannes Brahms (Hamburg 1833 – Viena 1897) havia escrit prèviament i durant la seva joventut dues serenates per a orquestra simfònica: Les dues serenates op. 11 i op. 16. Representen dos dels primers intents del compositor -que tenia 25 anys- d'escriure música orquestral més lleugera, sense les pretensions de grans simfonies, tot i que alguns les consideren de forma extra-oficial al seu opus com les seves primeres simfonies.

Lluny de les densitats denses i entapissades de les 4 simfonies i del romanticisme melancòlic i nostàlgic amb regust de tardor de la seva música, les Serenates presenten una frescor i vitalitat juvenil totalment contraposades a les obres de maduresa de Brahms. Inusualment melòdica, la primera Serenata és un exemple claríssim de la influència del classicisme vienès – Mozart i Haydn - en la música del compositor alemany com també la inspiració de Beethoven: Els aires folklòrics del 1er moviment de la 1a serenata evoquen la 6a Simfonia «Pastoral» del compositor de Bonn, així com la utilització de la rústica i rural tonalita de Re Major per evocar-la (que Beethoven també havia utilitzat en obres. com el concert de violí, amb referències campestres i populars).

Aquesta frescor i vitalitat de l'obra es pot escoltar en la interpretació del primer temps «Allegro molto» de la Serenata nº1 per a Orquestra a càrrec de la Macau Youth Symphony sota la batuta de Veiga Jardim al Konzerthaus de Berlín.

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.