Divendres, 19/7/2013
514 lectures

"Puigsoliu"

La vida a la Catalunya de la primera meitat del segle XX no va ser fàcil per a molta gent, i com no, tampoc ho va ser per als compositors catalans que varen apostar per escriure influenciats per la tradició catalana. Exemple d'això és la vida del compositor Joaquim Serra (Peralada 1907 – Barcelona 1957), que malgrat la seva importància cabdal en la música per a cobla i en la música catalana en general, va passar sense els reconeixement que li correspondria i la quasi total desconeixença fora del nostre país.

Nascut en el sí d'una família de músics de Peralada i en una comarca com l'Alt Empordà, que a mitjans del segle XIX era una comarca de pas de totes les noves idees arribades d'Europa i de tots els corrents culturals que hi apareixien, Joaquim Serra és considerat un dels compositors de sardanes més importants del nostre país. Tot i que el seu llegat no es va limitar a les sardanes i a la música de cobla, sinó que també va escriure música simfònica, coral i ballet. Musicalment la seva música s'ubica en el post-romanticisme del segle XX sense arribar a utilitzar els llenguatges d'avantguarda que en aquell moment començaven a aparèixer a Europa de la mà de Bartok, Stravinski o Schoenberg. Dirigí la Cobla Barcelona i li donà una qualitat elevadíssima. Col·laborà amb els esbarts Verdaguer i Sarrià, pels quals adaptà diversos ballets catalans. El compromís amb la cultura catalana es veu present en les seves obres, en traduir a la música els paisatges i les tradicions del país i també en la vessant acadèmica en escriure l'any 1957 un dels tractats d'instrumentació per a cobla més importants del gènere.

A manera de testament musical, deixà escrita l’obra definitiva de la música de cobla, el poema simfònic “Puigsoliu” de caràcter fresc i optimista que resumeix les harmonies i les instrumentacions que Serra va utilitzar al llarg de la seva trajectòria. Obra cabdal dins la creació musical per a cobla que tot i ser escrita per a aquesta formació la concepció simfònica de l'obra és tan evident que a mig segle després el compositor i director d'orquestra Salvador Brotons en va fer una versió per a orquestra simfònica. En aquest cas l'obra és interpretada per la cobla Mil·lenària al Théâtre de l'Archipel de Perpinyà.

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.