Divendres, 25/4/2014
503 lectures

Segons paraules del propi compositor, l'ecologia és una ciència que examina els patrons que connecten els organismes i els ambients on aquests viuen i un ecosistema és la xarxa de tots aquests patrons. John Luther Adams (Mississippi, 1953) és, sense cap mena de dubte, un dels compositors més originals del s. XXI. Abanderat de la música experimental americana, la seva obra es basa en crear equivalents musicals sonors de la geografia, ecologia i la naturalesa. Especialment dels paisatges d'Alaska on viu des de 1978. Concep la música com un ecosistema en el qual conviuen l'harmonia, melodia, ritme i el timbre no com a patrons específics sinó totalment interconnectats entre ells.

Després d'anys composant música amb metàfores sobre l'espai i el lloc, finalment ha transformat aquesta preocupació en quelcom tangible. Un petit espai arquitectònic que ressona dins un lloc geogràfic més ampli. Al Museu del Nord de Fairbanks (Alaska), el compositor va crear al 2006 una instal·lació de llum i so anomenada “The Place where you go to listen” (el lloc al que vas a escoltar), un espai per a escoltar música absolutament inèdita, una espècie de composició musical infinita que està controlada per successos naturals que es van produint en temps real i que The place tradueix en en música. Les dades procedents d'estacions sismològiques, metereològiques i geomagnètiques repartides per Alaska s'introdueixen en un ordinador i aquest les transforma en sons electrònics.

De dia, s'activen els brillants harmònics del “Cor Diürn” que són els procedents de la sèrie harmònica natural i que sonen com les notes de la tonalitat major i de nit, el “Cor nocturn” envaeix la sala amb successions d'acords més misterioses. Quan hi ha núvol l'espectre harmònic és molt petit mentre que quan brilla el sol al cel de Fairbanks, l'espectre harmònic s'expandeix quatre octaves. Quan els sismògrafs d'Alaska detecten una petit moviment sísmic, els “Tambors de la terra” comencen a palpitar en els registres més greus mentre que quan hi han fluctuacions al camp magnètic sonen les “Campanes de l'Aurora” sobre la nebulosa d'harmònics que sona a la sala. (Font: Song of the earth)

L'obra és radicalment original i singular. Però el fet que la fa més especial és que només es pot escoltar comprant un bitllet d'avió a Fairbanks i comprant l'entrada del Museu del Nord de la Universitat d'Alaska. Però si no, un tast d'aquesta obra sonora es pot trobar en la pel·lícula documental “The reach of Resonance” de Steve Elkins, que és una meditació sobre el significat de la música i els sons que ens envolten.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.