Divendres, 24/7/2015
1058 lectures

"Virus"

Segons The Guardian "No hi ha gaires artistes que puguin combinar el cicle de vida d'una medusa amb el breakbeat de la música electrònica i fer que funcioni”. I justament això és el que va fer la islandesa Björk en el seu disc “Biophilia”, compost durant els anys de la gran crisi financera d’Islàndia en  què l’artista es va fer visible com a activista medio-ambiental, i en els quals va explorar els vincles entre la natura, la música i la tecnologia.

Björk Guðmundsdóttir (Reykjavík, 1965) és una cantant islandesa, multi-instrumentista i compositora experimental. Després dels seus inicis en bandes punks i alternatives, la seva carrera en solitari va començar l’any 1993 amb el seu àlbum de debut on ja començava a experimentar amb música electrònica, House, jazz i trip-hop. Després de més de 20 anys de carrera, Björk ha desenvolupat el seu propi estil d’un eclecticisme extrem en  què barreja la música electrònica, la música clàssica d’avantguarda, el trip-hop i la música vocal tradicional islandesa. No en va, els seus referents musicals són compositors d’avantguarda com Stockhausen o Brian Eno i cantautors confessionals com Abida Parveen o Chaka Khan.

Defensada constantment pels crítics pel seu enfocament innovador, l’ús pioner de bases electròniques i la seva visió artística i de futur, el seu àlbum Biophilia [One little indian, 2011] va ser el primer de la història que es publicà conjuntament amb una sèrie d'aplicacions interactives – anomenades Biophilia- per a tablets i mòbils, les quals l’any 2014 van ser les primeres a ser incloses a la col·lecció permanent del MoMa de Nova York. El disc també va anar seguit d’un seguit de workshops per a escolars perquè exploressin la relació entre música i ciència.

El disc, que va ser parcialment compost usant una tablet, destaca sobretot pel fet  que la majoria d’instruments que s’utilitzen van ser fabricats expressament i a mida pel projecte: el “gameleste”, una barreja entre una celesta i el gamelan manipulat de forma remota des de la tablet,  una bobina de Tesla o uns pèndols que transformen els seus moviments oscil·lants al so d’una arpa. I la música també va ser pensada conceptualment com un joc de patrons provinents de la natura. La cançó “Moon” està escrita a partir dels cicles de la lluna, “Thunderbolt” conté arpegis inspirats en el temps que hi ha entre un tro i el llamp o “Solstice”, en homenatge a la rotació de la terra, segueix els patrons del pèndol de Focault. En aquest disc, Björk també trenca els patrons rítmics de 4/4 per situar-se en patrons més complexos com el 17/8 , el 5/4, el 7/4 o els tempos lliures de “Dark Matter”.

“Virus” és un cançó que relata la relació fatal entre una cèl·lula i un virus mutant, tal i com diu la pròpia artista “És una mena d'història d'amor entre un virus i una cèl·lula en la qual, per descomptat, el virus estima tant la cèl·lula que la destrueix”. En la cançó s’utilitza una base electrònica repetitiva interpretada pel “gameleste”, que representa el virus que es multiplica fins que obté el control al final de la cançó mentre la seva peculiar veu es va entrellaçant amb –el ja habitual- cor a l’estil islandès que quasi sempre l’ acompanya. En l’App per a tablet, l’usuari ha de protegir la cèl·lula de l’atac del virus mentre aquesta va sonant de fons i va repetint el bucle que l’ataca.

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.