Dimarts, 15/9/2009
433 lectures

Un clam: cal que sumem!

Els actes de la vigília de l’Onze de Setembre a Igualada m’hi han fet pensar més; i m’hi fan reafirmar, en la idea de la necessitat de sumar a partir d’un comú denominador nacional. Al saló de sessions de l’Ajuntament d’Igualada, l’historiador Miquel Gutiérrez i Poch, glossant la figura de Francesc Romaní i Puigdengolas, un capelladí il·lustre que va viure un procés vital i polític ben variat, arribava a una conclusió interessada i interessant: la història del catalanisme polític és polièdrica i no és rectilínia, és una història que no és patrimoni de cap parcel·la social ni política sinó que es compon (s’ha anat component) a partir de l’aportació de molta gent i molts pressupòsits: conservadors, catòlics (les primeres etiquetes de Romaní), federalistes, liberals, progressistes, republicans, obreristes; fins a arribar al postfranquisme, dic jo ara, i les aportacions que acaben amb el mostrari polític actual.

A continuació de la conferència de l’Ajuntament, a l’acte que organitza cada any la delegació d’Òmnium Cultural d’Igualada, s’hi va aplegar un nombre de persones important, l’ocasió s’ho valia: en un acte emotiu i amb la solemnitat pertinent es reconeixia una trajectòria personal i una entitat anoienques. Uns reconeixements que ens ensenyen una manera de sumar: individus que catalitzen i cohesionen grups (el cas del senyor Miquel Ball i l’escoltisme) i col·lectius (Atlas) que treballen per integrar persones nouvingudes al gran grup, a la societat catalana.

I el parlament de Patrícia Gabancho, intens i clar, amb un missatge adreçat a la comunitat sencera, amb la referència obligada al referèndum d’Arenys de Munt: el poder, el té la gent; si la gent s’organitza, i té voluntat de treballar plegats, aleshores no hi ha d’haver obstacles insalvables per assolir els objectius polítics que es proposin. Una altra crida a sumar, un verb que els catalans sembla que no sapiguem conjugar.

A Arenys s’ha fet un exercici aritmètic i polític que ha d’esdevenir exemplar: si ens ho proposem, pot ser el primer sumand d'una suma en què no s'hauria de descomptar ningú que es reconegui en el comú denominador. Avui podem dir que la suma de convocatòries de referèndums per la sobirania continuarà. A hores d’ara ja ho han anunciat les poblacions de Seròs, al Segrià, i Berga; a Igualada, ERC també ha fet saber que hi presentarà una moció. Tant de bo que ens trobem en la fase definitiva del catalanisme polític, la de la suma final, que serà la culminació del recorregut que va començar a mitjan segle XIX, el de Francesc Romaní, Valentí Almirall, les Bases de Manresa...

Altres articles de Francesc Ricart

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.