Dimarts, 11/6/2019
429 lectures

Cordó sanitari o Strategia del ragno

Ja em passareu la gracieta de la segona part del titular de l’article: és el títol d’un film de Bernardo Betolucci molt reeixit de 1970, que es va traduir com L’estratègia de l’aranya, però no els parlaré de cinema, segur que els cinèfils el tenen present...

Ha passat el cicle electoral, poca broma:  eleccions  «Generales», Municipals, Autonòmiques i Europees. S’han acabat les votacions, però encara se n’han de fer efectius els resultats: a Espanya a hores d’ara no tenen encara Gobierno, els alcaldes (sí, i les alcaldesses) amb els ajuntaments corresponents no estaran decidits fins aquest dissabte i tampoc no s’han format els governs de  les CCAA. I quant als eurodiputats, tampoc no se n’han materialitzat encara les acreditacions ...

Hi torno: A Madrid, Pedro Sánchez està pendent de lligar els vots de les formacions per evitar cap dependència d’ERC i Junts per Catalunya; als ajuntaments catalans s’estan negociant els alcaldes amb un preu insuportable per als independentistes o, si ho voleu, els unionistes hi fan i desfan per vetar alcaldies independentistes, amb el cas molt principal de Barcelona on l’alcaldessa Colau vol continuar com sigui, és a dir, acceptant de pactar amb el diable Valls o d’empassar-se els gripaus del PSC. A Europa ja hem vist i veiem el tracte ordit contra els nostres eurodiputats, una autèntica persecució del tot aberrant en aquest segle XXI. D’això, els nostres enemics en diuen establir un ‘Cordó sanitari’. Per si algú en té cap dubte, ara s’ha conegut un manifest per Formar gobiernos de progreso y en defensa de la democracia on es demana als ajuntaments i CCAA fer un tallafocs contra els independentistes, "una élite que quiere imponer de forma antidemocrática la independencia a una mayoría que lo rechaza (...). Abascal y Torra o Puigdemont son dos caras de la misma moneda, excluyente y reaccionaria». Oi que queda clara la cosa de Cordó sanitari?

Un cordó sanitari i una teranyina d’aranya anticatalana, hi afegeixo.  La «cosa» va de la idea que suggereix l’aranya en teixir una teranyina. Situem-nos: han passat les eleccions espanyoles del 28 d’abril i ja fa molt de les del 21 de desembre de 2017, les de l’article 155. Tot aquest temps, com sabeu, està presidit per les, diguem-ne, circumstàncies derivades de l’1-O: els presos polítics, els exiliats, el procés..., l’augment de la catalanofòbia provocat, greixat i alimentat a la xarxa,  els mitjans  i partits espanyols en plena competència per guanyar el títol de campions contra Catalunya... Tot plegat em remet a la idea de l’estratègia d’una teranyina asfixiant que ha d’assolir amb la sentència contra els nostres polítics el grau més alt i, per tant, insuportable per als independentistes. Una sentència que forma part fonamental del cordó sanitari i de la teranyina per impedir les nostres aspiracions i  salvar «la unidad de España», com deia l’acusació popular (els de Vox, ecs!) a les conclusions: cal castigar els colpistes i que la sentència sigui «dissuasiva, perquè mai més ningú s’atreveixi a atemptar contra l’ordre constitucional».

En un moment tan important, contra cordons sanitaris i teranyines d’aranyes malèvoles, l’independentisme ha de treballar per superar obstacles i diferències entre coreligionaris i arribar a una estratègia unitària del tot necessària per reprendre el camí de l’1-O. Una estratègia que ha de poder comptar amb el màxim d’ajuntaments ‘republicans’, de la República catalana. Una estratègia que ha d’afrontar obstacles tan greus com el dels presos polítics, però també esperançadors com disposar de  Junqueras, Puigdemont i Comín al Parlament europeu. Per cert, estigueu atents als viatges que s’organitzen per anar el dia 2 de juliol a Estrasburg...

 

Altres articles de Francesc Ricart

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.