Dimecres, 3/11/2010
432 lectures

Joan Solà i nosaltres

Poca broma! Segur que teniu present coses que es van dir amb la sentència del TC, com que l'Estatut havia quedat gairebé íntegre, segons afirmaven sense cap tipus de vergonya Rodríguez Zapatero i la seva acòlita, la ministra Chacón, arribant a reblar que la retallada només havia estat cosa d'un cinc per cent (he pensat amb aquells cinc minuts fatals i finals de la cançó de La Trinca, allò dels tramussos, us en recordeu?). Sí, noies i nois, la sentència era i és tota una declaració de principis de l'Estat al qual estem ubicats, atrapats i supeditats i que ja es veu que tindrà efectes negatius en el nostre dia a dia de malviure autonomista.

Això no és un joc, ens venien a dir, i els qui ho saben i en saben, de fotre'ns, aviat han ensenyat les urpes, també sense vergonya: el català No és llengua Preferent i, per tant, ja us hi podeu posar fulles i us podeu començar a calçar, ens han anunciat els del Partit Popular, fent les primeres denúncies al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra els reglaments d'ús lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida. La líder del PPC, Alícia Vidal Quadras (lapsus que manllevo de Ramon Solsona), fent ús dels seus poders, com a la cançó de la fera ferotge de l'Ovidi, ens amenaça de portar tota mena de reglaments vigents als tribunals. I per tant els reglaments dels ajuntaments de l'Anoia, del Consell Comarcal...

I jo que volia parlar de Joan Solà, 'aprofitant' la seva mort... És tan gran la feinada d'aquest homenot, tan important la seva obra i tan potent l'exemple cívic per a tos nosaltres que, ara, l'hem d'aprofitar. Cadascú, ben segur, que té el seu Joan Solà i cadascú se l'ha de poder apropiar. Per això convé tant aprendre les lliçons del mestre per fer front a les adversitats, com les que provoquen la tropa del PP. Per això el seu Plantem cara! ens ha de servir per fer front amb energia i arguments als atacs contra la llengua i contra el país. No se m'acut altra cosa que remarcar-vos un fragment de l'últim article -Adéu-siau i gràcies!- al suplement Cultura de l'Avui. Així hi parla el mestre: '(...) del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil.'

Doncs, poca broma i aprofitem la lliçó del professor perquè ens farà falta, perquè els altres no dormen mai; obrim els ulls, esmolem les eines de la raó i carreguem-nos de raons, com deia la també lingüista Rosa Calafat a la Jornada per la Independència de fa quinze dies a l'Ateneu . De raons i de conviccions, com les que va esgrimir Joan Solà en la ja famosa intervenció al Parlament de Catalunya l'1 de juliol de 2009, o les que vam sentir abans de les vacances d'estiu al Teatre de L'Aurora en l'acte organitzat per Òmnium Cultural, conduït pel soci Antoni Dalmau i amb la intervenció de Muriel Casals, la presidenta de l'entitat que feia un any havia reconegut el savi i patriota Joan Solà com a Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.