Dijous, 19/2/2015
1959 lectures

El que amagava el núvol

El núvol groc que just fa una setmana feia anar de corcoll Igualada i la Conca serà, segurament,  la noticia de l’any a la ciutat, o si més no, la de més repercussió. Per bé o per mal, difícilment som escenari de fets que despertin l’interès de mitjans internacionals com la BBC, The Guardian, el Daily Mail o l’agencia Reuters. Sens dubte va ser l’espectacularitat de la imatge el que els va cridar l’atenció. En canvi, els mitjans més propers, han anat més enllà de la foto perquè l’accident, com sol passar, ha destapat o revifat elements de debat potser menys espectaculars, però força més importants.

Al llarg d’aquesta setmana s'ha questionat si l’empresa SIMAR, on va tenir lloc l’accident, tenia actualitzats els protocols de seguretat. A més, segons els experts, el Plaseqcat -que estableix com actuar en cas de risc químic- es va activar 90 minuts tard. I resulta que Igualada encara no té un Pla d’Actuació Municipal específic per al sector químic com estableix la normativa. Podeu llegir totes aquestes informacions en aquest mateix mitjà.

Segons han dit els experts a posteriori, la perillositat del núvol no era tanta com la seva aparença feia témer. Però, i si no hagués estat així? L’accident es va produir al voltant de les 9 del matí, però no va ser fins una hora més tard quan va arribar l’avís de confinament a la població. Els parcs i camps del voltant d’Igualada eren plens de nens i nenes que havien sortit a celebrar Dijous gras. Ras i curt: tots ells van respirar durant almenys una hora el que fos que transportava el núvol químic. 

Passada l’emergència i coneguda la baixa toxicitat del núvol, l’alcalde destacava davant la premsa que, a l’hora d’ordenar el confinament, havia regit la prevenció. Alguns, com el seu soci de govern, li han criticat un inapropiat to cofoïsta davant els mitjans. Al marge del seu gust per les càmares o no, la realitat és que ni el confinament a l’hora que es va ordenar, ni els entrepans que no van arribar per dinar haurien previngut el desastre si el núvol hagués estat tòxic de veritat. La prevenció real, la que hauria minimitzat els efectes d’una emergència més greu, passava perquè l’empresa tingués els protocols de seguretat en ordre (ja veurem si finalment és així). Passava perquè el Plaseqcat s’activés en pocs minuts i perquè l’Ajuntament tingués un Pla d’Actuació Municipal per al sector químic que evités improvitzacions i garantís una gestió efectiva i ràpida. Però no teníem res d’això.

Precisament perquè es va cometre la temeritat de construir un polígon industrial entre el nucli urbà i una zona residencial amb escoles incloses i a hores d'ara ningú hi ha posat remei, tots plegats hauríem de ser previnguts de veritat. L’experiència de l’explosió el 2009 en una altra química de les Comes, Comercial Godó, va ser un avís ignorat. Ser previnguts hauria estat que el personal de l'empresa estés preparat per reaccionar immediatament. Ser previnguts hauria estat que l'Ajuntament ja tingués redactat un Pla d’Actuació Municipal per al sector químic abans que la normativa li obligués. No ens enganyem. El confinament no va ser una resposta de màxims, sinó el mínim que es podia fer quan, una hora després de l’explosió, no es coneixia la càrrega tòxica del núvol. Pel que fa als tan anunciats entrepans, no sé si sabrem mai qui se’ls va menjar.

6 Comentaris

P

Pep

Igualada

23 de febrer 2015.20:19h

Respondre

A la vista de la perillositat pels habitatges propers, hem de creure que posar un nou polígon a la zona del Torrent de l’Espelt és del tot desanconsellable malgrat que es vulgui aprofitar la... Llegir més depuradora del rec. Si no, es crearà un circuit d’errors que hipotequen el futur: ”Com que hi ha la depuradora al Rec, posem el polígon a l’Espelt”, ”com que hi ha el polígon a l’Espelt podem continuar barrejant vivendes i indústries” , etc

M

Marta

Igualada

19 de febrer 2015.20:57h

Respondre

No se si hauria servit d’alguna cosa el confinament en cas de perill real. El q se és q aquest confinament no es va comunicar de forma adequada, ja q jo a tres quarts d’onze sortia de tenir una... Llegir més entrevista a la llar d’infants de la meva filla, vaig agafar tranquil·lament el cotxe, vaig travessar Igualada per acompanyar el meu marit a la feina i vaig agafar la C-15 per anar a la meva. Ni un policia, ni cap cotxe amb megafonia, ni cap senyal de q hi hagués ordenat un confinament...

J

Jonson

Igualada

19 de febrer 2015.15:58h

Respondre

L’Empresa i el Pol.ligón, son primers. La Zona residencial Les Comes es una recualificacio poaterior de terrenys Industrials a residenciales.

E

Eva Ripoll

Igualada

19 de febrer 2015.20:24h

Cert, va ser la zona residencial que, amb posterioritat, va empresonar les indústries entre habitatges. Un problema difícil d’arreglar, tot i que crec que amb algunes mesures, la difícil... Llegir més convivència es podria millorar.

M

Montse

Igualada

19 de febrer 2015.14:49h

Respondre

És la primera vegada que sento que en un mitjà de comunicació es parla del fet que molts nens i nenes no eren a l’escola quan va passar l’explosió. Mama avui hem fet retirada, em va dir la... Llegir més meva filla. I és que ella, igual que molts van passar per sota del famós núvol, i per molt que diguem, no es podia evitar, si el núvol hagués sigut molt tòxic no hi teníem res a fer.
Jo, com molts pares i mares, quan van sabre que passava, en el meu cas poc abans de les 10h, vaig sentir un pànic terrible. És tòxic deien tots els mitjans, i jo només podia pensar amb la meva filla i amb que no podia fer res per evitar que quedés afectada. Vaig trucar a l’escola, i si, soc conscient que estava ocupant la línia, però ho havia de fer. Els nens són tots a l’escola em van dir, i vaig començar a respirar una mica.
Mentre jo també havia de confinar a la gent al meu lloc de treball, entre ells 44 infants p3,p4 i p5 de l’escola de la Torre de Claramunt. I també les mares d’aquest nens i nenes van tenir la necessitat de trucar-nos per saber com estaven els seus fill, i ho vaig entendre, tot i que ens col·lapsaven la centraleta. Jo cuidava als seus fills, igual que a l’escola altres es cuidaven de la meva filla.
Per sort a mida que passaven les hores, tot va anar millorat.
Però segueixo dient que si arriba a ser molt tòxic els nostres fills no ho expliquen. I tots els plans d’autoprotecció, tots els avisos, o el que fos, no haguessin arribat a temps. A mi això és el que em treu la son. Que no mengessin, que els entrepans no arribessin, se me’n fot.

M

Maria

Ig

19 de febrer 2015.10:45h

Respondre

Només dir que els càrrecs directius de les diferents assistències de l’administració pública, haurien de ser NO polítics, persones especialitzades, amb coneixements del que es comanda i amb... Llegir més responsabilitats reals i comprovades. De que ens serveixen grans despeses en tecnologia, cotxes, vestuaris, instal·lacions, etc. etc., si no son efectives? Sabem el que ens costa? Qui controla el diner públic i la seva gestió?

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.