La nòmina de Castells i la casa d'Aymamí

L’alcalde Marc Castells ha anunciat que, en ares de la transparència, farà públic el seu patrimoni. Ha avançat a la premsa que té mig pis, mitja hipoteca, un cotxe de 12 anys i alguns estalvis. Tot just fa unes setmanes, era l’anterior alcalde Jordi Aymamí qui, en una sessió de Dimarts de Diàlegs, responia a preguntes del públic sobre el rumor que s'havia fet una casa Andorra. "Com a molt hi he tingut una caravana”, va dir. Potser per a alguns això és transparència però jo hi veig més aires de premsa rosa.

En primer lloc, els canvis de nom fa anys que existeixen i les mitges veritats o mentides sobre les finances de molts polítics omplen noticiaris. Però al marge d’això, si anem al fons de la qüestió, el fet és que no podem equiparar una cosa tan seriosa com la transparència d’un govern amb quatre xafarderies. Els missatges populistes potser donen molt rèdit a les urnes, sobretot en un àmbit més local, on les intimitats corren com la pólvora. Però aporten poc sobre la situació real.

A mi tant me fa si un alcalde té més o menys diners al banc, si té una casa a Andorra o a Honolulu o quan fa que s’ha canviat el cotxe. Un polític no pot ser ric? Doncs sí, sempre que s’hagi enriquit honestament i per mèrits propis. El problema no és que Jordi Pujol tingui molts diners, o que rebés una herència. El que ha d’estudiar la justícia és si tot ho ha aconseguit honradament i si ha pagat els impostos que toquen com fem la gent de peu.

El problema és que sembla que dormim més tranquils si els nostres representants polítics ens asseguren que no viuen gaire millor que el poble ras. Els polítics ho saben. No li va costar gaire a Esperanza Aguirre dir que tenia problemes per arribar a final de mes... Però siguem sincers, aquesta no és la qüestió.

Penso que els ciutadans hem de demanar més que quatre temes de tertúlia per passar la tarda. Per a mi, transparència és que l’administració detalli quants diners rep i d’on vénen. És que els impostos es recaptin segons la normativa i en funció dels ingressos de cadascú. És donar a conèixer a què es destinen aquests diners. Explicar els projectes municipals a la resta de partits polítics i a l'opinió pública, amb llums i taquígrafs, i no tirar pel dret. És invertir els diners en les partides acordades en el pressupost i, si hi ha canvis, explicar-los i consensuar-los en funció d’interessos generals, no particulars. I és també pagar als polítics i funcionaris en funció de la seva vàlua i dedicació real.

Reconec que és una descripció poc acadèmica però crec que si es complís només el 50% del que he descrit, les administracions serien més eficients i els periodistes tindrien feina a buscar nous temes per als informatius. Per a mi, tota la resta és fum. 

4 Comentaris

Igualada

19 de març 2015.15:18h

Respondre

Molt ben escrit ripi!! Totalment d’acord

J

Joan T.

IGUALADA

19 de març 2015.10:56h

Respondre

Estic molt d’acord amb tu, Eva. Sembla que ser ric (caldria avaluar monetàriament quina quantitat és la que dona l’apel•latiu) sigui un aparador per la xafarderia. No veig be que un... Llegir més servidor públic s’hagi de ‘despullar’ financerament parlant. Altra cosa és que ho hagi de fer si se li demana o hi ha indicis de falta d’honestedat. En canvi crec s’hauria d’avaluar l’eficiència dels servidors públics per obtenir no només el millor servei si no també els millors preus amb les subcontractacions, compres, ... Es evident i notori - hi haurà excepcions com en tot- la distància que hi ha en l’esforç que es demana a les empreses privades vers les públiques, la Casa Gran, per no parlar de sous. S’ha de demanar que els polítics siguin autèntics gestors, gerents dels afers públics i tinguin com objectiu l’eficàcia. El meu barber ho va resumir : “ ... quants calés hi havia a l’entrar i quants en deixen en sortir”. Ah i lo que anomenen inversió per justificar que n’hi hagi menys (de calés) que sigui la que calgui.
Si no som molt curosos i austers en la despesa no sortirem del deute on ens han posat els anteriors gestors de l’Ajuntament. I és que tampoc ens podem permetre indefinidament uns impostos locals amb IBI’s superlatius que malmeten les ja magres butxaques dels ciutadans i remeten que qualsevol inversor cerqui altres indrets on posar el seu negoci.

P

Pep

Igualada

19 de març 2015.18:30h

oh, que bé que parles i que malament pagues

R

RO

19 de març 2015.09:03h

Respondre

I a mes, afirmacions d’aquest tipus tenen la virtud de produir l’efecte contrari: no m’ho crec. Nomes cal veure com en molt poc temps han passat de la camisa de quadres als vestits de sastre de... Llegir més tall impecable. I no gens barats...

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.