Dijous, 5/7/2012
501 lectures

AIXÒ (EM) SUDA... SUDO D’AIXÒ...

El títol que he posat a l’article d’avui són expressions que sonen llunyanes, extranyes i incomprensibles. Però són les paraules que fan servir els adolescents d’avui en dia (els nostres fills, vaja!) quan volen dir que una cosa no els agrada, no els interessa o no la volen fer. Aquests podrien ser exemples concrets de l’ús d’aquesta construcció.

-T’agrada el darrer llibre que us han recomanat a l’escola?

-Aquest llibre suda...

-Vols participar en un grup de teatre juvenil?

-Sudo del teatre...

-No has convidat el teu company de classe a la festa d’aniversari?

-Sí que l’he convidat, però diu que li suda...

Aquestes frases estan formades a partir del verb castellà “sudar”, al qual se li ha dóna el significat que hem dit abans: de rebuig, de despreci. A més a més, aquest verb està utilitzat dins de la frase de diverses formes curioses i noves: com a verb intransitiu (exemple 1), com a verb preposicional (exemple 2) i com a verb pronominal (exemple 3). Prou de gramàtica, disculpeu.

Què dir davant d’aquest prodigi del llenguatge? Com valorem aquesta profunditat i subtilesa expressiva dels nostres joves? Ens podríem esquinçar les vestidures. Lamentar la castellanització (inconscient) de la forma de parlar d’una canalla que han estat perfectament educats en català. Deu ser fàcil culpar de tot això la tele, els ordinadors o els telèfons mòbils (que resulta que darrerament són els culpables que la canalla faci faltes d’ortografia).

Calma. Que ningú no s’alarmi. Aquí no passa res. La llengua parlada és dinàmica i els joves són els usuaris de la llengua més actius, més despreocupats, més espontanis i més innovadors. Per això les expressions que utilitzen, agosarades, inadequades, a vegades incorrectes, topen amb les formes d’entendre la llengua de sectors més conservadors o senzillament més adults, que sistemàticament critiquem, com estem fent ara mateix, la manera com utilitzen (destrossen) el llenguatge aquest cony de canalla.

Recordeu, quan éreu joves, que tot era un “rotllo”? O que “passàvem” d’allò que no ens interessava (d’aquí va aparèixer el nom “passota”)? Que quan una cosa ens agradava molt era una “passada” o una “canya”? O, més recentment, deien que “molava”? I quan alguna cosa no ens agradava dèiem que ens “relliscava”? O quan tot era “patètic”? I dels amics en dèiem els “col·legues” o la “penya”? Que dels diners en dèiem “pasta”? De vomitar, “trallar”?

Ells són joves i nosaltres ens hem fet grans. Els sentim parlar i, en el fons, ens suda la manera com parlen, oi?

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.