Comença el curs de les tres vacances i el portàtil

Aquesta setmana entrant, a correcuita, sense que ni les famílies ni les escoles hagin tingut gaire temps per organitzar-se, començarà un nou curs acadèmic. Segurament la novetat més espectacular d’aquest curs és l’aplicació del nou calendari escolar que suposa començar les classes el 7 de setembre, una setmana abans del que era habitual, i fer una aturada, unes terceres vacances, també d’una setmana, a començaments de març. També serà el curs de la implantació important a secundària de l’ensenyament assistit per ordinador o, dit d’una altra manera, que els alumnes de 12 i 13 anys no tindran llibres convencionals sinó un ordinador portàtil per realitzar el seu procés d’aprenentatge de les matèries.

Jo sóc del ram de l’ensenyament, que quedi clar d’entrada. I ja fa anys que m’hi remeno. I tot el que diré serà a títol personal. I a més ja començo a tenir una edat en què costa acceptar les novetats. Dit això, doncs, aquest és el meu comentari sobre aquestes innovacions en el moment de començar aquest curs.

Em sembla que cap de les dues mesures, cap, ni la del canvi de calendari, ni la dels ordinadors, no era una necessitat imperiosa ni una demanda viva i urgent en el món de l’educació. Els alumnes no demanaven de fer festa a l’hivern perquè estaven esgotats de l’esforç fet fins aleshores, ni el professorat notàvem que treballar amb llibres de paper i fer que la canalla llegís i escrivís en una llibreta era un signe d’arcaisme pedagògic o un impediment per la formació integral dels estudiants. Les famílies no venien als centres suplicant una setmana blanca per poder esquiar a l’hivern, ni demanven poder estudiar les matèries per internet.

Em sembla que en el món de l’educació, tots els responsables polítics que han arribat al càrrec, han volgut deixar petjada i han introduït canvis, matisos, retocs, lleis i reformes, segurament amb més bona voluntat que encert. Amb més afany de protagonisme que necessitat real. El conjunt de les novetats, modificacions, reformes i innovacions introduïdes frívolament en el món de l’educació han anat treient-li credibilitat, desconcertant els professionals que ens hi dediquem, allunyant-nos de la societat a la qual servim. Em temo que les dues ‘novetats’ d’aquest curs, el calendari i els ordinadors, seran un pas més en l’aprofundiment d’aquest despropòsit.

Em sembla, per acabar, que el resultat d’aquestes mesures serà difícilment avaluable, de manera que, quan a final de curs, se n’hagi de valorar l’efectivitat estarem en el terreny de l’opinió i no de la dada real i fiable. I això, en una matèria tan sensible i tan mancada de seriositat com és l’educació, és un autèntic drama. Voleu dir que no hauria valgut la pena reflexionar-hi més, buscar el consens o la complicitat dels sectors implicats, planificar millor, fer més proves pilot, preparar millor els materials, assegurar-se que la gent sàpiga què fer de la canalla a l’hivern, mirar que tots els instituts tinguin les instal·lacions en condicions, abans de fer volar coloms? Voleu dir que, veient com estem a la cua d’Europa en matèria educativa, aquesta és la resposta que hem de donar?

Digueu-me si voleu, conservador... però noi!

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.