Dijous, 5/11/2015
1089 lectures

Elogi de Ciutadans

Vull fer un elogi de Ciutadans (o Ciudadanos, que ja no sé com se us ha de dir). Un elogi que està fet des de la més profunda discrepància ideològica i des del més gran dels menyspreus cap a les vostres maneres i la vostra praxi política. No coincidim en res. Us trobo perillosos, tramposos i falsos. Desconfio de totes i cadascuna de les vostres paraules. Em feu urticària. És així i ho dic respectuosament, de la mateixa manera que admeto que jo i la gent que pensem com jo us causem la mateixa reacció urticant.

Però no vull fer un article desqualificant-vos, sinó precisament reconeixent el gran mèrit que té haver-vos sabut guanyar un lloc preeminent en el panorama polític català i espanyol. Si algú, fa deu anys, hagués hagut de jugar-se-la per la viabilitat de la vostra formació política, l’hauríem pres per boig. Fa deu anys éreu un partit petit, sense discurs, sense implantació territorial, sense uns líders coneguts (recordem un jove Albert Rivera que es va presentar a les eleccions amb un cartell on anava despullat demanant el vot).

Al principi no fèieu gairebé ni ràbia ni por ni tenieu cap discurs atractiu ni sabríem repetir cinc idees que us definissin ideològicament. Darrera d’aquella colla d’arreplegats no hi havia un lobbi de poder, ni un corpus ideològic definit i presentable, ni una opció a favor d’un determinat sector social, ni una idea de país, ni un model econòmic diferenciat. Darrere del líder nu hi havia una colla de tòpics o de llocs comuns que no volen dir res (defensem les persones, la llibertat, les reformes necessàries i el bé del poble, bla, bla, bla...).

Éreu, permeteu-me que ho digui així, el partit del ressentiment, de l’autoodi, un cercle de ressentits que us van donar l’empenta inicial. Hi eren i els vai saber aprofitar. Chapeau! Guanyar-se un espai a Catalunya només amb les armes de proclamar l’odi al país i a la llengua catalana (quan ja hi havia els grans partits que la practicaven) tenia tota la pinta de fracassar, malgrat els esforços del Jordi Cañas i altres militants per guanyar-se una visibilitat mediàtica amb estirabots i mitjans discutibles.

Té mèrit aconseguir el que heu aconseguit sense haver teixit xarxa territorial (parlo a Catalunya) i havent mantingut poc contacte directe amb la gent i el territori. No deixeu de ser un partit molt de Barcelona, de “niñatos” universitaris pijos i una mica maleducats. Llestos, això sí! Per això té molt mèrit que la gent de comarques i la gent dels barris obrers i la gent d’esquerres de tota la vida, que no hauria de tenir cap afinitat amb el que representeu, us hagi votat. Com s’explica, per exemple, que a les eleccions del 27-S, hàgiu obtingut 11042 vots a l’Anoia, un 16,28% dels votants quan no coneixem (almenys jo) que hàgiu realitzat ni un sol míting, ni teniu aquí cap delegat, ni cap col·lectiu visible de militants ni cap persona de referència? Heu sabut recollir aquests vots orfes, ressentits, i això se us ha de reconèixer.

No sé si dir que sou un partit paràsit, potser sona massa despectiu, però és cert que heu sabut aprofitar-vos del declivi del PP a Catalunya. Davant de l’espectacle dantesc que representava sentir parlar la Sánchez Camacho o l’Albiol, el carisma de l’Albert Rivera o la coqueteria de l’Arrimadas són glòria celestial; davant de l’absència de Rajoy, l’omnipresència de Rivera és balsàmica. I també heu sabut aprofitar l’orfenesa de l’esquerra amb la incapacitat del PSC de fer un discurs creïble i coherent. A Espanya heu crescut anant contra la corrupció i com a contrapès de Podemos. Heu estat llestos, heu passat el rasclet a tot arreu, heu dit en cada moment el que la gent volia sentir i ho heu proclamat amb insistència, pertinàcia i intel·ligència des dels mitjans de comunicació. Us han sortit amics i padrins. Us heu fet grans quan ningú no ho hauria dit. Us ho heu treballat i això mereix un elogi. És clar, que l’espai que representeu vosaltres l’haurien pogut ocupar altres partits (UPyD, per exemple tenia molts números per fer-ho, fins i tot Podemos semblava que podria fer forat). Però heu estat hàbils i heu jugat amb els temps i amb les debilitats dels altres pretendents. Ara només es tracta de no cometre errors i ja us haureu fet grans. Espanya als vostres peus!

De totes maneres, em sembla que podeu ser un gegant amb peus de fang. Tinc la impressió que sou un ninot útil a qui convé fer créixer per espantar determinats fantasmes. I em temo que quan no feu servei us deixaran caure (vegeu quin final més lamentable ha tingut la Rosa Díez o el mateix Duran). Però segurament m’equivoco, com tanta gent que, quan vau començar i anàveu penjats en pilotes pels carrers de Barcelona, no donava ni cinc per vosaltres. I mira!

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.