Dijous, 18/4/2013
626 lectures

Escarni? I tant!

Quan érem petits i ens volíem divertir (o fer emprenyar algú) fèiem una cosa que molestava molt, que era repetir i repetir les coses que l’altre deia o feia. Literalment, paraula per paraula. Gest per gest. Era un exercici ben innocent, d’altra banda, però tenia una capacitat enorme per irritar la nostra víctima. De vegades la cosa acabava a trompades (especialment entre germans) i aleshores venia la mare i ens deia:

-No us escarniu! O bé. Deixa d’escarnir-lo!

Per mi el significat primer d’aquesta paraula em remet a aquesta mena de burla infantil. Després aprens que la paraula té un significat més ampli i si busqueu al diccionari descobrireu que l’entrada principal és, escarn (sense la i) i que a la mateixa entrada hi apareixen dues paraules més, com a sinònimes d’escarni que, ho confesso, desconeixia: derisió i ludibri. Si se n’aprenen de coses cada dia!

Tot això ve a tomb per la polèmica que s’ha desfermat aquests darrers dies arran de la pressió (entenc que pacífica, encara que sorollosa, pesada, encara que feta a la via pública) que fan alguns representants de la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) sobre els diputats del PP ara que s‘ha de resoldre la qüestió sobre la resposta que es dóna als desnonaments. A aquestes accions se’ls ha donat el nom d’escache (procedent de l’Argentina, d’origen anglès) i també escarni, tot i que sembla que no té res a veure una paraula amb l’altra.

Com en el joc infantil que us explicava, escarnir fa posar nerviós a l’altre. Perquè et retrata, et posa en evidència. I aquest és l’efecte que han aconseguit aquestes pràctiques en la vida política espanyola. De manera que ja s’ha posat en marxa la maquinària repressiva de l’estat (el codi penal, la policia), la propaganda (ara resulta que són pitjors que els nazis) i la difamació mediàtica dels qui practiquen aquest escarni, a més a més del joc brut. De la mateixa manera que es va posar en marxa durant el moviment del 15-M o amb el fenomen de l’independentisme. Aquest zel per protegir la tranquil·litat del diputat no s’ha vist per enlloc a l’hora de pensar en els ciutadans que es quedaran sense casa.

Senyors polítics de les majories absolutes. Us hem d’aguantar cada dia hores i hores de declaracions, mentides, parides, fal·làcies, promeses incomplertes... No hem sentit cap autocrítica, cap mea culpa, cap indici de rectificació. Teniu les lleis, la tele, la policia, les tertúlies, els diaris, els bancs... Però no teniu cap empatia, cap vergonya.

La pobra gent del carrer té l’arma senzilla i efectiva de l’escarni. I si en voleu dir derisió o ludibri fins i tot sona més contundent.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.