Dijous, 12/6/2014
603 lectures

Escric aquestes ratlles sobre el mar

Escric aquestes ratlles sobre el mar. Concretament estic navegant amb un vaixell de Baleària rumb a Ciutadella de Menorca. Si no hi ha cap estratègia pèrfida dels déus del vent que confonguin el nostre rumb, hi arribarem d'aquí un parell d'hores. És diumenge 8 de juny a les quatre de la tarda i hi ha calitja sobre el mar.

Què hi faig, jo, aquí? Doncs acompanyo un grup de 30 estudiants de 4t d'ESO de l'Institut de Calaf a fer una estada de final de curs a l'illa de Menorca. No ens agrada parlar de viatge. Ja fa temps que la fem, aquesta sortida, i funciona prou bé. Es tracta de passar uns dies en aquesta illa fent activitats físiques (caminades cada dia, algunes llargues, rutes en bicicleta, navegació en kayak) i de convivència i de coneixement d'aquest petit tresor que tenim a la Mediterrània. A molts professors i professores, ens agrada sortir de l'aula i viure experiències noves i jugar-nos-la amb els nostres estudiants. A d'altres, no.

L'educació. Sobre aquest mar blau i preciós, en el moment que anem a acabant un curs més, constato que l'educació ha estat matusserament maltractada i utilitzada pels polítics per interessos espuris. Per exemple, a les illes on dormirem els propers dies, el govern Bauzà s'ha cobert de glòria amb un Decret de trilingüisme que és indefensable i, segons diuen els que millor ho coneixen, inaplicable. Té la comunitat educativa revoltada, ha viscut una de les vagues escolars més seguides dels darrers anys, hi ha un professor que fa un mes que fa vaga de fam, i una consellera d'educació analfabeta funcional que anomena l'Informe PISA, com l'informe TREPITJA. Com es pot educar en l'odi a la llengua pròpia?

També tenim la llei Wert sobre els nostres caps com una espasa de Damocles. Ja cansa parlar-ne. I la utilització dels jutjats i la voluntat d'unes poquíssimes famílies com a instrument per imposar la llengua castellana a les classes, malgrat l'acord unànim i l'èxit demostrat del model d'immersió lingüística. Ho coneixem prou bé. Cal insistir en l'obvietat?

Els responsables de l'educació dels nostres fills, una de les coses més importants que té un país i una societat, no han dubtat a retallar recursos i a fer experiments amb aquesta matèria sensible. Cada govern ha volgut deixar la seva llei d'educació. Ha mancat planificació. Ordre. Els mestres ens hem deixat prendre l'autoritat sense saber fer autocrítica. Fem powerpoints... quan la societat, el coneixement i el món canvia a marxes forçades. I, massa vegades, s'oblida que l'important, el més important de tot, són els 30 nens que estan neguitosos esperant que el vaixell arribi a la costa.

És per ells i elles que hem emprès aquest viatge. És per ells i elles que dissabte que ve ens manifestarem a Barcelona. I seran ells i elles que, d'aquí una estona, quan trepitgin l'illa de Menorca s'adonaran que la llengua que parlem nosaltres i ells és la mateixa. És per ells...

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.