Dijous, 3/9/2015
2754 lectures

Gracias, Felipe!!

Ostres! A la vida de vegades vas equivocat, molt equivocat. Fins i tot perillosament equivocat i persisteixes en l’error un dia i un altre, un any i un altre, transitant per l’espiral negativa de l’autodestrucció. Però, de sobte, hi ha alguna cosa, imprevista, atzarosa, nova, que t’obre els ulls, que t’arrenca el vel de l’engany, que aclareix les idees confuses, que et fa adonar del forat negre on has caigut i, amb una mica de sort, encara ets a temps de canviar el rumb de la teva vida. Sant Pau va caure del cavall. L’Emperador va adonar-se que anava nu. Els Reis són els pares.

A mi m’ha arribat l’hora. I que m’ha fet obrir els ulls és la carta de Felipe González A los catalanes que va publicar el diari El País el diumenge 30 d’agost, diada de sant Fèlix.

Gràcies presidente, per molestar-se a dedicar-nos les vostres reflexions, sempre en bé dels catalans. Sap, presidente? És veritat que m’havia encegat a pensar que el meu país podia arribar a ser lliure i independent. I m’havia implicat a fons a explicar-ho, a treballar-hi. Quina bajanada, oi? Seguia, naturalment, les consignes del president Mas, que és qui porta la batuta de tot això. No sé què li ha passat, però s’ha trastocat, aquest Mas. Els catalans no fem res sense que ell ho digui, som disciplinats i obedients! I ara m’adono que sí que estàvem covant l’ou del nazisme i el feixisme dins de casa. És cert que jo mateix m’estava convertint en un nazi i un feixista... fins diumenge, que vaig caure del cavall, presidente.

S’estaven instal·lant al meu cervell idees totalitàries, amic Felipe. Jo que sempre m’havia tingut per una mica “progre i d’esquerres” estava congriant dins meu la convicció de la supremacia de l’exèrcit, el líder únic, la força bruta, la violència, el genocidi, la barbàrie, la puresa de la raça i, per què no? l’extermini dels que són diferents. Tot això passava perquè ens enganyaven, ens estàvem convertint en fanàtics, en massa moguda des de l’estómac i no des del cap. Hem estat utilitzats pel president Mas –ara me n’adono!- per fer grans manifestacions cada 11 de setembre, de coloraines, plens de banderes i càntics patriòtics, de fanatisme i d’odi, com les desfilades que feien les tropes nazis per les amlpes avingudes de Berlín! Que cecs que estàvem, presidente!

I tot plegat per arribar a un absurd. A demanar una cosa que no puede ser. Les coses impossibles no es poden ni pensar ni somniar. Cony, tant costa entendre això tan senzill? Té raó. De què serveix votar quan el poble està fanatitzat? Votar un impossible que ens portaria a ser Albània. Com és que no ho havia vist abans? Quantes energies perdudes, presidente. Per què heu tardat tant a parlar?

Us he de confessar que se m’han obert els ulls. Tot i que al principi –ofuscat pel meu escepticisme i per la meva tendència filonazi associada a les meves idees antigues- em vaig qüestionar allò que dèieu. Costa reconèixer que estàs equivocat, ho heu d’entendre. Però quan vaig veure que hi havia tanta gent solvent que us hi donava suport, em vaig rendir a l’evidència. Gent amb criteri i moderada com Miquel Iceta, Duran i Lleida, Garcia Albiol... tan plurals i tan comprensius amb Catalunya, vaig entendre que no us estàveu equivocant, amic Felipe. I que tot ho fèieu en bé nostre. Per salvar-nos del mal.

M’heu ofert, com a català, una nova il·lusió, un espai de llibertat per construir el meu futur, una proposta de vida col·lectiva on no cal escarrassar-se a voler ser diferent. És tan engrescador el que penja de les vostres paraules, que fins i tot, ara que ho escric, se’m posa la pell de gallina. Deixo el nazisme. Deixo el feixisme. Deixo Albània. Sóc el fill pròdig, torno a casa. Em confesso, amic Felipe, un espanyol devot seguidor vostre.

4 Comentaris

J

Josep Castelltort

Montbui

8 de setembre 2015.19:12h

Respondre

Sort Jaume. T’ha costat de veure’ho. Millor junts,oi? La foto del pare de la pàtria amb el Cohibas t’ha fet veure com realment perden el sòn per nosaltres els catalans, mig carlins, mig... Llegir més anarquistes, mig progrés, mig sardanistes (ja vec que tants mijos sumen dos).
Salutacions

A

Antoni Morros

Igualada

6 de setembre 2015.21:58h

Respondre

Senzillament bonissim el seu article!! Finissima ironía....
Amb Espanya, com deia Espriu, no ens hi hem entés, no ens hi entenem ni ens hi entendrem mai!!

X

Xavier

Tàrrega

3 de setembre 2015.23:42h

Respondre

Vols dir que entendrà alguna cosa? Comparteixo l’article.... Molt bo!!!

R

Ramon Muntané

3 de setembre 2015.13:11h

Respondre

Molt bo Jaume.
Aquest home es creu Dèu... els pobres catalanets que sabrem

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.