Dijous, 21/3/2013
658 lectures

Gràcies per pintar-nos les parets amb poemes!

No sé si haureu vist que en algunes parets d'Igualada hi ha poemes pintats, manuscrits, amb una lletra pulcra, entenedora i atractiva. Són fragments molt curts, una estrofa, un parell de versos... en llengua catalana o castellana, tant és... Les parets escollides són modestes, la pintada és discreta i no fa mal, les realça i les dignifica. En cap cas, la pintada no sembla una bretolada (com tantes altres pintades vulgars que es fan massa sovint) sinó que el fet de contenir uns versos i fer-los accessibles a la gent que passa per davant, fa que aquell espai de carrer es torni proper i amic.

Ja fa temps que vaig veure les primeres parets amb poemes pintats (cantonada nord del Passeig amb el carrer d'Òdena, un poema de Martí i Pol) i ara m'ha semblat que havien augmentat els llocs amb poemes estampats a la paret (plaça de cal Font, carrer de Sant Josep...). És una sorpresa agradable trobar-se una nova paret de la ciutat escollida per fer d'aparador d'uns versos durant una temporada. Conviden a parar-se a llegir-los amb deteniment i descobrir-ne la sonoritat, els nous sentits: la paraula surt dels llibres i se'ns instal·la al carrer, sense vergonya.

La veritat és que el temps i la gent respecta aquestes finestres obertes a la poesia. Els propietaris no corren a tapar la pintada amb una capa de pintura grisa i el sol i la pluja no descoloreixen les lletres ni esborren el rastre dels versos. La gent no hi enganxa propaganda i els grafiters deixen la paret en pau. Cada vegada que passo per una d'aquestes parets beneïdes per la paraula universal dels nostres poetes i veig que el poema s'hi manté llegible i poderós sento una profunda satisfacció.

En un món sobresaturat d'informació, amb mitjans omnipresents i recursos audiovisuals poderosíssims, on els missatges són efímers i poca-soltes i les notícies arriben constantment a les nostres butxaques, la força d'unes poques paraules escollides, pintades en una paret amb la senzillesa d'un pinzell, sorprèn i dóna motius per l'esperança. Potser no ho sabem, però necessitem la poesia i veure-la davant nostre, quan passegem pel carrer ens pot fer una mica més feliços. És el poder de la paraula i l'autenticitat del traç manual, en el món dels megabytes, els powerpoints i els tuits!

Potser ho hauria de saber, però he de confessar que no tinc ni idea de qui és l'autor o l'autora d'aquesta iniciativa. Siguis qui siguis, et/us felicito per la iniciativa. De vegades, les coses més senzilles són les més contundents.

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.