Dijous, 20/11/2008
550 lectures

L'Home de Gebre

Un dia, una mestra de música que feia classes als nens i nenes de tres escoles rurals de l'entorn d'Igualada va quedar-se parada quan un alumne de la classe li va dir, com aquell qui no vol la cosa, que el seu avi era compositor. -El teu avi? -Sí. El meu avi es diu Manuel Oltra. La mestra de música no s'ho podia creure. Devia ser una broma: Manuel Oltra (València, 1922) és una personalitat de primer ordre en el camp de la música popular, coral, instrumental, sardanística en aquest país. Tothom qui ha cantat en una coral -i la mestra ho sabia- coneix el nom de Manuel Oltra perquè en la seva llarga vida ha fet una feinada monumental de recuperar melodies populars, harmonitzar-les i difondre-les. Tenia davant seu, a classe, el nét del mestre Oltra? Què hi feia el Premi Nacional de Música en un poble petit al voltant d'Igualada?

Doncs sí. La mestra va esbrinar-ho i resulta que el nano no li deia cap mentida. Ràpidament, la mestra va mirar de posar-s'hi en contacte aprofitant que el compositor, ja jubilat, passava temporades a casa d'una filla que viu entre nosaltres. La mestra es va presentar a casa seva i li va demanar a Manuel Oltra si voldria composar una cantata pels infants de les seves escoles, entre els quals hi havia el seu nét. El vell compositor es va engrescar en el projecte. Composaria una peça que cantarien nens i nenes de poble, que potser no sabien molta solfa, però que respiraven aire sa i jugaven al carrer.

La cantata portaria per títol "L'home de gebre". El mestre Manuel Oltra va posar música a les paraules que va escriure Joan Puig: una història deliciosa que parla sobre uns nens que miraven d'evitar que uns bergants que ho cremen tot, acabin amb l'home de gebre que conserva el fred de l'hivern.

Els nens de les escoles de Jorba, Tous i Montbui van treballar fort per assajar les cançons que havia escrit per ells el mestre Oltra. Els professors de l'escola van fer de narradors i una colla de músics van acompanyar amb els seus instruments les veus de la canalla. Va ser un esforç que va valer la pena. La cantata es va estrenar farà cinc anys i va ser un èxit. Se'n va fer una gravació que encara emociona aquells qui la van cantar i la van sentir. L’any passat la van preparar els nens i nenes de l’escola d’Òdena i també es van emocionar.

El que són les coses. Unes escoles petites, modestes, potser oblidades, van tenir el privilegi de disposar del talent i la música d'un dels primers compositors catalans del segle XX. Això no es paga amb diners. Això és un luxe! Gràcies, mestre Oltra! Gràcies, Joan Puig! Gràcies, Fina Castells!

Els nens creixen. Tothom es veu en cor de parlar d’educació. Es fan vagues. Es discuteixen lleis. El que no es diu és que demà divendres, a Tous, es tornarà a cantar “L’home de gebre” perquè les tres escoles de la ZER Ventall han tornat a preparar les cançons del mestre Oltra per celebrar Santa Cecília.

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.