Dimecres, 13/1/2010
634 lectures

Montserrat Tura, cisplaw, fem-hi alguna cosa!

-Mira’t aquest paper... No et sembla una vergonya?

M’ho diu un bon amic que és advocat i que, ocasionalment, va haver de fer una gestió als Jutjats d’Igualada. El document que va sol·licitar-hi és una diligència normal i corrent, un imprès d’aquests que ja es tenen preparats i que l’oficial del jutjat només ha d’omplir rutinàriament amb tres creuetes i una signatura. El meu amic, deia, em mostra aquest document i, després de fer-hi una ullada, veig que, efectivament, n’hi ha per sucar-hi pa.

(Nota: és molt convenient que per seguir aquest article, consulteu la còpia d’aquest document que us reprodueixo, només m’he permès amagar dades concretes que són de l’àmbit privat i no fan al cas).

Recordo que estic parlant d’un document oficial, això vol dir que l’emet i en respon un organisme públic, en aquest cas l’Administració de Justícia de Catalunya. Es tracta d’un text bilingüe. La versió castellana del text és, cal reconèixer-ho, gramaticalment impecable. L’altra llengua us costarà molt d’identificar, possiblement es tracta de la catalana, tot i que per la quantitat d’incorreccions, calcs intolerables i errors estúpids que conté es pot posar en dubte.

Per exemple, a hores d’ara, als jutjats d’Igualada encara no saben escriure correctament ni tan sols l’adreça on es troben situats, perquè resulta que al paper hi consta: Av. Mossén Cinto Verdaguer (no és al Passeig, on són els Jutjats? I Jacint Verdaguer era mossèn i no mossén).

Però això no és tot. Per traduir l’expressió castellana Se marchó del domicilio señalado escriuen S’he va marchar del domicili senyalat i es queden tan amples. Aprenem, llegint aquest document, que en català paraules com facil·litades o local·litat van amb ela geminada i que en la versió catalana del text podem trobar escrit tant domicili com domicilio (que es deu pronunciar “dumisiliu”).

Què deu voler dir en català: L’extend el membre d’auxili judicial se servei per fer constar que, contituit en el domicili de... ? Qui no sap, a hores d’ara, que la traducció de l’expressió castellana No he podido practicar la diligencia interesada... és en català “judicial”: N’he pogut practicar la diligència interesada (sic)...? I si mireu amb detall hi trobareu altres perles interessants, observacions gramaticals que potser li van passar per alt a Pompeu Fabra.

Això és el que hi ha. Demanaria, Montserrat Tura, que es corregeixi aquest document i es tanqui el tema. Estic segur que és l’únic dels documents de treball dels Jutjats d’Igualada que conté errors lingüístics. Els altres segur que estan bé. Ho vull creure així. Vull pensar que tothom té un mal dia a l’hora de traduir un formulari (encara que tingui el nivell C). En cap cas no vull veure en aquest imprès cap mostra de menyspreu, desídia, menysteniment, animadversió o mala fe contra la meva llengua. Errar és humà. Una flor no fa estiu. Per això convé corregir-lo ràpidament, Montserrat, perquè sempre hi ha malpensats que veuen fantasmes allà on no n’hi ha. Convé no donar-los munició per alimentar els seus pensaments malaltissos i sobiranistes. És evident que el català i el castellà coexisteixen en condicions d’igualtat i harmonia en l’Administració de Justícia de Catalunya, com sap molt bé el meu amic advocat.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.