Dimecres, 31/1/2018
30325 lectures

No grapegis -bord!- les paraules del poeta!

Aquest diumenge sentia per la ràdio una entrevista que li feien a l’Enrique Millo, a propòsit de la decisió del Tribunal Constitucional que ordena que el candidat a la investidura no podrà ser president si no s’agenolla, s’entrega, es penedeix i s’humilia davant del jutge i del poder constituït. En aquesta decisió, una vegada més, el TC és qui passa per damunt de la voluntat del poble català, expressada a les urnes, i dicta el que es pot fer i el que no es pot fer.

La veu d’Enrique Millo, una de les veus més grises, nefastes i bavoses que ens apareixen als mitjans de comunicació en el nostre dia a dia, li deia al locutor que Puigdemont no pot ser president i que els grups polítics havien de buscar un altre candidat entre les seves files: democràcia en estat pur!

I per reblar aquesta idea i il·lustrar-la, l’Enrique es va posar a la boca una referència literària que a mi em va estripar el cor, em va encendre la sang i em va demostrar  fins a quin punt la incultura, la impostura i el cinisme s’ha apoderat d’aquesta gent.  Deia l’Enrique per la ràdio, escoltant-se i amb tota la solemnitat d’una sentència:

Que de vegades és necessari que un home es sacrifiqui per un poble (es referia al Puigdemont, és clar) i que el que no pot passar és que es sacrifiqui tot un poble per un home sol.

Aquestes paraules, Enrique, no són teves. Són una mala còpia de les que va escriure un poeta que es deia Salvador Espriu. Les va escriure en un llibre de poesia memorable que es deia La pell de brau (1960). En aquest llibre, Espriu demanava que s’intentés una reconciliació entre els pobles de Sepharad (Espanya, Enrique) a partir del respecte, de la diversitat de parles, de la igualtat i del reconeixement de la dignitat del vençut i de superar la violència, la venjança, el feixisme, la barbàrie que en aquells moments (i ara) tenien segrestada Sepharad (Espanya, Enrique).

Quanta raó i clarividència tenia Espriu quan deia en aquest llibre:

[...] Si corres sempre endins
de la nit del teu odi,
cavall foll Sepharad,
el fuet i l’espasa
t’han de governar.

O bé quan diu:

De la més clara
paraula, l’esperança,
cal fer-ne vida
del foc que venç per sempre
l’hivern de Sepharad.

Però desperto
molt aviat del meu somni:
és amb nosaltres,
a la presó glaçada,
també l’ocell del sol. [...]

I cap al final del llibre hi ha el poema XLVI (46, Enrique, són números romans) on l’Espriu escriu aquella sentència brutal que diu (referint-se al dictador i a l’anorreament dels pobles que ha sotmès):

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
Recorda sempre això, Sepharad!

Si el pobre Espriu et sentís, Enrique, com li grapeges les seves paraules (ell que les cuidava tant i que en tenia una cura exquisida), com els canvies el sentit i te les fas venir bé pels interessos mesquins, miserables i fal·laços del govern que t’alimenta el ventre, si el pobre Espriu et sentís... saps què faria, Enrique?

Agafaria uns altres versos que tenia escrita uns anys abans i te’ls dedicaria, somrient amb sornegueria, refregant la duresa de les seves paraules en la teva mediocritat, Enrique:

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

 

PS: Llibertat per Oriol Junqueras i Quim Forn, per Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Llibertat per Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Sarret i Clara Ponsatí.

29 Comentaris

J

Josep

Igualada

28 de març 2018.10:46h

Respondre

Mireu en Millo de on va sortir i a on esta, bord completament.

X

Xavier Verdes i Berengue

O8003 Barna

10 de febrer 2018.13:40h

Respondre

La veritat solçament te un camí preuat Jaume. La mies no se ha hecho para la boca del asno. La ignorancia es supina amb molta part de la Espanya Franquista. Em consola saber què tenim molta gent... Llegir més ferma. Republicans. Força i molta Tremp era aijos serà dur. Abraçadota per a tots. Repeteixo força i Tremp era. Tots agafàt de la mà.

J

Joan Torelló Rovira

Pont d'armentera

7 de febrer 2018.10:51h

Respondre

Savies paraules, volen guanyar als tribunals el que no van guanyar a les URNES,gràcies Jaume.

J

Josep Castelltort

Santa Margarida de Montbui.

5 de febrer 2018.17:44h

Respondre

M’ha agradat molt! Des que es va inventar el ”políticament correcte”, la legalització del llepaculs clàssic, dir les coses pel seu nom ens costa.

o

oscar miro

santa cristina d'aro

5 de febrer 2018.12:09h

Respondre

Jaume, genial, com sempre genial.

E

Eugeni

3 de febrer 2018.20:09h

Respondre

Contra bords i lladres.
Moltes gràcies pel seu comentari lúcid.

J

Josep Ma. Ramoneda

Sabadell

3 de febrer 2018.18:04h

Respondre

Encara que sembli massa, estic d’acord amb tots els comentaris fets fins ara. I a més diré que a en Millo i molts com ell volen donar-se d’entesos mencionan frases de personatges ... Llegir més importants , encara que en boca de ells i normalment fora de context, sols demostren la seva ignorància.

M

Manel

Sant Joan Despí

2 de febrer 2018.22:50h

Respondre

Molt bon article, aclaridor però cal saber que no hi ha pitjor ase, que aquell que ho vol ser.

J

Joaquim

Managua, Nicaragua

2 de febrer 2018.21:12h

Respondre

Magnífic article Jaume. Conm dei al meva avia ”me l’has tret de la boca.

Ànim

R

Roser Penyes

Igualada

2 de febrer 2018.12:58h

Respondre

Contundent, lúcid i emotiu. Em trec el barret i te’n dono les gràcies.

N

Narcis Bonet

Paris

2 de febrer 2018.17:11h

Heu dit el que vaig pensar en llegir les paraules bordes.
Les de l’Espriiu les he musicades !
Solidàriament vostre
Narcis Bonet

p

paio

Igualada

2 de febrer 2018.09:43h

Respondre

Chapeau! Oportú, i molt bó. Ho llegirà en Millo?

A

Antonia Jover Moragues

Polinyà del Vallès

2 de febrer 2018.12:09h

Per mi catslunya es molt mes
Que una SENYERA.
Es mon present
Mon futur
El meu past es ple d’ella
I he llluitat
Lluito i lluitare
Per fer-la... Llegir més /> INDEPENDENT
REPUBLICANA
LLIURE,JUSTA I FERMA
Visca catalunya
I els que defensem
La nostra TERRA
I els que han honorat la
La LLENGUA

Polinyà Febrer del 2018
Dedicat als presoners
I als hostadges polítics i civils

E

Eduard Casas

Camallera-Alt Empordà

1 de febrer 2018.22:57h

Respondre

Excel·lent article.

M

Maria Teresa' Gslan

Barcelona

1 de febrer 2018.20:44h

Respondre

Salvador Espriu, somriuria sorneguerament, i et donaria les gràcies per haver-li aclarit, al senyor cínic llefiscós, el que representen aquestes paraules en boca d’Espriu...
Un article... Llegir més fantàstic!
Maria Teresa

S

Sebastià Bonet Espriu

Barcelona

1 de febrer 2018.19:59h

Respondre

Assabentat de l´ús que el senyor Millo va fer de les paraules d’Espriu, diria que confirma amb escreix que el codi genètic dels homes s’assembla extraordinàriament al de les rates,

J

Jaume Farrés Cobeta

Sant Genís

2 de febrer 2018.17:34h

És un honor, professor Bonet (i nebot del poeta Salvador Espriu), que coincidim en aquestes pàgines electròniques, que compartim l’admiració pel poeta i la sensació de fàstic per l’ús... Llegir més barroer -i amb molta mala llet!- d’uns versos que són universals!

J

Joan

Barcelona

1 de febrer 2018.17:36h

Respondre

Hola tots...si sapigues fer narració potser gues escrit algo similar a lu que as redactat Jaume molt bé...aviam si els arriba a tots aquets impresentables (per diru suau) escrits comb el teu i... Llegir més comentaris comb el meu : sou uns renagats si catalans pro renagats sou comb deia aquella ”sois basura”.pro no crec que sigueu resiclablaes aneu a pari panteras i deixeunes tranquils que ja anirem fen...!!! de mica en mica sompla la pica”

M

Mercè

Parets

2 de febrer 2018.16:21h

Molt bé l’escrit, també m’adhereixo.
El problema és qui se l’escolta i creu perquè no tenen ni ideia de cultura!! Amb això juguen els poques vergonyes!
Salut i Visca La... Llegir més Republicà Catalana!!

M

M. Antònia Morè

El Masnou

1 de febrer 2018.16:54h

Respondre

M’ha encantat l’article. Com alguns polítics s’apropien els mots dels nostres savis poetes. Sort q hi ha persones cultes i clarividents a la nostra societat, q saben buscar-ne d’altres per... Llegir més constatar la ignorància d’aquests polìtics. Jo també li diria al sr. Millo: ” No grapegis, bord”.

L

Laura

Reus

1 de febrer 2018.16:51h

Respondre

Quina mescla ignorància i odi uffffff
Molt bé Jaume!!!!

M

Miquel

BCN

1 de febrer 2018.16:35h

Respondre

Espriu veia Espanya com un ”corral ple baralles...”

D

Dolors Oller Rovira

St Feliu Guixols

1 de febrer 2018.12:47h

Respondre

Gràcies, Jaume Farrés
Genial i necessari. Algú ho havia de fer. I has fet un comentari immillorable.
Salut i força

X

Xavier Martín i Arruabarrena

la Palma d'Ebre

1 de febrer 2018.09:34h

Respondre

Una resposta valenta i contundent!

M’hi adhereixo

J

Joan Vilanova

Igualada

1 de febrer 2018.08:45h

Respondre

No es pot jugar amb les paraules contra un mestre de les paraules i dels escrits.

Gràcies Jaume pel teu escrit.

T

Toni Balsells

Igualada

1 de febrer 2018.07:53h

Respondre

Ens falten moltes persones com tu Jaume. La teva reflexió de com treure de context els fet i les paraules, s’ha convertit en pràctica habitual.
Gràcies Jaume

R

Ramon Muntané

Igualada

31 de gener 2018.16:19h

Respondre

Senzillament genial, Jaume !!!

D

Dolors Oller Rovira

St.Feliu de Guixols

1 de febrer 2018.12:59h

Molt bé, Farrés: comentari precís, immillorable i necessari. Ens has estalviat molta feina Salut i Força
????????????????????????????????

I

Ismael Ventalló

Caldes de Malavella

2 de febrer 2018.07:50h

Genial, fantàstic!! Jaume quina veritat!! Gràcies.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.