Dijous, 2/4/2009
507 lectures

No, no, no, no....i NO!

Fa un parell de diumenges, era el 22 de març, va tenir lloc a Barcelona una trobada-manifestació de grups, col•lectius i plataformes cadascun dels quals pretén defensar alguna part d'aquest territori, el conjunt del qual és Catalunya. El lema de la manifestació era ambiciós i clar: "Contra la política ambiental del Govern de la Generalitat. Defensem el territori!!" A l'Anoia hi ha alguns conflictes oberts que afecten el nostre entorn, el més important i bèstia dels quals és el Pla Director de la Conca d'Òdena, i, naturalment, també érem a Barcelona a fer-nos sentir, pacíficament, cívicament.

És fàcil per un polític mínimament intel•ligent (algun n'hi ha!) torejar i anul•lar l'oposició dels grups minoritaris de ciutadans que s'oposen a algun dels seus projectes forassenyats. Quan es fa un projecte que afecta el territori, ja es dóna per descomptat que hi haurà una colla de carallots que defensarà aquella vall perduda, o uns arreplegats que pretendran que es preservi una zona de conreu agrícola o uns inconformistes que lluitaran per evitar que unes serres es converteixin en un bosc de molins de vent. L'actuació del polític és de manual: es tracta de suportar la pressió que exerceixen, deixar que es cansin, desacreditar-los dient que s'oposen al progrés general, que són uns conservadors recalcitrants i, si fan massa soroll, escoltar-los una mica i, per descomptat, no fer-los cap cas i anar a la seva. Hi ha unes ments superiors i privilegiades que són capaces de planificar el que el país necessita i es pot prescindir perfectament de l'opinió de la gent, que ja se sap que és mesquina, egoista i defensa només els interessos particulars. Així es construeix dia a dia la democràcia participativa, el projecte comú de país i el govern vetlla amb diligència per l'interès general sota una òptica d'esquerres, progre, verda i independentista.

Un a un, cada grup que defensa el territori és molt fràgil. Però quan es posa una pancarta darrera l'altra, quan es dibuixa el mapa del país i s'hi assenyalen les agressions que s'hi volen cometre (plans directors, incineradores, zones logístiques, parcs eòlics, autopistes elèctriques i línies de molt alta tensió, zones residencials, transvassaments, abocadors, centres integrats de mercaderies, ports esportius, etc.) la cosa fa força efecte i es veu clarament que hi ha un descontent general, una remor de fons estesa com una taca d'oli, contra la manera com els nostres governants (repeteixo, verds, progres i independentistes) tracten el país i la gent que hi vivim: com una finca habitada per imbècils.

L'important de la manifestació no era la quantitat de gent mobilitzada (que Déu n'hi do!), sinó la capacitat d'organitzar-se i aglutinar-se i baixar a Barcelona a fer-se sentir, a fer-se visibles: Montserrat, l'Empordà, el Vallès, el Gaià, el Priorat, la Fatarella, Solius, Cubelles, el Baix Penedès, Òdena, riera de la Pineda, la Sènia, Querol... Hi som i som vius...encara!!

Un a un som fràgils, però amb iniciatives com les de diumenge hom té encara esperança en el futur d'aquest país.

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.