Dijous, 15/1/2015
1657 lectures

Jo no sé si també sóc Charlie

Escric aquestes ratlles diumenge 11 de gener al vespre després de la gran manifestació a París. Segons està previst, es publicaran a l’AnoiaDiari el proper dijous. Potser entre una data i una altra passaran noves coses i canviaré d’opinió, però això és el que surt en calent, i ja em disculpareu.

Aquesta setmana passada han passat uns fets terribles a França i a tot Europa, amb els atacs intolerables dels gihadistes (aquests no tenen nacionalitat, és curiós) a la revista Charlie Hebdo i a un supermercat de menjar jueu. Inacceptable. Intolerable. Esgarrifós.

Vagi d’entrada que estic totalment d’acord amb tot el que s’ha escrit i s’ha dibuixat aquests dies sobre el poder que té la crítica, l’humor i la sàtira, que és capaç de fer posar nerviosos els fanàtics. Que no es pot tolerar que dos sonats, sota cap pretext, entrin amb fusells automàtics a matar ninotaires, periodistes, policies o caixeres de supermercat. Que no ens podem permetre que s’instal·li la por a la nostra societat (tot i que és molt lliure d’instal·lar-se allà on vulgui). Que haurem d’estar atents a les maniobres del poder i dels polítics, perquè aprofitaran aquests moments de confusió per retallar-nos drets i llibertats. Que un dels principals perjudicats d’aquestes accions criminals és la pròpia comunitat de religió musulmana que es veu acusada de manera general i segurament injusta. I que el fenomen serà extremadament complex i difícil d’eradicar.

Ara bé: Jo sóc Charlie? Tots som Charlie? A mi se m’esquincen les vestidures quan veig manifestant-se pels carrers de París tots els mandataris europeus, sota l’eslògan on s’identifiquen amb Charlie. Defensen la llibertat d’expressió, agafats del bracet i amb cara de circumstàncies. Al mateix temps, els ministres de l’interior s’afanyaran a autoritzar escoltes telefòniques a tort i a dret, a tancar fronteres i augmentar els controls sobre la població. Aquests que van agafats de bracet, liderant el món, parlen de l’ús il·legítim de la violència per fer callar la llibertat d’expressió, però al mateix temps toleren i incentiven el negoci de les armes en països en conflicte i en zones fosques del món, armes que després s’utilitzen contra ninotaires i caixeres de supermercat i població indefensa. Els que s’agafen del bracet amb força, reivindicant que tots (ells els primers) som Charlie, toleren malament les crítiques i la sàtira, fan rodes de premsa sense preguntes i, alguns, als seus països, han ordenat que es segrestin revistes satíriques (el Jueves, quan es posava amb el príncep/rei) o han tancat directament publicacions (Egunkaria) o posen querelles perquè a Catalunya es vota.

Tota aquella colla parlen d’una recuperació econòmica, però que no acaba d’arribar als barris més marginals de París, de Liverpool o de Barcelona, d’on surten individus fracassats, trencats, sonats, que són fàcilment manipulables i capaços de fer bogeries. No s’ha de fer cap autocrítica a l’actuació militar i diplomàtica que Europa i Amèrica està tenint en països com Síria, Afganistan, Paquistan, etc. que són els llocs on s’aguditza el conflicte?

Per això, a mi em costa molt posar-me a ulls clucs al darrere de tots aquests tipejos i entonar el crit de: ”Jo també sóc Charlie”. I segurament el propi Charlie, no està còmode amb tanta unanimitat i tanta doble moral.

Mentrestant, a Nigèria, Boko Haram ha matat més de 2000 persones, el mateix dia que passaven les barbaritats de París. Anem de bracet? Tots junts? Ells també són Charlie?

 

 

6 Comentaris

J

Jordi Balsells

Igualada

17 de gener 2015.07:33h

Respondre

Bon article Jaume!! Molt d’acord!

R

RO

15 de gener 2015.17:29h

Respondre

D’acord, pero quan esmentes les actuacions d’Europa i Amèrica en els conflictes armats que hi ha al Paquistan, l’Afganistan, Siria etc., no t’oblidis d’esmentar també Rússia, la Xina,... Llegir més Aràbia Saudita, Qatar (el de la samarreta del Barça) i els altres Emirats a qui no se’ls sent dir ni ’mu’. O és que aquests no hi tenen cap responsabilitat? No portaven uns Kalashnikov els terroristes? I que quedi clar que no estic exculpant de cap manera ningú dels que esmentes al teu article, però la ’canya’ cal repartir-la més.

M

Maria

Igualada

15 de gener 2015.10:30h

Respondre

Una reflexió molt interessant, Jaume.

À

Àngela

Sant Genís

15 de gener 2015.10:00h

Respondre

Gàcies pel teu escrit,no puc dir altre cosa que:On anirem a parar amb tanta hipocresia?,et sents impotent.

J

Jordi

Igualada

15 de gener 2015.08:11h

Respondre

Completa reflexió, Jaume! 100% d’acord!

J

Jau rdz ench

15 de gener 2015.06:32h

Respondre

Bon dia Jaume Farres.Interesant i valenta reflexio. .

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.