Dijous, 29/11/2012
528 lectures

País complicat

Mira que no volia parlar de les eleccions, però em sembla que tal com van les coses no tinc més remei que fer-ho. Si alguna cosa deixa clara els resultats de les eleccions de diumenge passat és que tots ens hem equivocat en les previsions que teníem de com podrien anar les coses i del que passaria el dia després. Sabíem que eren unes eleccions especials, transcendents i diferents de les altres, i per això la participació ha estat molt significativa. Però, tancats els col·legis electorals, hem vist ràpidament que tots ens hem equivocat. Els d'aquí i els d'allà. Els mitjans de comunicació. Les converses de cafè. Els articles d'opinió dels diaris. Els que cuinen les enquestes. Els ciutadans propers a la política. Els que s'ho miren a més distància. Tots ens hem equivocat. Teníem al cap una altra imatge del país i hem constatat que el país és més complicat, ric, divers i contradictori que no semblava.

Aquestes eleccions han tingut perdedors, guanyadors i oportunistes. La gent ha posat les coses al seu lloc i el que tenim ara mateix és un dibuix força real del país, des del punt de vista del seu posicionament polític i de les aspiracions nacionals (ja sigui la gent que voldria anar cap a la independència, com de la gent que no vol canvis). Un dibuix o una radiografia que, en aquestes circumstàncies, és força fiable i que cal mirar amb lupa i interpretar bé. És veritat que les grans majories són més fàcils d'interpretar i de gestionar: els dos colors contraposats, la simplicitat de blanc o el negre, del vermell o el blau, dels meus i els dels altres. La simplicitat facilita l'acció política i les anàlisis dels tertulians. És fàcil saber qui és el culpable de tot: l'altre. Però el nostre país no és així. És divers, és malfiat, és tossut, és escèptic, és reservat, és caparrut, és complex. I amb tota la seva riquesa, vot a vot, s'ha dibuixat el mosaic polític que tindrem al Parlament. Aquests són els nostres representants, nosaltres els hi hem posat.

Ara és l'hora de la grandesa de la política i de construir un present i un futur. Tal com ens hem manifestat els catalans, lliurement, l'empresa de tirar el país endavant, dia a dia, però també d'agafar el rumb cap a la nostra determinació, no és cosa d'un de sol. És una tasca col·lectiva i només triomfarà si som capaços d'anar units, vigilant-nos els uns als altres, però remant lleialment cap al port de destí. O anant al desastre (cosa que també tenim molt per mà, per cert). Aquest és el missatge que s'ha de llegir, em sembla a mi, d'aquestes eleccions.

Diumenge van parlar els ciutadans d'un país complicat. Ara tots sabem on som. Tenim al davant un país complicat, més complicat, potser, del que ens agradaria pensar. Ara és l'hora dels polítics.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.