Dijous, 11/6/2015
1467 lectures

Les putes contrasenyes!!!

El pin de la targeta del banc. L’accés als programes de la feina, molts i variats. La subscripció al diari digital número 1. El correu electrònic principal. El compte de Twitter (que no faig anar gaire, ho confesso). Els codis de seguretat del mòbil, de la tablet i de totes les andròmines que vulgueu. La línia oberta. El Facebook. La Universitat oberta. El diari digital número 2. La Generalitat ben a prop teu. El codi de pas cada vegada que engego l’ordinador. I l’altre ordinador. I el diari digital número 3. Les factures electròniques que s’estalvien d’enviar-nos papers a casa. L’Instagram. El localitzador del bitllet d’avió que hem comprat per internet. El compte del núvol, on totes les dades estan penjades de manera clandestina i invisible, l’Spotify... i encara me’n deixo moltes.

La quantitat d’informació que hem de retenir per poder moure’ns amb una mínima comoditat en el món digital de les dades (potser només som dades, al capdavall!) és enorme i em fa l’efecte que aquesta energia que dediquem a memoritzar tantes contrasenyes, passwords i pins ens va col·lapsant i alentint el funcionament del nostre cervell, de la mateixa manera que els ordinadors i els mòbils, quan ja són vellets no van tan de pressa. Ho hem de tenir tot al cap!! Ja prou que s’han encarregat de dir que no anotem en cap paper les contrasenyes de l’accés a qualsevol aplicatiu dels que esmentava en el primer paràgraf, perquè en cas de ser descobert aquest paper això seria una catàstrofe.

Però això no és tot. Els darrers temps els propis programes s’encarreguen de fer-te saber que la contransenya que has triat no és prou “sòlida”. Perquè només té números, perquè és curta, o perquè has triat el nom del teu gos i això és massa evident. Aleshores t’obliguen a posar una llargada mínima de 8 dígits, dos dels quals han de ser numèrics, un ha d’estar en majúscules, hi ha d’haver un signe que no sigui ni lletra ni número i la resta fes el que vulguis, mentre no hi posis el nom del teu gos o el dia que vas néixer. Si no segueixes aquests requisits no t’acceptaran al banc, al diari digital o al programa de la feina. Naturalment, no pots tenir la mateixa contrasenya per dues aplicacions una mica semblants, perquè això és un risc temerari. I cada sis mesos rebràs un correu de l’administrador de l’aplicació obligant-te “per motius de seguretat” a canviar la contrasenya que ha t’havies après, amb moltes penes i treballs.

Aleshores fem trampes. No hi ha més remei. Tenim una “xuleta” amagada a la cartera amb totes les contrasenyes escrites en lletra petita. Continuem utilitzant el nom del gos, però mirem que no se n’adoni l’administrador i el disfressem amb un parell de números (l’any que vam néixer, je, je...). Tenim dues contrasenyes memoritzades i les anem canviant quan ens ho ordenen. I així anem sobrevivint, temerosos, això sí, que algú no “usurpi la nostra personalitat” i ens buidi els comptes bancaris, descobreixi que mirem pornografia, comenci a xafardejar les nostres fotografies personals o ens faci dir coses al twitter que no ens deixarien en bon lloc... Vida complicada, recony!!

Sort que les dades són secretes, estan perfectament protegides, ningú no hi té accés, no es compren ni es negocien, no les “pillen” els hackers quan els convé, o el ministre de governació. Sort d’això!

2 Comentaris

M

Montse Riera

Santa Margarida de Montsebui

11 de juny 2015.10:09h

Respondre

Ostres Jauem, has copsat totalment el meu pensament. Molt encertat

orbites

Jordi Marcé Nogué

11 de juny 2015.09:31h

Respondre

Existeix més d’una aplicació per gerstionar les contrassenyes, per exemple: https://lastpass.com/

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.