Dilluns, 18/7/2016
848 lectures

Quin estiu, mare meva!

Estàvem acostumats que, quan arribava l’estiu, el ritme de totes les coses baixava, la gent agafava vacances, les botigues penjaven uns rètols que indicaven els dies que tindrien tancat, la gent es llevava més tard, els diaris eren més prims, els polítics es feien la foto en calça curta, o fent esport, i al país no passava gran cosa. Si tenies un tema pendent (un tràmit, unes obres, una comanda...), l’agost era un mes perdut i el juliol, en bona mesura, també. És el famós tedi estival, que acabava a començaments de setembre quan tot començava a rutllar exactament des del mateix punt on l’havíem deixat abans de les vacances.

Però, noi, aquest any no es pot dir que l’estiu serà igual que els altres. Aquest estiu –em diu el nas– serà transcendental.

Tenim, a Catalunya, el panorama una mica embolicat. La moció de confiança del president Puigdemont, al setembre. Dels divuit mesos ja n’han passat sis. En queden dotze. Els primers passos de la nova Convergència s’han de veure. L’activació de l’11 de setembre (on hem d’anar aquest any? i de quin color?). El Procés que es repensa i vacil·la a l’hora de decidir quin camí prendre. La CUP que... bé, és igual.

Tenim a Espanya un resultat d’unes segones eleccions endimoniadament complicat de gestionar i unes forces polítiques antagòniques i incapaces de fer-se càrrec de la situació. No veig impossibles unes terceres eleccions o, si no n’hi ha, haurà sigut després de contemplar un suïcidi polític (o un assassinat) del vell PSOE, cerimònia propiciada per personatges com Felipe Gonzalez o Alfonso Guerra, que no se sap de quina banda estan. Veurem un final de Ciudadanos semblant al d’UPyD? Ho veig probable i desitjable. I els de Podemos hauran d’aclarir-se i aprendre que el món de veritat no és el de les xarxes socials.

Tenim una Europa tocada per la crisi del brèxit i per les seves pròpies incapacitats a l’hora de gestionar temes com la immigració, el repartiment de l’austeritat, la unió política, etc. A més a més hi ha creixents amenaces reals de terroristes/jihadistes que han atacat diverses ciutats europees i que tot fa pensar que hi tornaran. La vella Europa s’ha d’enfrontar amb els populismes emergents que, històricament, li han fet mal quan han crescut massa. A l’altre extrem del cor d’Europa tenim el conflicte d’Ucraïna, que no està resolt, la sacsejada de Turquia, amb un cop d’estat avortat i una neteja massa ràpida i inquietant, continua la guerra de Síria o el tema palestí. I Rússia que sempre és una font d’inquietuds.

Tenim eleccions a Amèrica i aquest estiu serà clau per veure si guanya punts la Hillary Clinton o el Donald Trump. Mala cosa, aquest darrer individu. Al continent americà caldrà veure com gestiona el Brasil els Jocs Olímpics i la seva situació interna després dels Jocs, que sempre és un moment delicat. Hi ha una Veneçuela que ha petar per una banda o altra.

Tenim per davant un estiu per no desconnectar, per estar atents a veure com es resolen (o no es resolen) algunes de les qüestions que plantejava. Un estiu que pot marcar el perfil o el to de la propera dècada, a Catalunya, a Espanya i al món. El futur es decideix ara.

Però mentre passa tot això, tenim els joves de tot el món, els hereus del nostre futur, ocupadíssims amb el mòbil caçant Pokemons. Deixem-nos de bajanades: el primer és el primer!

1 Comentaris

M

Martí

Jorba

24 de juliol 2016.17:56h

Respondre

No si esque aquells no haguessin llençat els ous a la rectoria tot això no passaria...

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.