Dijous, 22/5/2014
573 lectures

Raimon

El jurat del Premi d’Honor de les lletres catalanes aquest any ha atorgat el guardó a Raimon, el cantant i poeta de Xàtiva, però que viu des de fa molts anys a Barcelona. És conegut el valor simbòlic i el reconeixement que suposa aquest premi i no crec que ningú dubti que se’l mereix.

Aquests darrers dies, entrevistat arran del premi i dels concerts antològics que va fer al Palau, Raimon va dir a Catalunya Ràdio unes paraules que han aixecat polseguera i que van ocasionar que una colla d’il·luminats i de talibans de l’independentisme (que, lamentablement també n’hi ha, i no fan cap bé a la causa) comencessin a estripar-se les vestidures, a fer esgarips d’odi i d’ira i a utilitzar tots els mitjans per lapidar el pobre Raimon per infidel. És tan fàcil, com canta ell mateix, agafar la pedra i amagar la mà!

El millor és escoltar l’entrevista. La posició de Raimon em sembla intel·lectualment molt honesta i respectable, només faltaria. Concretament, ell diu que no és independentista, perquè ho ha pensat i no veu clar si aquesta opció és convenient des d’una òptica de Països Catalans. Ell té por que una eventual independència del Principat podria generar una reacció contrària i una animadversió de la resta de territoris catalanoparlants que, de fet, ja hi és. Em sembla una opinió a tenir en compte i cal entendre els dubtes que aquesta qüestió li planteja, perquè ell és una persona que ha nascut i exerceix de valencià i que ha tingut el mestratge de Joan Fuster i sap el pa que s’hi dóna per aquelles terres en qüestions d’identitat, de cultura i de llengua. Ell, això sí, demana que es consulti el poble i, com a bon demòcrata, acceptarà el resultat.

En qualsevol cas, és bo debatre tots els punts de vista i parlar-ne amb serenitat. I el Raimon, com ha fet tota la vida, ha estat valent i ho ha plantejat públicament. Jo penso que tindria arguments per poder-lo convèncer de les meves raons i podríem discutir les seves. Però no podem estar desqualificant de manera automàtica aquells que no pensin el mateix que nosaltres i fer-nos-hi mala sang. Això és un error i un símpoma de debilitat. Això és el que NO s’ha de fer. És un comportament feixista, equivalent a agafar un xerrac i anar a descarregar la impotència malaltissa contra un pobre pi que tenia tres branques.

Per sort el país és gran i generós i els atacs a la persona de Raimon per dir el que va dir van ser una anècdota. L’important és que va omplir els concerts al Palau, que és un artista admirat i que es fa estimar. I que l’estimem.

Per altra banda, del Loquillo em fa molta mandra parlar-ne.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.