Dijous, 14/5/2015
2307 lectures

Rigau, Wert ho ha fet millor!

No ha passat encara un mes dels fets lamentables, desconcertants i tràgics de l’Institut Joan Fuster del barri de la Sagrera de Barcelona. Em sembla evident que no s’ha explicat tot el que va passar, ni les raons profundes que van portar un nano de 13 anys a fer la salvatjada que va fer, més enllà de la irrupció d’un brot psicòtic imprevisible i sobtat. Aquesta és l’explicació oficial, que té molts elements discutibles i que presenta molts punts febles, però que serveix, això sí, per tirar terra sobre l’assumpte, tranquil·litzar la societat, situar la carnisseria d’aquell nano com una cosa excepcional i qui dia passa any empeny.

Transcorregut gairebé un mes de l’assassinat del professor Abel Martínez Oliva mentre estava fent classe de Ciències socials amb els alumnes de 1r d’ESO, per la tràgica fatalitat que es va anar a creuar amb l’agressor que estava fora de control, no puc acceptar ni compartir la postura del Departament d’Ensenyament, en la gestió d’aquest cas. No entenc per què li costa tant a la Consellera i al propi govern reconèixer el paper del professor mort, divulgar el valor del seu sacrifici, posar en valor la seva conducta, protegint els nens de la seva classe, rescabalant d’alguna manera la seva memòria, posant l’accent en la gravetat de la mort d’un docent en el seu lloc de treball, l’exemple de professionalitat del professor substitut que ha d’anar canviant de lloc de treball de manera sistemàtica i per molts anys. El respecte per la figura dels mestres de què tant parlen, en aquest cas s’ha vist totalment menystingut.

No. Sembla que se l’amagui. Se’n parla poc. Fins i tot ha semblat en algun moment com si el professor Abel Martínez Oliva fos culpable d’haver-se trobat en aquell lloc fatídic en aquell moment maleït. Si no hagués estat allà, no hauria mort, no hauria passat res, no s'hauria produït la notícia escruixidora als diaris, no ens hauríem de qüestionar tantes coses. No els és un tema còmode i, per treure’l del focus de l’actualitat, s’escuden en el fet que l’agressor és menor i que no se’l pot fer culpable de res i a la víctima innocent se l’ha fet tornar invisible. El cas és que no se’n parli.

Doncs bé. El ministre Wert ens ha donat una lliço. I se li ha de reconèixer el mèrit, l’encert, la rapidesa i l’oportunitat de fer-ho i ens ha deixat amb un pam de nas i amb una posició molt incòmoda. Ens hauria de caure la cara de vergonya, com a país que volem ser majors d’edat, de no haver estat capaços de tenir un gest com el que ha tingut el Ministerio de Educación i el Gobierno de España el passat divendres 8 de maig. Reprodueixo la nota de premsa del Consejo de Ministros:

El Consejo de Ministros, a propuesta del ministro de Educación, Cultura y Deporte, José Ignacio Wert, ha aprobado un Real Decreto por el que se concede, a título póstumo, la Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio a Don Abel Martínez Oliva por cumplir con su deber como profesor, protegiendo a sus alumnos y compañeros profesores en el IES Joan Fuster de Barcelona.

 

Altres articles de Jaume Farrés

2 Comentaris

A

Antoni

Igualada

14 de maig 2015.16:12h

Respondre

Sr Farrés, per molta gran Cruz de la Orden de Alfonso X el Sabio, el cert és que la família ja no podrà tornar a veure a aquest dissortat professor. No crec que perquè aquesta família tingui un... Llegir més diploma emmarcat a casa per plorar-lo, vulgui dir que el Sr Wert ho ha fet millor. En aquest sentit, per bé o per malament, al meu entendre, ho han fet igual. L’important, és que d’aquest lamentable fet en traguem conclusions. Com pot ser que el pobre nen (perquè la desgràcia grossa és pel professor i els seus, però també pel nen que s’ha destrossat la vida), tingués accés a tants artefactes a casa, i què ha fallat i per tant com podem millorar de cara al futur, perquè unes actituds tant recargolades no han pogut ser detectades abans pels primers responsables que són els pares, i després pel sistema educatiu.

M

Maria

14 de maig 2015.10:54h

Respondre

No puc estar-hi més d’acord, gràcies per parlar-ne!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.