Dijous, 13/11/2014
1012 lectures

SI TENG CUYONG!!

Arriba un moment important de la “Cumbre del PP contra la corrupción”. Ara ha de parlar el president. Què dirà José Antonio Monago? Amb quin to parlarà als assistents? Quin missatge donarà al país? Sabrà mantenir el tipus, després que aquells “trencacames malparits” hagin escampat a la premsa que ell havia viatjat més de trenta-quatre vegades a les Canàries a càrrec del pressupost públic? Hi ha nervis a l’auditori, perquè el moment és important. Els focus, les càmeres i les mirades es dirigeixen a ell. El president camina segur cap a l’estrada. Ell, al capdavall, viatjava per amor, a les Canàries. És un mascle extremeny. Qui pot censurar aquesta conducta? I no havia fet cap cosa rara: ell havia estat senador i, com tots els altres senadors, tenia el privilegi de viatjar per totes les Espanyes (insulars i peninsulars) tantes vegades com vulgui, sense haver de donar explicacions. Viatjar per feina, per gestions, per una dona..., com tots els altres. Ara li han d’anar a buscar les pessigolles?

Monago és valent. És un mascle alfa. Testosterona concentrada. Els companys del partit ho saben i el coneixen. Valor segur. El dia abans havia assegurat a la premsa que ell no havia fet cap irregularitat i que no s’havia de justificar de res. És un home net, un ciutadà exemplar. Qui l’acusa és un desgraciat. Lluitarà amb ungles i dents per defensar el seu honor.

El president extremeny pren la paraula. És dissabte 8 de novembre i l’auditori està neguitós. L’escolta la plana major del PP: el president Rajoy, els barons del partit, els presidents autonòmics, l’aristocràcia del partit, gent amb uns cognoms llarguíssims i rancis, el poder.

Monago parla. Diu davant de tots ells que tornarà tots els diners dels seus viatges a les Canàries. En aquell moment, tothom es posa dret i arrenca un fabulós aplaudiment al president Monago. El Partido Popular en ple ret homentage públic, amb llàgrimes als ulls, abraçades i aplaudiments fervorosos, a l’home que ha viatjat a Canàries, pagant nosaltres i que després de negar-ho ahir, avui ho reconeix implícitament quan diu que tornarà els diners. “Hasta el último céntimo”. Pell de gallina. La televisió ho retransmet. És un moment entendridor. La “Cumbre del PP contra la corrupción” ha donat grans resultats i el partit i el país han agafat un nou rumb.

Senyor fiscal. L’endemà de tot això jo era voluntari del 9N. Sàpiga que vaig ser tot el dia a l’Institut de Calaf, com a responsable del local, i que també hi havia altres persones que feien com jo de manera voluntària. Sàpiga, senyoria, que durant tot el dia van venir lliurement a votar gairebé 1600 persones i hi havia urnes de cartró i paperetes i es feien fotos i estaven contents. Una autèntica barbaritat, ja s’ho pot imaginar. Un despropòsit. Un delicte, senyor fiscal, ja ho sé. No es pot votar, si no et donen permís. És clar que no... ja me’n faig el càrrec. Entenc que iniciï diligències, només faltaria...

No sé on aniríem a parar, oi? senyor fiscal, si les persones poguessin anar a votar lliurement i el senyor Monago no pogués anar sovint a les Canàries a buidar els baixos

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.