Dijous, 20/2/2014
630 lectures

Tirem-nos de cap al riu

Quan jo era petit –i ja comença a fer molts anys, d’això– la riera, així en dèiem del riu Anoia, era un canal d’aigua infecta, pudenta i de molts colors que transcorria per la banda sud de la ciutat, amagada, encaixonada, morta, entre la muntanyeta del Pi i els horts del barri de les adoberies. Hi anàvem a jugar i no sabíem mai de quin color ens la trobaríem aquell dia. Això passava en una època gris, sense cap consciència ecològica ni social.

El mateix que passava amb l’Anoia a Igualada va passar a tantes i tantes ciutats que tenien un riu on anaven a parar de manera directa tots els abocaments de la ciutat. La Trinca va fer una cèlebre paròdia del vals del Danubi blau referint-se als colors i la contaminació dels rius de Catalunya.

Afortunadament, el sentit comú, la pressió de la societat i la conscienciació mediambiental i les possibles conseqüències sanitàries d’aquell desastre, van aturar la degradació dels nostres rius i a fer polítiques de protecció d’aquells espais. La natura ha fet la resta. Hem recuperat els rius de Catalunya, i l’Anoia n’és un cas ben exemplar. Si el riu era un àmbit lleig i fastigós, sense vida, ara ha recobrat un valor paisagístic, lúdic, esportiu, educatiu i social, s’han arreglat els camins i s’han ordenat els horts, s’han obert corredors, s’han bastit ponts i guals per passar d’una banda a l’altra, hi ha rescloses i espais fluvials amb tota mena de fauna i flora de ribera.

Llegeixo al diari que l’Agència Catalana de l’Aigua i la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena han signat recentment un conveni per al manteniment i conservació de 7,6 quilòmetres de la llera del riu Anoia al seu pas pels municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i la Pobla de Claramunt.

Em sembla molt bé, però demanaria que no es circumscrivís al pas del riu pels municipis esmentats, s’ampliés el projecte i es donés continuïtat a aquest camí fluvial, que deu ser l’única cosa que ens articula com a comarca. No ha de ser tan complicat ni car, donar continuïtat a aquest camí o passeig fluvial, riu amunt, més enllà de la Roixela, fins arribar al pont de Can Mateu, a la Sala, a Jorba i, si es vol, fins a Copons i el Molí de la Roda. I cap al sud, més enllà del Capelló, cap a sota Vallbona i Piera fins arribar al Baix Llobregat.

La majoria dels camins hi són i només faltaria entendre el riu com un tot i la voluntat d’entesa entre els ajuntaments per salvar alguna discontinuïtat, senyalitzar d’alguna manera el recorregut i donar-hi difusió. Avui dia la gent surt a passejar, a córrer, amb la bicicleta, amb la canalla... L’èxit que tenen els recorreguts actualment arreglats demostra que el potencial de futur associat al riu és gran. A l’entorn del riu Anoia tenim tot un patrimoni natural, industrial, moliner, agrícola, religiós, que val la pena posar en valor i rendibilitzar. I no és qüestió de diners, sinó de posar-se d’acord.

Pensem-hi... De vegades ens convé que algú ens ho ensenyi des de fora. Us recomano que mireu el documental sobre el riu Anoia que va ementre el programa Riu avall de TV3. Si voleu fer l’enllaç. http://www.tv3.cat/videos/4884351/ANOIA

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.