Dimarts, 26/4/2016
2876 lectures

El "centralisme igualadí"

En qüestió d’una setmana he llegit referències, en dos espais diferents, a l’anomenat “centralisme igualadí”. La lingüista masquefina Carme Junyent en parla al seu nou llibre Escoles a la frontera i Evarist Sensada n’escrivia un article a L’Enllaç, dijous passat. Aquestes referències m’han fet pensar en dos trets que potser són característics dels igualadins o que veig que des des fora se’ns atribueixen: creure’s capital de comarca en una comarca invertebrada i creure’s capital mundial en un munt de coses sota un eslògan que podríem resumir com a “Som els millors”.

Parlem del primer. Quan conec algú d’un altre municipi de l’Anoia, tinc el costum de preguntar-li com veu Igualada des del seu poble per saber què representem per a la gent de la resta de la comarca. Normalment la resposta és una indiferència que ve a demostrar que, en realitat, no podem acabar de ser la capital de l’Anoia perquè no ens reconeixen com a tal. Crec que aquesta realitat no és culpa dels igualadins, sinó que ve d’arrel, del fet que l’Anoia sigui una comarca que va néixer artificialment com a resultat d’unir tres territoris que funcionen com a tres realitats diferents: l’Alta Anoia (o Alta Segarra), la Conca d’Òdena i l’Anoia Sud. Un nord rural, un centre de serveis i industrial i un sud residencial-dormitori i industrial. L’únic que uneix les tres parts és un riu.

Davant d’aquest panorama, Igualada hauria de ser la capital de comarca que acceptés aquesta realitat i propiciés una solució: dividir la comarca en tres territoris que puguin volar per si sols i coordinar-se entre ells perquè, amb les potencialitats de cada un, tots els anoiencs hi surtin guanyant. Igualada ha de ser la capital que ajudi a fer això. A partir d’aquí, la ciutat ha de concentrar-se a treballar fortament els lligams amb la seva corona natural de la Conca d’Òdena amb Vilanova, Montbui i Òdena com a aliats per crear una gran connurbació al bell mig de Catalunya a l’encreuament entre els eixos viaris gratuïts nord-sud i es-oest. Hem d’anar a la una per reclamar les infraestructures que ens manquen i hem de mirar cap a Barcelona per esdevenir una porta d’entrada a l’àrea metropolitana i beneficiar-nos de tot el que suposa estar a 40 minuts d’una gran ciutat mundial.

Parlem del segon tret característic: l’autoestima dels igualadins. S’ha de reconèixer que els darrers 5 anys, i en part és mèrit del govern, hi ha hagut un creixement de l’autoestima que feia falta, que és bo i que ha fet sorgir iniciatives originals tot seguint aquell esglògan del pregó de la Festa Major del 2011 que deia que “Tot el que som capaços d’imaginar, som capaços d’aconseguir-ho”. Allò va ser una espectacular espurna d’entusiasme que ha donat resultats positius, però crec que ara hem entrat en una nova fase. Retroalimentar-nos amb els missatges que, cinc anys després, continua llançant el govern de la ciutat, ens fa viure en un núvol que al final pot ser perjudicial.

L’autoestima l’hem de tenir en la justa mesura perquè entre l’autoestima i l’autocomplaença hi ha una línia molt fina que és massa fàcil de creuar. Sense tirar-nos pedres a la teulada, hem de ser inconformistes, viatjar per veure altres realitats, sortir dels 8 quilòmetres quadrats per agafar idees i tenir un mapamundi sempre penjat a la paret per saber a quina escala juguem: som els millors d’Europa en el curtit de la pell, els millors d’Europa en simulació en la salut, tindrem un model comercial de “Champions”, la festa de Reis ha de ser Patrimoni de la UNESCO,… i encara tinc gravat el discurs de l’Alcalde de la ciutat a l’entrega dels Premis Neptú d’aquest any on va dir que “Igualada és de les poques ciutats del món que pot dir que té gent que practica esport dels dels 3 anys fins als 87”. Evidentment, hi ha vegades que ens passem de frenada i crec que, en el fons, això ens fa més dèbils.

Al mateix moment que escric això, també dic i reconec que sóc un complet igualadí de soca-rel, m’estimo la ciutat i crec en el seu potencial. Així ho vaig deixar escrit en un article titulat “Autoestima col·lectiva”. Però també veig que amb determinats cofoïsmes no anem enlloc. Estan molt bé per alimentar l’esperit però quan ens posem a planejar aquesta ciutat i a buscar què millorar, ho hem de fer, sempre, des d’un punt de vista crític. Si anem fent créixer aquesta bèstia, al final direm: què més hem de fer, si ja som els millors en tot! I amb aquesta actitud deixarem passar trens que potser hauríem d’agafar.

I pel que fa a la comarca i aquest “centralisme” que se’ns atribueix, entomem el lideratge per endreçar l’Anoia i tractar les tres realitats que hi conviuen. Siguem la capital facilitadora d’aquest canvi de paradigma.

Altres articles de Jordi Cuadras

8 Comentaris

J

Josep Maria

Igualada

2 de maig 2016.17:00h

Respondre

En Jordi sempre lúcid, moltes felicitats per la teva feina.
Temes tots interessants els d.aquest article. Voldria recollir i reflexionar en sis línies un de molt interessant i que comença a ser... Llegir més fins i tot divertit: la pujada en l´autoestima igualadina, producte de diferents elements de reivindicació sobretot en el marc econòmic i cultural ( bàsicament inversions industrials futures i events que ocupen molts caps de setmana a la ciutat). L´autoestima puja al punt de fer efectiva la màxima de ”Som els millors”. Recomano fer una ullada a l´informe publicat el passat mes de març a www.datosmacro.com entorn a les taxes d.atur europees i comparar amb el demolidor 17 % de la nostra estimada ciutat. Autoestima, d´acord, reflexió de com incentivar.la, també.

j

joan

26 d'abril 2016.19:18h

Respondre

“Igualada és de les poques ciutats del món que pot dir que té gent que practica esport des-de els 3 anys fins als 87”

El Castell, cada dia se sembla mes al Lucki Luque, ”el mas rapido de... Llegir més la pradera”, lògicament en el seu cas, rapid de llengua, y molt, molt len de cervell.
( El noi, cada dia se supera, es un crac )

J

JoanR

BCN

26 d'abril 2016.18:18h

Respondre

Com em dia un amic navarrico, igual-da...

À

Àlex

Montbui

26 d'abril 2016.15:29h

Respondre

Bé, sobre la motivació i l’augment de l’autoestima de la ciutat no té res a veure amb l’ajuntament, des del meu punt de vista. En tot cas, el canvi va ser fruit de particulars que en... Llegir més associació van començar a crear coses. Paranoia Accions, La Bastida, el Hot Blues, els Vadefoodies, La Teixidora, Ocisport, Associacions de veïns i molts altres.. Menció especial, per a mi, a La Collonada. Aquí va començar el canvi.

De l’Ajuntament i els ”egos” dels dirigents de les poblacions de la Conca, millor no parlar-ne. Un Fineart que no funciona, poca inversió, atenció i projecció de la nostra estimada Mostra de Teatre Infantil i Juvenil (recordo que aquesta neix també des de la iniciativa privada ara fa molts anys), una Anolia que sembla que d’ençà que la patrocina una cervesa millora, però encara s’ha de confirmar, i molta propaganda de pells i gènere de punt però poques solucions. Res de nou en una ciutat que es mereix dirigents amb més intel·ligència, generositat i capacitat d’avançar-se al futur.

Per tant, mentre governin per interessos partidistes, egoistes i personals, poc es pot fer. Tot i així admiro les teves ganes de millorar la comarca amb un sentit col·lectiu. Però ara com ara, això que vols, és molt ingenu i impossible.

Una abraçada Jordi!

J

Jordi

Igualada

26 d'abril 2016.14:16h

Respondre

Tinc una experiencia molt bona de comparacio entre dues ciutats molt diferents. Una es multicultural amb llengua principal anglesa i l’altra es Igualada, bilingue on tots coneixem d’on venim. He... Llegir més acabat estimant les dues ciutats.

Em recorda tot plegat a la pelicula ”The Truman Show”, on tot passa exactament al moment exacte, on tot te logica i no hi ha massa canvi. Crec que si realment es pensa el que es diu, accpetant les consequencies tots estariem una mica mes feli(c)os dins de la ciutat, felicitat real em refereixo i la historia canviaria. Perque la felicitat real existeix, i pot fer-se mes gran.

Qui pugui, que viatgi, que accepti, que experimenti, que obri portes i comparteixi, que conegui altres llengues, altres cultures, altres ”comunicacions no verbals”, altres pensaments. Aixi, a part de fer-nos mes sabuts, pensarem de manera diferent i putser tot plegat es formaran unes petites arrels per transformar una Igualada mes oberta i en alguns punts, mes permissible :)

A

Anna

Igualada

26 d'abril 2016.12:55h

Respondre

Molt bo Jordi. Llegeixo poc sobre la comara, i tampoc considero que tingui dades objectives per definir com està la ciutat. Però considero que li falta molt, li falta molta obertura a noves... Llegir més oportunitats, i sobretot mirar dades reals. I no passa res si les coses no van bé, però s’ha de fer front a això. I crec que a Igualada, s’estan fent coses i moltes, però ara moltes coses no van bé (atur, comerç, falta de cinema....); societat més integrada.

gràcies

r

ramon

26 d'abril 2016.12:09h

Respondre

Un gran article Jordi.
Igualada, no pot viure de paraules, grandiloqüents, mes filles de la ignorància i el populisme, que de la sensatesa, ni del Slogans repetitius i buits.
No tindran els... Llegir més nostres polítics la culpa de aquesta falta de realisme i el fet de no tocar de peus a terra?
De parrafades no es viu !!!

E

Eduard

Igualada

26 d'abril 2016.08:52h

Respondre

Sí Jordi, i la realitat és més tossuda que els bons propòsits, tal com vau posar de manifests amb algunes dades sobre la COMPETITIVITAT DE L’ANOIA la sessió de DIMARTS DE DIÀLEG ... Llegir més (Es cerra feina a Igualada ?), al fer esment al document COMPETITIVITAT TERRITORIAL, ÍNDEX ADEPG, publicat per l’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt i Baix Penedès (el de 2015 ja va per la 11ª. edició), un informe molt complert i rigorós que avalua i compara entre sí les 41 comarques catalanes, i al qual m’he referit en anteriors ocasions.

Des de que es tenen dades el 2003, la posició de l’Anoia ha sigut una caiguda constant des de la posició 14 a la 25 del ranquing, entre les 41 comarques

Consta de 45 índex o factors, agrupats en varis àmbits de sostenibilitat (social, mediambiental) o de condicions de competitivitat, cada ú d’ells perfectament definit i calculat en base a valors estadístics disponibles.

Una eina imprescindible per conèixer la competitivitat de la comarca basada en dades objectives, i no en opinions o ens bons desitjos, i avaluar l’eficàcia de les mesures adoptades per millorar la competitivitat a través de l’ evolució dels seus resultats al llarg dels anys.


Especialment crida l’atenció de les posicions pel que fa a:

• Innovació, desenvolupament tecnològic (15)
• Disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures (16)
• Qualificació RRHH i recursos per l’educació i la formació (28)
• Sostenibilitat social (37)
• Esperit emprenedor i dinamisme empresarial (38)

Cal tenir ben clars identificats i avaluats els FACTORS LOCALS, els “forts” per potenciar-los i els “febles” per millorar-los.

Un gran repte pels agents i administracions de la comarca, amb l’objectiu de remuntar la situació actual i recuperar posicions perdudes, que serveixin de recolzament a la competitivitat de les empreses i l’atracció de noves inversions i creació d’ocupació.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.