Dimecres, 21/12/2016
1180 lectures

El verd de la Conca

Quan caminem per la ciutat sempre és bo fer-ho situant la vista uns metres enllà per descobrir noves coses i fixar-nos en allò que, potser per quotidià, ens passa per alt. I si fem una d’aquestes mirades, podrem veure la riquesa que tenim pel fet de viure en una conca, la Conca d’Òdena. Quina és aquesta riquesa? Doncs que sempre tenim verd a l’horitzó. El nostre teló de fons és, sempre, un paisatge. Tot recorrent l’avinguda de Barcelona des de l’avinguda Balmes, tot baixant les escales mecàniques del carrer de Sant Magí, tot anant al Rec des de qualsevol dels carrers que hi porten o tot voltant per les Comes, Set Camins, Poble Sec o altres barris de la ciutat, sempre trobarem verd al fons.

Que Igualada sigui una ciutat amb un terreny que forma diverses terrasses ho afavoreix, ja que ens regala petits miradors en molts punts de la trama urbana. Miradors des dels quals veiem que estem rodejats per la Tossa, el Pi, el Puig Aguilera, els Tres Moions, Miramar, les Guixeres o la serra de Rubió. I una mica més al fons, la imponent Montserrat. Això pot provocar dues sensacions: la d’ofec, pel fet de sentir-se envoltat, o la de llibertat. Com que cap d’aquestes “muntanyes” va massa més enllà dels 600 metres d'alçada, aquest verd que ens envolta és llibertat. Cada dia podem recordar que, tot i ser dins d’una ciutat, tenim la naturalesa molt a prop. I això és llibertat. Aixecant la vista podem desconnectar, ni que sigui tres segons, d'allò que ens envolta. I això asserena l'esperit. Quan vaig a una ciutat  al final dels  carrers de la aqual no  es veu res, sóc conscient de la sort que tenim. Feu l’exercici.

Aquest verd que tenim al nostre voltant se suma al fet que aquest color també el trobem instal·lat dins la ciutat on gairebé hi ha un arbre per habitant (Igualada té 35.000 arbres), amb un espai verd a una distància d'entre 150 i 50 metres de casa de cada igualadí i amb 23 metres quadrats d’espai verd o lliure per habitant. Són dades que l’Ajuntament va fer públiques fa dos anys i vénen a mostrar que l'aposta que des de fa anys hi ha pel verd dins la ciutat és fonamental per fer-nos el dia a dia més agradable. A tot això hi podem afegir els projectes de l’Anella Verda o el de la Via Blava pel riu que faran més permeable la connexió ciutat-natura o el del Parc 11 de setembre a l’avinguda de Catalunya que ha de potenciar l’ús cívic d'un gran espai lliure.

El verd que sempre veiem al nostre voltant és un dels senyals d’identitat d’aquest espai comú que es diu Conca d’Òdena. Un senyal que és propi tant d’igualadins, vilanovins, montbuiencs com odenencs, els quatre municipis principals de la Conca. Tot plegat vesteix una identitat que cada vegada hauria d’entendre menys de divisions municipals, ja que si pugem a la Tossa, el Castell de la Pobla o al Puig Aguilera ens adonarem que les divisions desapareixen i que, de fet, vivim en una mateixa gran ciutat. Però bé, aquí ja entraríem en el terreny dels desitjos i de com la política hauria d'entendre la Conca com un tot. Per cert, el verd és el color de l’esperança, oi?

Altres articles de Jordi Cuadras

3 Comentaris

T

Teresa

Igualada

22 de desembre 2016.16:12h

Respondre

Igualada es certament una ciutat envoltada de paisatge , però no sempre tant verd, ja que estem en zona de secà. Si observem l’ interior de la ciutat crec que les afirmacions que es fan són... Llegir més bastant optimistes. Igualada no es caracteritza per ser una ciutat amb parcs i jardins. De fa temps observo i reviindico ,només cal passejar per diferents zones de la ciutat, que molts arbres han estat tallats i no reposats , i que quan es fan reurbanitzacions de places o carrers no es prioritza pas el medi ambient sinó l’asfalt i altres interessos. Espero que hi hagi més sensibilitat cap aquests temes.

J

Josep María

odena

21 de desembre 2016.12:31h

Respondre

Els que tenim la sort, ademés, de viure a Odena encara percibim mes el que diu en Jordi Cuadras. VERD PER TOT ARREU.
I respecte al concepte de la globalitat de serveis i d´altri de tots el... Llegir més municipis de la conca, estic molt d´acord amb l´Eduard nomès els interessos particulars podrán evitar que el futur vagi cap aquí. Alguns alcaldes ho tenen tan clar com nosaltres. Veurem...

E

Eduard

Igualada

21 de desembre 2016.08:35h

Respondre

Sí; Jordi, el VERD és el color de l’esperança, però el NEGRE és el del interessos, que si son inconfesables (els que favoreixen a una minoria), encara son més NEGRES. I el NEGRE anula... Llegir més de socarrel al humil VERD. Malgrat tot, no perdem l’esperança de cercar l’antídot necessari per diluir el NEGRE, per persistent que sigui, ampliant els cercles de la conscienciació.

Si bé totes aquestes consideracions queden en un no res devant de la colpidora noticia, publicada en el Diari de Mallorca, de que un nen de cinc anys es va acostar dimarts al migdia a demanar una mica de menjar a un jardiner, que estaba treballant en un parc: feia més de tres dies que no menjava, convivint amb sa mare estirada al llit (havia mort) i dos germans més, nena i nen, de 10 i 11 anys. Quin mon estem construint ?

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.