Dimarts, 31/1/2012
443 lectures

Tanquen uns... i obren d’altres

Avui em veig obligat a escriure sobre Megaupload. Sí, sí, el lloc Web de descàrregues il·legals que ha estat tancat per l’FBI fa uns dies i que ha sortit a tots els mitjans de comunicació mundials.

Bé, això d’il·legals ho discutirem més endavant. De moment em voldria centrar en el coneixement que les persones 'del carrer' tenien sobre aquest lloc. En una ràpida i improvisada estadística que m’he auto-confeccionat, us diré que només un petit percentatge dels enquestats coneixia, prèviament a les notícies, el nom i el servei ofert per aquest lloc d’Internet. De fet, només les persones vinculades a la tecnologia i alguns 'freaks' –llegeixis fenòmens– de la xarxa en tenien coneixement. Quasi cap d’ells n’era usuari -declarat-, i per la seva desgràcia, alguns dels que ho eren el feien servir amb finalitats legals.

Pensant en l’estadística, potser que rebobini una mica i us expliqui el concepte bàsic del funcionament dels llocs com aquest. Que de fet, n’hi ha un munt.

La idea fonamental és oferir als usuaris un lloc on poder penjar els seus arxius i que aquests puguin ser accessibles per la comunitat. En un primer moment, això és molt útil per aquelles persones que necessiten enviar, per exemple, arxius de molt pes a un grup d’usuaris determinat. Imaginem un dissenyador gràfic o una persona que munta vídeos comercials. Un lloc com aquest és molt útil perquè les vies tradicionals com el correu electrònic es queden curtes (quan a capacitat) per acomplir amb aquests objectius d’espai i de velocitat.

En aquest punt, els interessats carreguen o pugen els seus arxius (fan upload, tècnicament) a aquests servidors i, els usuaris / client, se’ls descarreguen (fan download). Normalment aquests tipus de servidors ofereixen un ample de banda (velocitat) i una capacitat d’emmagatzemament molt gran i, per això, es fan atractius.

Fins aquí tot molt bé. Aquests proveïdors cobren una mòdica quantitat per oferir aquest servei i... llestos.

El problema és la picaresca. Aquests servidors, a banda d’oferir aquest servei més que legal, també són i han estat un bon refugi pels pirates informàtics. De fet, la immensa majoria d’aplicacions informàtiques il·legals que volten provenen de llocs com aquests. I no cal dir recopilatoris musicals, pel·lícules que encara no han estat estrenades, series de televisió... En fi, un enorme repertori que fa que les companyies fabricants es posin les mans al cap... I no sense raó, ja que molta gent deixa de comprar els seus productes si tenen forma d’accedir-hi... diguem-ne pel mercat negre.

Jo tampoc em fixo massa en els números que diuen aquestes empreses, doncs és obvi que hi ha moltes persones que es descarreguen aplicacions informàtiques, música i pel·lícules que ho fan més per 'compulsivitat' que no pas per necessitat, per tant, els números derivats del número de descàrregues mai es poden traduir a valors econòmics deixats d’ingressar...

És ben clar, però, que la cosa ha d’arribar d’una vegada a la seva fi. Jo reconec que alguna cosa o altra tinc pirata (qui no, que tiri la primera pedra), però si hi penseu us adonareu que aquest mercat té un límit on ja no serà sostenible i, clar, si cau... d’on es podran piratejar continguts que ningú crearà?

Al món virtual van apareixent temptatives de normalitzar i legalitzar tot això, en una carrera frenètica contra-rellotge per veure qui s’emporta l’estàndard i el pastís. Mentre, pel camí, els comerços de tota la vida (vídeo-clubs, botigues de música i llibreries) comencen a tremolar pensant per on els hi cauran els pals. I en aquests casos, les alternatives no són massa clares ni els donen massa esperança.

Megaupload ha estat el primer de molts tancaments que anirem veient. El que em preocupa, però, és què passarà amb d’altres serveis més legals que, en definitiva, ofereixen exactament el mateix.

Per exemple, la moda actual de treballar al núvol (cloud computing), fa que disposem també d’un espai de magatzem en un ordinador extern i que posem el seu contingut al servei de tercers. Apple amb el seu Icloud, o altres solucions com Dropbox o SkyDrive ofereixen solucions tipus Megaupload. I si proveu de penjar-hi contingut “pirata”, veureu que podreu. I... si us el veten... on són els valors de privacitat de dades? En fi, és una mica enrevessat tot plegat!

Una de les solucions que més m’agrada a mi és la democratització dels continguts, a preus molt baixos. Per exemple, els usuaris d’Apple disposen de la botiga d’aplicacions Appstore (i els d’Android el Android Market, és clar), des d’on poden comprar aplicacions totalment legals per una mitjana màxima d’un euro. Si, i també cançons totalment legals al mateix preu. Molta gent, i jo el primer, pensem... vaja, per un euro... i comprem.

Amb les pel·lícules em passa igual. Vaig tenir la sort que em regalessin una vídeo consola fa dos nadals. No és que jugui massa (només quan puc), però vaig pensar: em servirà de reproductor blu-ray i per jugar algun dia o altre... Però res més lluny de la realitat. Ara és un dels aparells més útils per a mi. A banda de poder-se convertir en un servidor de fotografies, música i vídeos personals per a tots els altres aparells de la casa, és un vídeo-club particular en línia. Si, porta incorporada una aplicació de vídeo club des d’on puc comprar i descarregar pel·lícules i visionar-les des del sofà, sense moure’m de casa per res, i en alta definició. Fantàstic. I les pel·lícules, les últimes del mercat. A més, no haig de fer cues, ni encarregar-les perquè estan totes llogades ni res de res. No només és l’avantatge de poder veure un contingut quan tu el vols, doncs... és fer-ho amb el màxim d’avantatges.

El preu d’aquest servei va en funció de la novetat del contingut, però s’assembla molt als preus dels vídeo-clubs ordinaris. Per això, no m’importa comprar-hi. També, gràcies a aquest meravellós aparell, veig vídeos musicals, demostracions de nous jocs (que fins i tot puc comprar), etcètera...

Aquest any, precisament, entrem a l’era de la televisió i vídeo sota demanda, on presenciarem una cruenta guerra entre els grans. A USA va obrir la veda una empresa anomenada Netflix, que ja ha arribat a Europa, i al nostre país ja n’hi ha unes quantes que l’esperen... per plantar-li cara.

Penso que, en aquest cas, el més beneficiat d’aquesta batalla en serà l’usuari...No em d’estar tristos per la desaparició de la pirateria. Equivocadament, associem pirata informàtic amb Robin Hood i d’aquests n’hi ha, però en són ben pocs. Assentem-nos doncs, còmodament, al nostre sofà i gaudim una mica de tota aquesta mega-oferta que és a punt de caure, gràcies al tancament d’unes empreses i al naixement d’altres...

L’últim apunt, però: el cap de setmana que va tancar Megaupload, es van disparar els ingressos de les sales dels cinemes. Pot ser un bon moment per les empreses de descàrrega de vídeo legal? Tindrà accions de Netflix en Kim Schmitz, el propietari de Megaupload?

Altres articles de Manel López i Seuba

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.