Dimecres, 17/5/2017
1241 lectures

La veritat d'en jordi Cruz

Ja sabeu que en aquesta secció procuro fer articles d’opinió personal sobre el món de la tecnologia, bàsicament. Sí, és cert, algun cop no m’he pogut aguantar d’escriure sobre altres temes que no hi tenen gaire a veure, però això no ha passat massa vegades. Aquesta serà una d’elles encara que, qui sap, potser al final trobo algun vincle agafat amb pinces que justifiqui l’aparició d’aquest escrit aquí.

Vull parlar de les revelacions d’en Jordi Cruz sobre els becaris que té a l’ÀBAC i la polèmica que tot plegat ha aixecat als mitjans de comunicació aquests últims dies. La cosa ha arribat a tal extrem que el sindicat CSC l’ha denunciat davant la inspecció de treball. Perquè els seus becaris no cobren res per la “feina” que fan.

Increïble.

Professionalment em dedico a la formació i estic a cavall entre aquest món i el de la hostaleria. És per això que em sento al·ludit directament per tots aquests esdeveniments, que francament m’indignen, i que han provocat aquestes quatre ratlles sobre el tema.

Estem en un país que afirma que la col·laboració empresa / universitat o, generalitzant, empresa / centre de formació és vital per a l’evolució de la societat i per a l’aprenentatge de les noves generacions. Aquest missatge el sentim de part no només del món polític, també de l’empresarial i del sindical. I diu que la solució a tots els problemes de l’educació i el treball passa per projectes que combinin la formació amb l’empresa. Un bon exemple n’és la Formació Professional Dual. Fins aquí, crec que tothom hi està d’acord, cosa complicada d’aconseguir en molts d’altres temes.

Certament, al món de la formació ho hem notat. Cada cop hi ha més empreses conscienciades que volen col·laborar i et truquen preguntant si oferim el servei de treballadors en pràctiques. Us ben asseguro que fa uns anys això era una tasca més que complicada però ara, semblava, que el camí s’hagués aplanat.

De models de contractació en pràctiques ni ha diversos. Alguns són remunerats i d’altres no, depèn de varis factors. Tots ells tenen motivacions diferents, però es poden resumir en dues: donar experiència professional a l’alumne en un entorn de producció real i aconseguir les hores de pràctica obligatòria que et poden conduir a la obtenció d’un certificat reglat.

En un punt on la societat semblava entendre el missatge i, fins i tot, podríem dir que aquesta modalitat (pràctiques /becaris / contractació per formació) ha facilitat la contractació de les persones o, com a mínim, l’enriquiment del seu currículum, va i... esclata la polèmica.

Amb el missatge que s’emporta el lector d’aquest tipus de notícies el que s’aconsegueix realment és fer passes de gegant, però enrere, amb el que s’havia aconseguit fins ara.

Usar personal en pràctiques és, en la gran majoria dels casos, un greu problema. És un destorb i una distracció pel normal funcionament de l’empresa. Té l’atractiu que, potser, de les persones que et venen pots fixar-te en quines disposen de competències compatibles amb la teva empresa, per a una futura contractació. Però no oblidem que el personal en pràctiques necessita formar-se a l’empresa. I moltes vegades aquesta dedicació és la que fa que una empresa et digui que no vol aquest tipus de perfils: l’haver-s’hi de dedicar. És ben clar que el treball en pràctiques és un intercanvi de favors: l’empresa ofereix formació del sector al candidat i aquest treballa (gratis o gairebé) a l’empresa de destí.

Així de senzill.

En el cas d’en Jordi Cruz, igual que en el de tantes i tantes empreses, els becaris treballen sobre el producte real i final que es donarà als clients. I és clar. O potser han de fer plats per aprendre i tirar-los a les escombraries? El tocar material real amb la pressió que això significa, pensant en el client que espera el producte i supervisats per professionals no és una broma. És un aprenentatge. És una gran escola.

Que si veig bé que no cobrin? I tant!. Pagar és el que haurien de fer. No per fer pràctiques en general, però sí si es fan en llocs emblemàtics i desitjats com és el cas de l’ABAC. O us penseu que no hi ha bufetades per entrar en pràctiques a l‘ÀBAC, al Celler de Can Roca, o al Bulli en el seu moment? Posar en el teu currículum que has fet un “stage” en un d’aquests establiments t’obre moltes portes, sens dubte. I pot potenciar molt la teva carrera professional.

Les pràctiques a empresa, els becaris, la formació professional dual... són activitats que no podem deixar escapar. La potenciació dels oficis, la figura dels aprenents, els mentors, l’experiència al costat dels professionals... no tenen preu. I l’administració té, i aplica, mecanismes de control que fiscalitzen les empreses que contracten personal en pràctiques per evitar situacions abusives que, segurament, també hi són.

Si us plau, deixeu de trepitjar les coses que funcionen. Informeu-vos primer i parlem-ne després. El món de l’educació necessita el món de l’empresa.

I a l’inrevés, també.

5 Comentaris

S

Sandra

Igualada

20 de maig 2017.10:38h

Respondre

Manel, no estic d’acord al 100% amb la teva opinió. Pels meus estudis he hagut de fer pràctiques a 4 empreses diferents, i realment m’he trobat en 4 situacions diverses. En alguna era com una... Llegir més treballadora més, en alguna altra no m’han dedicat més d’un dia a formar-me, en altre han estat tutoritzat les meves pràctiques com cal i en la quarta em van deixar sola a l’empresa perque anés aprenent. I no, no penso que haguem de pagar per aprendre, encara que de fet ho fem. Quan ens matriculem en els cursos, escoles o universitats les pràctiques formen part de les matèries per les que paguem matrícula. No tothom està preparat per ser bon tutor de pràctiques ni tothom està preparat per ser bon alumne.

j

jordi

Igualada

19 de maig 2017.14:32h

Respondre

T’equivoques noi.
Parteixes de la premisa que els becaris són un destorb, i si aquest fós el cas, podria estar d’acord amb tu.
Però no generalitzem. El Jordi Cruz mateix ha dit que aquesta... Llegir més no es la situació, que sense ells no podria fer la seva feina, o el restaurant no seria rendible. Per tant, resulta que els seus becaris no només són PRODUCTIUS sinó que a més són necessaris.
Per posar un altre exemple, al lloc on treballo jo, fins i tot si un nen de 16 anys que ve a fer unes pràctiques a l’estiu (3 setmanes on no hi ha temps d’aprendre res) s’emporta més de 1000 dòlars a casa, que almenys li permeten pagar l’allotjament i una vida mitjanament digna.

j

jordi

capellades

18 de maig 2017.15:57h

Respondre

L’acció del sindicat Intersindical-CSC ha sevit per aixecar catifes i posar sobre la taula la precarietat en la que es treballa a l’hosteleria i en d’altres gremis que amb l’excusa de les... Llegir més pràctiques acaben fent la mateixa feina cobrant molt menys o en alguns casos, fins i tot sense cobrar.
No donarem les gràcies per treballar.

J

Josep María

odena

17 de maig 2017.13:55h

Respondre

Totalment d´acord. Es gratificant que persones amb coneixement de causa expliquin com son realment les coses i defensin el que es de sentit comú per el que no hi entenem.Ja es hora!

V

Valentina

Maians

17 de maig 2017.07:22h

Respondre

Llegint els comentaris dels últims dies, ja em pensava que era jo sola que pensava diferent. Estic d’acord al 100% amb l’article. Felicitats per explicar-ho tant bé.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.