Dijous, 13/3/2014
1584 lectures

“Cuerdas”, el curt viral no desitjat

Emotiu, sensible i guanyador d’un Goya, el curtmetratge d’animació “Cuerdas” de Pedro Solís és tota una obra mestra.

Milers de persones l’han vist i compartit a Facebook, Twitter o Whatsapp, però ara és difícil trobar-lo a les Xarxes. “Cuerdas” ha viscut un fet molt inusual a Internet: és un dels primers vídeos virals no desitjats de Youtube.

Tot per culpa d’un grapat de violadors de vídeos, que sense el permís dels creadors, van decidir penjar el curt a Youtube. Les visites van disparar-se ben aviat i els creadors es van veure obligats a denunciar totes les còpies pirates i suplicar que ningú més el compartís.

La raó, ben senzilla: l’equip ha presentat el curt en diferents festivals d’animació, i si volen optar als premis, el vídeo no pot estar penjat a Internet.

El curt és fantàstic, t’arriba al cor i t’emociona. Si el posem a Internet és una peça molt viral, que enganxa a la primera i que tothom vol compartir. Però, a vegades, se’ns oblida que no podem compartir-ho tot. Que la cultura no sempre pot ser gratuïta a Internet.

M’agrada compartir tots aquells elements que han estat penjats a Internet per compartir-se (com aquesta o qualsevol de les meves entrades). Però com a usuaris no podem compartir allò que els seus creadors no permeten compartir. Si tots ho féssim, ningú crearia res. Quin benefici en traurien de totes les visualitzacions fraudulentes?

Recordeu la cançó “Jenifer”, d’Els Catarres? O el “Gagnam Style”, del coreà PSY? Han estat dues de les cançons més compartides dels últims anys. Som molts els que la vàrem enviar per Twitter o Facebook. Però ningú s’ha queixat, ningú s’ha querellat. Van ser ells qui van decidir fer-les públiques, obertes a tothom.

És per això que m’encanten, per exemple, serveis com Spotify (però detesto Grooveshark, on els usuaris poden penjar tots els MP3 que vulguin). És per això que m’agrada més Netflix, WakiTV o Yomvi, abans que PelisYonkis.

Hi ha moltes maneres de fer cultura a Internet i de fer cultura rendible a Internet, encara que sigui gratuïta pels consumidors. I hem de reclamar-ho als productors, perquè hi apostin i s’adaptin a Internet. Però no és una decisió que puguem prendre nosaltres, unilateralment. És una decisió que han de prendre els creadors. Si ells no ho pengen el curt a Youtube, nosaltres no ho podem fer.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.