M'he atabalat .Fa estona que rumio un bon menú per convidar la colla; la data s'ho mereix: encetem una nova primavera (metafòricament parlant). I en aquest país tot ho celebrem amb una bona taula .

He pensat opcions diferents, però res s'adapta a la idiosincràsia de cadascú. Allò que agrada a l'un, embafa l'altre; a més, ja tenim una certa edat i cal ser conscient d' allò que més ens convé.

Com sabent de debilitats i subtileses,de mancances i de desitjos puc arribar a una solució ?

Cal un àpat per a tots, una sola "carta". No em vull mantenir en el pica-pica perquè no som uns tastaolletes que vulguem acabar omplint el pap de tot i de res. Ara és un moment d'absoluts.

Caldrà continuar rumiant tot i que el temps ens atrapa..

Diuen que vivim una època d'individualismes i extravagàncies, de decadents sortides de to i de poques mirades més enllà de la punta de les nostres sabates Mai res és a gust de tots.

I així tenim el país, i la ciutat, i la barriada. A tothom li manca o li sobra. Quan no funciona l'enllumenat, qui sap qui notificarà l'avaria. Si neva, algú altre tindrà una pala i netejarà la vorera. I el reciclatge, vaja! I...

Quan hom fa un bon estirabot ja apareixerà qui li traurà les castanyes del foc

Ara, si els de més enllà ens fan la guitza, cal posar-hi fil a l'agulla i estalviar-nos els protocols.

Tenim un Sant Jordi al santoral capaç de matar el drac i enamorar la dama !

Tenim la força d’una història i d’una llengua ...i el cor de tots bategant per una terra.

Seurem a taula i caldrà deixar el plat ben net per a una nova etapa .