TORNAR
PUBLICITAT

I després de la universitat, què?

5 anoiencs que acaben d’acabar la carrera expliquen què faran a partir d’ara

societat
Divendres, 2 setembre 2011. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
El setembre és el mes real dels bons propòsits, per alguns comença el curs, per a d’altres s’acaben les vacances però pels estudiants que acaben els estudis és un mes per a prendre decisions i canviar de vida. La situació actual fa complicada la inserció laboral als joves estudiants, per això molts busquen alternatives com fer pràctiques, seguir estudiant o marxar fora. L’Alba Felip, la Maria Guixà, la Marta Amat, l’Enric Cuadras i la Diana Biosca expliquen què pensen fer a partir d’aquest setembre.

Diana Biosca

Alba Felip

Enric Cuadras

Marta Amat

Acabar una carrera significa un punt d’inflexió en la vida dels joves, l’estiu és mes de descansar però arribats el setembre cal començar a pensar com plantejar-se els propers mesos o anys. 5 joves anoiencs que acaben de finalitzar diferents estudis veuen el futur amb certa esperança malgrat ser conscients del mal moment en què els ha tocat sortir al mercat laboral.

Aprofitar les pràctiques.

Marta Amat, estudiant de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra ens contesta, contenta, que acaba de signar un contracte per treballar en el departament de comptes d’una agència de publicitat: ‘Vaig estar fent-hi les pràctiques obligatòries durant el darrer any de carrera i se m’han quedat’. Amat aprecia l’oportunitat que li han donat tot i que matisa; ‘faig més hores que un rellotge’.Segons la publicitària és important tenir paciència: ‘molta gent acaba la carrera i ja vol fer grans campanyes’.

Un cas semblant és el de Maria Guixà, una jove de Castellolí que durant el darrer curs d’ADE,que va fer a l’autònoma, es va buscar una feina com a becària en una empresa que ofereix serveis d’idiomes: ‘Després de passar-me molt temps amb un sou de becària, ara m’han agafat en plantilla’, explica Guixà, que assegura que les pràctiques han estat una verdadera escola.

Començar a buscar feina

Per molts joves recent llicenciats, el setembre és el mes de començar a buscar feina, joves com la Diana Biosca que acaba d’acabar Turisme i està buscant feina: ‘Tinc ganes de treballar en alguna cosa relacionada amb els meus estudis, ara la qüestió és anar provant coses i decantar-me per allò que m’agradi’.

Marxar fora

Vist l’alt nivell d’atur juvenil que hi ha al nostre país, molts joves decideixen marxar a buscar feina o treballar fora. L’Enric Cuadras va marxar a Anglaterra un any abans d’acabar els estudis d’Enginyeria Auronàutica per cursar-hi el darrer curs i ha acabat trobant feina allà: ‘els contactes de la Universitat de Cranfield són molt bons, vaig enviar el CV a una empresa i vaig aconseguir feina relacionada amb el meu món’. Enric Cuadras se sent afortunat: ‘Trobar feina d’allò que t’agrada i que has estudiat no és gens fàcil avui dia’.

Segons Cuadras, la complicada situació econòmica que es viu a Catalunya i l’alt nivell d’atur entre els joves fa que sigui més fàcil trobar feina fora i apunta que: ‘El sector aeronàutic al Regne Unit és molt més potent que a Catalunya i dóna feina a molta més gent’.

Seguir estudiant

Una altra opció que tenen molts estudiants és continuar o ampliar els seus coneixements. És el cas de l’Alba Felip, una jove de Sant Genís que després d’acabar Enginyeria Tècnica Industrial de química ara farà un segon cicle d’Enginyeria de materials: ‘Ja pensava fer-ho un cop vaig començar la carrea, a més, ara els estudiants que segueixen el pla bolonya tenen quatre anys d’estudi i si jo em quedés amb la tècnica només en tindria 3’.

De la mateixa manera, Biosca, apunta que, espera començar un màster l’any vinent, després d’haver adquirit experiència.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.