El Pessebre Vivent d’Òdena torna remodelat i a les entranyes del poble antic

Més de 100 figurants representen un total d’onze escenes; Palau del rei Herodes, Empadronament, Pastors al ras, Carrers dels oficis, Dominació romana, Mercat oriental, Anunciació, Sant Josep Fuster, Treballant el guix, Naixement i Adoració dels Reis d’Orient. Així, el poble d’Òdena i la gent dels seus voltants gaudeixen de l’escenificació del què havia estat un dels millors pessebres vivents de Catalunya i ho fan els dies 25 i 26 de desembre i l’1 de gener de les 7 de la tarda a les 9 del vespre. Enguany es fa un dia menys que en les anteriors edicions perquè –com explica la Rosa- es prefereix concentrar els esforços per tal de fer-ho 'ben fet i a poc a poc'.

El Pessebre Vivent d’Òdena es va iniciar el Nadal de 1977, organitzat inicialment per un grup de joves d’Òdena i després pel grup Aldena. Es va portar a terme en el marc de la Plaça Major, al voltant de la rectoria, en el decurs de les quatre primeres edicions. Després d’un any de replantejament fou traslladat al recinte del castell d’Òdena, que prèviament s’havia habilitat per aquesta activitat. Aquest fou l’espai que va acollir les següents edicions fins la setena. Posteriorment el Nadal de 1991 es va reemprendre la vuitena edició per celebrar-se fins el Nadal de 1996, organitzades per l’Associació Cultural Pessebre Vivent d’Òdena. Després del parèntesi d’un any, el Nadal de 1998, Òdena va recuperar aquesta tradició, aleshores sota el subtítol del pessebre del foc.

Després d’una altra aturada puntual es tornà a organitzar l’any 2006 a l’ombra perenne de la Torre del castell d’Òdena. Generació rere generació es torna a donar vida a una de les activitats més emblemàtiques de la societat odenenca i que més renom ha donat a la població. Els qui eren infants pastorets avui són Sant Josep o Maria, els qui eren nens del mercat actualment són soldats romans o terrissaires, qui fou la Mare de Déu pot ser avui una iaia filadora... I així amb una voluntat ferma, de nou la cistellera, la filadora, la cocció del pa, el terrissaire, l’adober de la pell, el paller, l’extracció del guix, la fusteria, la taverna, el ferrer, el boter, la presó i el mercat es barregen amb les escenes de tradició bíblica com el Palau d’Herodes, l’Anunciació, l’Empadronament, l’Adoració del Reis o el Naixement.

Enguany el pessebre vivent d’Òdena recupera un emplaçament idíl·lic que el fa únic a Catalunya ja que 'cap pessebre vivent es fa sobre una muntanya de guix' a més a més, compta amb el valor afegit de que es tracta d’un espai protegit per la Diputació, tret que encara li atorga més singularitat i interès cultural.